Resultats de la cerca
Es mostren 539 resultats
Ramon Barnils i Folguera

Ramon Barnils i Folguera (1999)
Canal 33
Periodisme
Periodista.
Vida i obra Professor de ciències de la informació, a la Facultat de Ciències de la Informació de la Universitat Autònoma de Barcelona 1976-85, i a l’Escola Eina de disseny Afí al pensament llibertari i al catalanisme, destacà per l’esperit crític i l’estil corrosiu Collaborà en les revistes Sant Cugat , L’Hora , El Món , El Be Negre , Cul de Sac , Set dies , El Temps , Solidaridad Obrera , Canigó , Ajoblanco —de la qual fou director—, en els diaris El Correo Catalán , Tele-exprés , Diario de Barcelona , El Noticiero Universal , La Vanguardia , Mundo Diario i Avui , i en les…
,
premi Ramon Llull
Literatura catalana
Premi de novel·la en llengua catalana que atorga anualment l’Editorial Planeta.
Fou convocat per primera vegada el 1981, i entre el 2007 i el 2009 fou convocat conjuntament amb el govern d’Andorra En les edicions de 2011 i 2012 la Fundació Ramon Llull n’assumí la coorganització i el cofinançament Posteriorment tornà a ser organitzat i finançat exclusivament per Planeta Relació de guardonats 1981 Les aventures del cavaller Kosmas de Joan Perucho 1982 Sala de miralls de Ramon Folch i Camarasa 1983 Fortuny de Pere Gimferrer 1984 El rellotge del pont d’Esplugues d’ Ignasi Riera 1985 El misteri del cant Z-506 de Miquel Ferrà 1986 Zona marítima d’ Olga Xirinacs 1987 Lliçons d…
Albert Mestres i Emilió
Literatura catalana
Escriptor, traductor i director d’escena.
Fill del compositor Josep Maria Mestres Quadreny De formació autodidàctica, el 2008 es llicencià en humanitats per la Universitat Oberta de Catalunya Professor des d’aquest any a l’Institut del Teatre de Barcelona, ha publicat els poemaris O res 1991, A sac 1999, Tres 2001, Llum 2007, Comèdia 2008, Nous 2013 i Poemes intestins 2018 les novelles Ales de cera 1996, La ela de Milet 1998, La tercera persona 2001 i La pau perpètua 2006 els textos teatrals La bufa 1998, Dramàtic i altres peces 2002, premi Crítica Serra d’Or de teatre 2003, Vides de tants 2003, 1714 Homenatge a Sarajevo 2004,…
,
Els equiürs
Femella de bonèllia Bonellia viridis en el seu ambient natural L’aspecte sorprenent d’aquest equiür es correspon amb una biologia no menys sorprenent el cuc que hom pot veure en la fotografia, de cos petit i trompa bifurcada llarguissima, duu el mascle dins un canal mucós que li recorre el cos Jean-Georges Harmelin Els equiürs o equiuroïdeus reuneixen unes 150 espècies d’animals marins bentònics, principalment litorals, que viuen enterrats en el fang, la sorra o les fenedures de les roques Són metazous celomats, protostomats, bilateralment simètrics i no metameritzats en estat adult, tot i…
Embaràs ectòpic
Patologia humana
Definició Hom anomena embaràs ectòpic la situació que es produeix quan l’òvul femení ja fecundat no es localitza en la mucosa uterina, com correspon a l’embaràs normal, sinó que s’implanta en una altra part de l’aparell reproductor, o fins i tot fora d’aquest Causes i tipus En general l’embaràs ectòpic és degut a un alentiment o dificultat en el trasllat de l’ou fecundat des del terç extrem de la trompa uterina fins a l’úter En més de la meitat dels casos, això és degut a l’existència d’alteracions a la trompa uterina causades per una infecció prèvia Hi ha d’altres alteracions que també poden…
Interrupció voluntària de l’embaràs
Definició És anomenada interrupció voluntària de l’embaràs , avortament induït o provocat , l’aplicació de diversos mètodes per a evitar el desenvolupament complet d’un embaràs i el consegüent naixement d’un fill, després que s’ha produït la fecundació i implantació de la cèllula ou a l’úter de la dona Indicacions La interrupció voluntària de l’embaràs es planteja fonamentalment en dues situacions l’embaràs no desitjat i l’embaràs que pot originar greus trastorns a la dona o el futur fill L’embaràs no desitjat es pot produir com a resultat d’una relació sexual en què no s’hagin emprat mètodes…
Gemma Lienas i Massot

Gemma Lienas i Massot (2010)
© Departament de Treball (Generalitat de Catalunya)
Literatura catalana
Escriptora.
Llicenciada en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona, després d’estar vinculada al món editorial 1983-98 i a l’ensenyament, es dedicà a escriure Gran part de la seva obra va destinada als infants i els adolescents Per al públic infantil ha escrit, entre d’altres, La lluna en un cove 1987, premi Francesc Puig i Llensa 1987, El maximal 1993, L’Emi i en Max 1999, a partir del qual creà una sèrie, Finisterre 2000, Busco una mare 2005, premi White Ravens atorgat per la International Youth Library de Munic 2006, Un tió amb vista 2007, Mala sort o bona sort 2008 i Un…
,
Màrius Serra i Roig

Màrius Serra i Roig
© Ed. Planeta
Literatura catalana
Escriptor.
Es llicencià en filologia anglogermànica el 1987 La seva obra literària comprèn els reculls de narracions Amnèsia 1987, Línia 1987, Contagi 1993, La vida normal premi Ciutat de Barcelona 1999 i les novelles L’home del sac 1990, Tres és massa 1992, Mon oncle 1996, Ablanatanalba 1999 i Farsa 2006, premi Ramon Llull, obres estretament vinculades al seu interès pels aspectes lúdics del llenguatge i a la seva dedicació a l’enigmística En aquesta activitat i també com a articulista collabora o ha collaborat en diverses publicacions periòdiques els diaris Avui i La Vanguardia , i les…
,
Esglésies del Ripollès anteriors al 1300
Art romànic
Campdevànol Sant Cristòfol, la Vella, de Campdevànol Sant Llorenç de Campdevànol Sant Quintí de Puig-rodon Sant Martí d’Armàncies Sant Grau Sant Pere d’Auira Campelles Sant Martí de Campelles Camprodon Sant Pere de Camprodon Santa Maria de Camprodon Sant Nicolau del Castell Sant Miquel de Cavallera Sant Cristòfol de Creixenturri Sant Bartomeu del Sitjar Santa Maria de Bolòs Gombrèn Sant Pere de Mogrony Sant Martí de Puigbò Sant Miquel de Puigbò Santa Magdalena de Gombrèn Sant Joan de Mataplana Santa Magdalena de Solanllong Sant Romà d’Aranyonet Sant Miquel del coll de Merolla Sant Serni de…
José Patiño y Rosales
Història
Estadista i funcionari, col·laborador de Felip V d’Espanya.
Germà del primer marquès de Castelar, fou cavaller d’Alcántara i de Sant Jaume De família originàriament gallega, s’educà al Milanesat es féu jesuïta, orde que després abandonà, on el seu pare, Lucas Patiño e Ibarra, era veedor general de l’exèrcit Allí el conegué el primer Borbó hispànic, que el portà a la seva cort, després de la batalla Luzzara 1702 En la guerra de Successió d’Espanya començà la carrera administrativa, amb la intendència d’Extremadura 1711, i fou el primer que exercí aquest càrrec a l’Estat espanyol, segons el pla Bergeyck El ministre francès Orry el destinà…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina