Definició
Hom anomena embaràs ectòpic la situació que es produeix quan l’òvul femení ja fecundat no es localitza en la mucosa uterina, com correspon a l’embaràs normal, sinó que s’implanta en una altra part de l’aparell reproductor, o fins i tot fora d’aquest.
Causes i tipus
En general l’embaràs ectòpic és degut a un alentiment o dificultat en el trasllat de l’ou fecundat des del terç extrem de la trompa uterina fins a l’úter. En més de la meitat dels casos, això és degut a l’existència d’alteracions a la trompa uterina causades per una infecció prèvia. Hi ha d’altres alteracions que també poden obstaculitzar el trajecte de la cèl·lula ou: les anomalies congènites de la trompa uterina o els trastorns causats per infeccions abdominals, i les intervencions quirúrgiques o l’endometriosi.
L’embaràs ectòpic, igualment, pot ésser degut a alteracions de l’ovari que ocasionen una acceleració del desenvolupament de l’ou i fan que s’implanti abans d’arribar a l’úter. També en poden ocasionar diversos trastorns de l’úter que de vegades poden impedir l’accés de l’òvul a la cavitat uterina, com ara determinats tumors i seqüeles d’intervencions.
Tots aquests trastorns poden fer que la cèl·lula ou s’implanti en estructures diferents de l’endometri, que és la pertinent, i es produeixin així diversos tipus d’embaràs ectòpic. En el 98% dels casos es produeix un embaràs tubari, en el qual el zigot s’implanta en la paret interna de la trompa uterina. Són molt més estranyes d’altres localitzacions, com ara l’embaràs ovàric, que té lloc a l’ovari i que representa l’1% dels casos; excepcionalment es pot produir un embaràs cervical, localitzat al canal del coll uterí, o un embaràs abdominal, que es desenvolupa a la cavitat abdominal.
Freqüència, símptomes i evolució
Es tracta d’una complicació freqüent, ja que es calcula que es produeix 1 embaràs ectòpic per cada 200 embarassos.
En general, l’embaràs ectòpic s’inicia amb els mateixos símptomes que un embaràs normal, però sovint ja als pocs dies apareix un dolor en la part baixa de l’abdomen, que sol ésser intermitent i al principi és d’una intensitat moderada. També als pocs dies se sol produir una hemorràgia vaginal, normalment de manera intermitent, que es troba constituïda per una quantitat escassa de sang fosca. En alguns casos, el dolor abdominal i l’hemorràgia es presenten a prop de la data en què s’hauria de presentar la regla, i la dona pot pensar que són símptomes de regla.
Si no es diagnostica i tracta en les primeres fases, l’embaràs es continua desenvolupant i l’embrió s’engrosseix fins que la trompa uterina no el pot contenir i es desprèn de les seves parets, o bé les arriba a esquinçar. En aquesta fase, el dolor abdominal s’incrementa i l’hemorràgia vaginal esdevé constant i abundant. A més, la dona sol presentar un mal estat general i pateix mareigs, sudació freda, palpitacions i de vegades pèrdues de coneixement. Si no es tracta adequadament, es pot produir una hemorràgia interna greu que arribi a causar un xoc cardiovascular irreversible.
Els símptomes i l’evolució poden variar segons la localització de l’embaràs ectòpic, però en gairebé la totalitat dels casos es produeix la interrupció de la gestació. Només excepcionalment l’embaràs ectòpic abdominal pot evolucionar fins al seu terme.
Diagnosi, tractament i pronòstic
La presumpció diagnostica de l’embaràs ectòpic s’estableix davant l’aparició dels símptomes descrits anteriorment. Per tal de corroborar la diagnosi hom efectua un examen físic en què es pot palpar una massa abdominal fora de l’úter, que correspon a l’embaràs ectòpic. A més, de vegades cal realitzar d’altres proves complementàries segons les característiques de cada cas. En general, hom efectua una o diverses anàlisis per determinar els nivells d’hormona gonadotròfica coriònica, que solen mostrar una estabilització o disminució en la seva concentració, mentre que en l’embaràs normal aquesta s’incrementa progressivament. Hom sol indicar igualment de realitzar una ecografia, que actualment, en la majoria de casos, permet de localitzar l’embaràs ectòpic, o si més no sospitar-lo, amb un grau elevat de possibilitats d’observar-hi sang intraabdominal. Una altra prova a què es recorria especialment fa uns anys és la punció del sac de Douglas, l’espai situat entre la vagina i el recte; es realitza amb una agulla que s’introdueix pel fons de la vagina, a través de la qual es pot obtenir la sang que sol contenir el sac de Douglas en el cas d’embaràs ectòpic. La diagnosi definitiva, però, s’aconsegueix amb una laparoscòpia, que permet d’observar l’interior de la cavitat abdominal, i que és l’exploració més emprada actualment en aquestes circumstàncies.
Després que se n’ha confirmat la diagnosi, hom procedeix a efectuar una intervenció quirúrgica per a extreure l’embaràs ectòpic, si és possible abans que s'esquinci la trompa uterina. El mètode quirúrgic emprat varia en cada cas segons la localització de l’embaràs i el seu grau de desenvolupament. Si es diagnostica precoçment, el cas es pot resoldre fins i tot en el transcurs de la laparoscòpia amb què es determinava la diagnosi. En alguns casos és possible de salvar la trompa; en casos més avançats, però, cal extirpar una part de la trompa, i fins i tot l’ovari, a través d’una incisió abdominal.
Actualment, la majoria de les dones afectades es recuperen per complet al cap de pocs dies de la intervenció. Només en 1 de cada 800 casos apareixen complicacions greus. Ja que com a resultat del mateix procés o a conseqüència del tractament pot quedar afectat una part de l’aparell reproductor, especialment les trompes, només la quarta part de les dones que ho intenten tornen a quedar embarassades. A més, es poden presentar complicacions que tornen a posar en perill el següent embaràs, i fins i tot en el 20% dels casos s’hi torna a desenvolupar un embaràs ectòpic. Aquesta disminució de la fertilitat es pot solucionar actualment recorrent a les tècniques de fertilització in vitro.