Resultats de la cerca

Pare de Lluís Faraudo i de Saint-Germain Seguí la carrera diplomàtica, i el 1859 fou vicecònsol espanyol a Nova Orleans Fou cònsol a Veracruz Mèxic 1863-66, on cooperà en el desembarcament de tropes comandat pel general Prim, i intervingué en la proclamació de Maximilià com a emperador de Mèxic Fou cònsol a Bordeus i a Hong Kong, on denuncià la introducció d’opi a les Filipines Viatjà per tot el món

Catedràtic d’història dels instituts de Palència, Girona i Valladolid, abandonà la càtedra com a protesta contra el pla Callejo 1929 Seguí el mestratge de Josep Lluís Pons i Gallarza, Rafael Altamira i Alfred Morel-Fatio Fou redactor de L’Almudaina de Palma 1898-1900 quan la dirigia Miquel dels Sants Oliver Entre els seus estudis cal destacar Bosquejo histórico sobre la instrucción pública en Mallorca 1904 i Bibliografía de la Historia de España 1921

Seguí durant un quant temps el moviment cubista amb Picasso, Diego Rivera i Metzinger, i després se n’apartà Una mica esquemàtic, dedicà atenció a la composició i al dibuix Malalt, s’installà el 1916 a Ceret, al Castellàs, on amb Frank Burty creà 1950 el Museu d’Art Modern de Ceret , que dirigí fins a la seva mort Hi ha obres seves al Musée d’Art Moderne de París i al museu de Baltimore

Deixeble predilecte de Joan de Joanes Féu nombroses obres per tot el País Valencià Pintà el retaule del monestir de Sant Jeroni de Cotalba 1575, on ingressà com a religiós Malgrat la qualitat i la bellesa de la seva Sagrada Família amb Santa Anna Museu de València, fou un artista menor que, tanmateix, omplí dignament el buit entre el seu mestre, que ell seguí fidelment, i l’etapa del apogeu realista del s XVII

Seguí la carrera militar a les ordres de Condé 1640-49, sense abandonar, però, el conreu de les lletres, sobretot la línia satírica Ultra una Comédie des Académistes pour la reforme de la langue française , fou autor d’un pamflet sobre el tractat dels Pirineus 1659, on ridiculitzava la política de Mazzarino, per la qual cosa es veié obligat a exiliar-se a Anglaterra D’aquesta època data la seva interessant correspondència

Durant la guerra contra Napoleó dirigí les tropes d’Astúries el 1816 fou nomenat capità general de Cuba, on seguí una política d’atracció i protecció dels criolls Per palliar la majoria negra existent a Cuba donà facilitats per a establir-se a l’illa a immigrants estrangers una de les noves poblacions fundades prengué el nom de Cienfuegos Tornà a Espanya 1819, i en el Trienni Constitucional fou ministre interí de la guerra 1822

Deixeble de Karl Knies, seguí la tendència historicista i cooperativista Fou professor a les universitats Johns Hopkins 1881-92, de Wisconsin 1892-1925 i de Northwestern 1922-23 Participà en la fundació de l' American Economic Association , i en fou secretari 1886-92 i president 1900 Entre les seves obres cal destacar Outlines of Economics 1893, en collaboració amb Ralph MHess Després del 1914 es manifestà el seu conservadorisme, en acceptar la teoria marginalista

Des del vescomte Ricard I mort en 1134/35 els vescomtes de Rodés, esdevinguts comtes de Roergue i feudataris dels comtes de Tolosa, deixaren el títol vescomtal per emprar solament el de comtes de Rodés, Hug II mort el 1196 vengué el vescomtat de Lodeva 1186 al bisbe de Lodeva Hug IV mort el 1275 ratificà aquesta venda i era feudatari del comte de Barcelona pel seu vescomtat de Carladès Rodés seguí les mateixes vicissituds que el comtat de Roergue

Fill de Guillem Massot i Beltran, seguí la carrera de piano i de composició al conservatori de Madrid i compongué més de cent obres per a piano, cant i orquestra Recollí, pels pobles de Mallorca, una notable collecció de cançons populars, de les quals només ha estat publicada una petita part Algunes d’aquestes cançons, harmonitzades per ell, són molt cantades per les entitats corals mallorquines El 1984 fou publicat el seu Cançoner Musical de Mallorca

Duc de Rovigo Partidari de Napoleó, com a cap de la policia secreta participà en la repressió de la conjura reialista de GCadoudal 1804 Enviat a la península Ibèrica, tingué cura del trasllat de Ferran VII a Baiona i fou comandant en cap de les tropes expedicionàries 1808 Havent tornat a França, fou ministre de policia 1810-14 Seguí Napoleó durant els Cent Dies És autor d’unes Mémoires pour servir à l’histoire de l’empereur Napoléon 1828