Resultats de la cerca

Injectaren sang del Macacca rhesus —avui Macacca mulatta — a l’orella d’un conill, i hi aparegueren anticossos —anomenats anti-Rh — amb capacitat d’aglutinar la sang de certs individus humans

Als pulmons hi ha dos sistemes d’irrigació sanguínia el sistema bronquial i el sistema pulmonar, destinats, respectivament, al nodriment dels teixits bronco-pulmonars i a l’intercanvi de gasos entre la sang i l’aire El sistema bronquial depèn de les artèries bronquials, que emergeixen directament de l’artèria aorta Aquestes artèries penetren els pulmons i s’hi subdivideixen d’acord amb la disposició de l’arbre bronquial Aquest sistema arterial irriga els teixits bronco-pulmonars fins al nivell del lòbul primari i també la pleura La sang queda recollida per les venes, que hi conflueixen…

L’aparell càrdio-vascular, si bé constitueix un circuit tancat, en realitat es compon de dos circuits diferents el sistèmic i el pulmonar La funció del primer és conduir l’oxigen, les substàncies nutritives i altres substàncies metabòliques a la quasi totalitat dels teixits orgànics la del segon, fonamentalment, és dur la sang fins als alvèols dels pulmons, perquè s’hi oxigeni El circuit sistèmic , o gran circuit , comprèn l’aurícula i el ventricle esquerres, l’aorta i les seves ramificacions, les arterioles, els capillars i les vènules de gairebé tots els teixits orgànics —llevat dels…

Tenen els hemèlitres reduïts a dues petites escates esclerosades, i les ales posteriors atrofiades Són paràsits temporals de molts animals de sang calenta, hematòfags i nocturns La xinxa comuna Cimex lectularius fa de 4 a 6 mm i és paràsita d’ocells i mamífers, i també de l’home Té forma plana i oval, és de color terrós i esdevé d’un vermell fosc quan és plena de sang desprèn una pudor fètida Essencialment nocturna i lucífuga, durant el dia viu a les clivelles de les parets i dels mobles La injecció de la seva saliva abans de xuclar la sang produeix…

El procés fonamental que té lloc als pulmons és l’intercanvi de gasos entre l’aire i la sang, o difusió alvèolo-capillar , que consisteix en el pas d’O 2 de l’aire a la sang capillar, i de CO 2 en sentit contrari Aquest procés té lloc gràcies a un mecanisme de difusió passiva dels gasos, que tendeix a igualar llur concentració a ambdós costats de la membrana alvèolo-capillar L’intercanvi de gasos als pulmons es produeix de la mateixa manera que la difusió de gasos a través d’una membrana qualsevol Experimentalment s’ha comprovat que en aquest procés influeixen una sèrie de…

La principal funció de l’aparell respiratori, la respi ració , té com a finalitat mantenir uns nivells d’oxigen i de diòxid de-carboni en la sang adequats per a l’activitat de les cèllules de l’organisme L’ oxigen O 2 és imprescindible perquè es puguin produir les reaccions químiques mitjançant les quals es genera l’energia necessària per al manteniment de l’activitat de les cèllules Com a resultat de l’activitat cellular, s’originen una sèrie de productes residuals, com ara el diòxid de carboni o anhídrid carbònic CO 2 , que cal que l’organisme elimini, perquè llur excés en la…

Es presenta en disminucions de flux sanguini per disminució de sang total hemorràgia, deshidratació, per disminució de sang útil insuficiència cardíaca, cirrosi o per estenosi de l’artèria renal La simptomatologia és com la de l’aldosteronisme primari

A vegades hom hi afegeix, encara, carn de boví i fins d’altres ingredients ous botifarra d’ou , consumida especialment el dia de dijous gras, ceba botifarra de ceba , arròs botifarra d’arròs i fins sucre botifarra dolça Si hom hi afegeix sang en quantitats apreciables, i a vegades fins i tot fetge bull, és anomenada botifarra negra la d’arròs i la de ceba ho solen ésser, i si no, botifarra blanca la d’ou, per exemple una certa mena de botifarra negra especialment rica en sang és anomenada botifarra de sang Hom ho cou tot plegat en una caldera amb…

L’activitat cardíaca constant impulsa una quantitat variable de sang a l’interior del sistema circulatori, el volum de la qual depèn fonamentalment de la rapidesa amb què se succeeixen els batecs cardíacs i del volum de sang que el cor impulsa envers l’arbre arterial en cadascun d’ells Així, segons aquestes variables, s’estableixen uns valors determinats especialment per tal de poder mesurar el funcionament cardíac tant en condicions normals com en condicions patològiques S’anomena freqüència cardíaca el nombre de vegades que el cor es contreu en un minut En…

Estudià la composició de la sang i proposà de fer transfusions amb sang desfibrinada, que no assoliren l’èxit esperat Les seves observacions microscòpiques li permeteren de descriure els processos de fecundació i de segmentació de l’òvul en els batracis