Resultats de la cerca

Es mostren 4612 resultats

estómac

Representació esquemàtica de la secció frontal de l’estómac amb les diverses porcions en què es divideix; 1 regió del càrdies; 2 fundus o fòrnix; 3 cos; 4 antre pilòric; 5 regió pilòrica; 6 curvatura menor; 7 curvatura major; 8 esfínter pilòric, 9 duodé

© Fototeca.cat

Anatomia animal
Porció dilatada del tub digestiu on té lloc la quimificació dels aliments.
En l’home, l’estómac té forma de gaita i és entre l’esòfag i el budell prim Estructuralment té quatre capes l’externa o serosa, la muscular, la submucosa i la mucosa que és la que limita la llum de l’òrgan Bé que la forma i la mida varien notablement segons la posició del cos i l’estat de repleció de l’òrgan, el seu lloc és la part alta del ventre, a l’esquerra de la columna vertebral la meitat alta resta amagada per les costelles La seva capacitat oscilla entre un litre i un i mig L’estómac és un òrgan distendible A més de la seva vinculació, per continuïtat, a l’esòfag i al duodè, té…
Gran enciclopèdia catalana

dentició

Esquema d’una secció del maxil·lar superior i l’inferior que mostra la dentició temporal en un infant de set anys: 1 incisiva central (6è-10è mes); 2 incisiva lateral (8è-18è mes); 3 canina (18è-24è mes); 4 primera pre-molar (12è-18è mes); 5 segona pre-molar (24è-30è mes); 6 primera molar (fins a 6 anys); i 7 dentició permanent

© Fototeca.cat

Anatomia animal
Conjunt dels fenòmens de formació i erupció de les dents.
En l’home i, en general, en els mamífers es produeixen dues denticions, la primera temporal o de llet, i la segona, permanent o definitiva La primera comença vers el sisè mes de vida i és completada al voltant dels dos anys i mig, amb l’ordre següent incisives centrals, incisives laterals, primeres molars, canines i segones molars La segona té la cronologia següent a sis anys apareixen les primeres molars a set, les incisives centrals a vuit, les laterals entre nou i onze, i per aquest ordre, surten la primera premolar, la segona i la canina a dotze, la segona molar i, per últim, entre divuit…
Gran enciclopèdia catalana

cor

Secció sagital del cor: 1, vena cava superior; 2, aurícula dreta; 3, orella dreta; 4, septe o envà interauricular; 5, venes pulmonars; 6, aurícula esquerra; 7, orella esquerra; 8, vàlvula tricúspide; 9, ventricle dret; 10, músculs papil·lars; 11, infundíbul; 12, sortida al tronc arterial pulmonar; 13, tronc arterial pulmonar; 14, septe o envà intraventricular; 15, vàlcula mitral; 16, ventricle esquerre; 17, vàlvula aòrtica; 18, aorta; 19, orificis de les artèries coronàries

© Fototeca.cat

Biologia
Zoologia
Òrgan central i motor de l’aparell circulatori.
Anatomia i fisiologia del cor En l’ésser humà, és una víscera buida, situada en el mediastí, que fa les funcions d’una bomba aspirant i impellent, que atreu a les seves cavitats la sang que circula per les venes i la impulsa, mitjançant les artèries aorta i la pulmonar, a tota la xarxa capillar És constituït per una massa contràctil o miocardi, coberta interiorment per l’endocardi i envoltada exteriorment pel pericardi Situat per sobre del diafragma, davant la columna vertebral, darrere l’estern i entre els pulmons, és sostingut per uns grans vasos que en surten i pel pericardi té forma de…
Gran enciclopèdia catalana

pàncrees

Secció del duodè i del pàncrees: 1, duodè; 2, cap del pàncrees; 3, cos del pàncrees; 4, cua del pàncrees; 5, conducte de Wirsung; 6, colèdoc; 7, ampul·la de Vater; 8, conducte de Santorini; 9, orifici de desembocadura del conducte de Santorini; i 10, artèria i vena mesentèriques superiors

© Fototeca.cat

Biologia
Zoologia
Glàndula de secreció mixta (interna i externa).
Passa d’ésser una estructura difusa, en la majoria de vertebrats inferiors, a una massa imparella, situada entre l’estómac i el duodè, en el cas dels superiors En l’home té de 80 a 120 g de pes i de 15 a 20 cm de llargada, situat a l’abdomen en posició retroperitoneal, entre el duodè i la melsa i entre l’estómac i les dues primeres vèrtebres lumbars És compost de tres parts el cap , el cos i la cua El cap és emmarcat pel duodè i travessat pel conducte biliar principal o colèdoc El pàncrees té una doble funció secretòria, endocrina i exocrina La secreció endocrina és produïda per les cèllules…
Gran enciclopèdia catalana

timpà

1, porció flonja de la membrana del timpà; 2, escotatura timpànica; 3, espina timpànica menor; 4, ante mastoïdal; 5, superfície de secció del coll del martell; 6, mànec del martell; 7, porció tensa de la membrana del timpà; 8, limbe de la membrana del timpà 9, trompa d’Esutàqui

