Resultats de la cerca

Mobilitzat a 17 anys i inscrit al partit nazi, després de la Segona Guerra Mundial cursà dret, i el 1949 es graduà Després d’un període de pràctiques als tribunals de Halle, el 1952 s’establí a la República Federal d’Alemanya, on aviat inicià la trajectòria política com a diputat liberal 1954 Fou vicepresident 1968-74 i president 1974-85 del Freie Demokratische Partei  FDP, liberal, i en el govern socialista-liberal encapçalat per Willy Brandt  fou ministre federal de l’Interior 1969-74, càrrec des del qual hagué d'enfrontar-se al segrest del grup terrorista palestí Setembre Negre que acabà…

Estudià a la Universitat de Berlín, on es doctorà l’any 1845 Elaborà un mètode per a determinar la parallaxi del Sol El 1846 descobrí el planeta Neptú, i el 1851 fou nomenat director de l’observatori de Breslau

Inicià la seva formació al Conservatori de Música de Leipzig i posteriorment ingressà a la universitat, on estudià musicologia A partir del 1931 fou professor de composició i teoria a Heidelberg, ciutat on fundà l’Orquestra de Cambra de Heidelberg 1935 i organitzà cicles de concerts amb la finalitat de divulgar la música contemporània El 1954 ocupà la plaça de professor de composició a la Nordwestdeutsche Musikakademie de Detmold i tres anys més tard a la Musikhochschule de Friburg Inicialment, la seva obra estigué clarament marcada per la influència de JS Bach, amb unes estructures…

Estudià medicina a Leipzig per fugir de la guerra dels Trenta Anys, viatjà per Rússia i per Pèrsia Deixeble d’Opitz, és un dels lírics barrocs més importants d’Alemanya Els seus sonets, les seves odes i els seus epigrames foren recollits en el volum Teutsche Poemata ‘Poemes alemanys’, 1642 També escriví càntics religiosos, plens d’una austeritat luterana

Es dedicà a l’estudi del sistema nerviós i descriví el fascicle i el nucli nerviós que duen el seu nom fascicle de Burdach

Estudià a Marburg, on es formà en el corrent liberal i rebé la influència de Wilhelm Herrmann Fou catedràtic de Nou Testament i d’història religiosa del cristianisme primitiu a Marburg 1921 Superà la teologia liberal amb l’afirmació de la realitat del Déu transcendent, manifestat en Jesucrist teologia dialèctica, i des del primer moment s’aplicà a coordinar la ciència vàlida de la teologia liberal amb els valors de la teologia dialèctica la fe i la seva transcendència El primer fruit del seu lema ‘tornar al Crist de la fe sense sacrificar la sinceritat científica’ fou Geschichte der…

El 1855 s’establí a Berlín, on ensenyà i dirigí concerts Es casà amb Còssima de Flavigny, filla de Liszt, que es divorcià d’ell per casar-se amb Wagner Estrenà el Tristany i Isolda i els Mestres cantaires , de Wagner És autor de lieder , peces per a piano i poemes simfònics Obertura i marxa per al drama Julius Cäsar 1860-67, Nirvana 1866 i Fantasia-masurca per a piano , que orquestrà Franz Liszt

Passà al servei d’Àustria com a canceller 1866-71, i menà una política antiprussiana Mitjançant un acord amb Ferenc Deak establí l’imperi sobre una base dualista Àustria-Hongria Després del 1871 inicià l’aproximació d’Àustria al nou Imperi Alemany

Exposà a Berlín des del 1906 i manifestà un cert impressionisme, amb contactes amb el simbolisme de Von Marées L’experiència de la guerra de 1914-18 el féu sortir de l’art contemplatiu cap a una violència expressiva apassionada Personatges grotescs, malalts, esguerrats, figures de circ, es barregen en la seva visió del món com una comèdia tràgica Més tard es concentrà en temes més purament plàstics, àdhuc el paisatge i el nu

Estudià al Berlín Oriental i, des del 1957, al Berlín Occidental La seva activitat abraça camps diversos pintura, escultura, obra gràfica a través dels quals cerca un punt d’equilibri entre realisme i abstracció El resultat és proper a l’expressionisme L’any 1969 invertí per primera vegada les figures dels seus quadres, un dels trets que defineixen la seva obra, juntament amb una tècnica agressiva i una gran força expressiva del color Els anys 1972 i 1982 participà a la Documenta de Kassel i el 1980 representà, amb A Kiefer, el pavelló alemany de la Biennal de Venècia L’any 1992 hom féu una…