© fototeca.cat

Anatomia animal
Membrana de l’orella dels cordats.
Els peixos no en tenen, i en els amfibis anurs la membrana del timpà s’obre a l’exterior i en molts és molt desenvolupada, bé que falta en altres No tenen timpà els urodels ni els àpodes En els crocodilians i saures de vida epigea, el timpà és ben desenvolupat, però els saures subterranis i les serps no en tenen, el tenen molt reduït o va recobert per pell En les tortugues, pot ésser aparent o bé ésser recobert per la pell En els ocells i mamífers, s’obre al conducte auditiu extern
Gran enciclopèdia catalana

cetacis

A, esquelet del crani i tòrax de la balena. B, cap de la balena i dels catxalot, vists per sobre. C, secció longitudinal de la meitat anterior del marsuí, mostrant l’aparell digestiu i respiratori: 1, orifici respiratori; 2, vàlvula; 3, cervell; 4, llengua; 5, esòfag; 6, laringe; 7, pulmons; 8, estòmac. D, barbes: 1, de Balaenoptera; 2, de Megaptera. E, esquelet de la balena

©

Mastologia
Ordre de mamífers, els més profundament modificats a causa de llur adaptació a la vida aquàtica, gairebé sempre pelàgica.
Tenen el cos afusat, amb les extremitats anteriors transformades en aletes, les posteriors, absents o vestigials, i la cua, transformada en una aleta caudal, ampla, desproveïda d’esquelet i situada en un pla horitzontal té una funció propulsora Alguns tenen una aleta dorsal La pell, sota la qual hi ha un espès estrat adipós amb funció d’aïllant tèrmic, és llisa i molt rarament presenta pilositat hi manquen les glàndules tegumentàries La massa facial és enorme, la caixa craniana és situada cap endarrere, i els narius, en nombre d’un o dos, s’obren al cim del cap reben el nom d' espiracle La…
Gran enciclopèdia catalana

cerebel

A dalt, visió externa i, a baix, secció axial a nivell dels peduncles superiors. 1, hemisferi esquerre; 2, hemisferi dret; 3, vermis; 4, lòbul anterior; 5 lòbul mitjà; 6, substància grisa; 7, substància blanca; 8, peduncle superior

© Fototeca.cat

Anatomia animal
Part de l’encèfal força rudimentària en els vertebrats inferiors i de complexitat creixent en els superiors, que en l’home ocupa la regió posteroinferior de la cavitat craniana.
És situat darrera la protuberància i els tubercles quadrigèmins, per sobre el bulb i per sota el cervell És separat dels hemisferis cerebrals per una dependència de la duramàter, anomenada tenda del cerebel És constituït per un lòbul mitjà, o vermis, i dos lòbuls laterals, o hemisferis cerebellosos Del cerebel parteixen els peduncles cerebellosos, dos de superiors que comuniquen amb els tubercles quadrigèmins, dos de mitjans que ho fan amb la protuberància, i dos d’inferiors que descendeixen fins al bulb És constituït, com el cervell i la medulla espinal, per la substància grisa, que forma…
Gran enciclopèdia catalana

Josep Maria Arana Carbó

Futbol
Futbolista, atleta i directiu.
Format al Club Gimnàstic de Tarragona, practicà el futbol fins que una lesió l’obligà a abandonar la pràctica esportiva El 1940 entrà a la secció d’atletisme del Nàstic de Tarragona Per altra banda, durant el 1941 exercí de vocal a la secció de basquetbol i posteriorment fou delegat del club 1958-86
Esportpèdia

Club Esportiu Huracans

Cartell dels Campionats de Catalunya de natació del 1947, organitzats pel Club Esportiu Huracans

NET EC

Esport general
Entitat cultural i esportiva de Lleida.
Fundada l’any 1941, destacà al final dels anys seixanta i principi dels setanta per la defensa de la cultura catalana En el vessant esportiu destacà la secció de bàsquet, que fou fundada com a secció de la Unió Esportiva Lleida Participà en torneigs provincials i arribà a jugar a primera divisió Es dissolgué l’any 1957 També destacaren les seccions de natació, constituïda com a continuació de la secció de natació del Club Deportivo Leridano la d’atletisme la d’hoquei sobre patins, i la de piragüisme Participà en competicions d’àmbit estatal i organitzà,…
Esportpèdia

Club Esportiu Cerecusor de Barcelona

Equip de futbol sala del 2007 del Club Esportiu Cerecusor de Barcelona

Club Esportiu Cerecusor de Barcelona

Esport general
Club poliesportiu de Barcelona per a persones amb discapacitat auditiva.
Fundat el 1942, nasqué com a secció esportiva d’Acció Catòlica de Sords de Barcelona Inicialment s’hi practicà futbol, basquetbol, natació, cursa, cros, tennis de taula i escacs El 1974 Acció Catòlica passà a denominar-se Centre Recreatiu Cultural de Sords de Barcelona El 1982 la secció esportiva es constituí oficialment com a club i introduí altres esports, com el futbol sala, futbol 7, futbol 3 x 3, esquí, tennis, BTT, pàdel, petanca, bàdminton i dards Organitza diverses competicions d’àmbit català, entre les quals destaca alguna edició del Campionat Esportiu de…
Esportpèdia