Resultats de la cerca
Es mostren 16711 resultats
inestabilitat condicional
Meteorologia
Estat de l’atmosfera condicionada pel grau d’humitat de l’aire. L’aire es comporta com a inestable quan ha assolit la saturació del vapor d’aigua que conté, mentre que es comporta com a estable si no arriba a aquest grau de saturació.
Quan hi ha inestabilitat esdevé l’ascens espontani de l’aire si no hi ha inestabilitat, els moviments verticals són dificultats o impedits
teorema de Borel-Cantelli
Matemàtiques
Teorema referent a la intersecció E d’una infinitat numerable d’esdeveniments Ei, de probabilitats respectives Pi, que estableix que si la sèrie ΣPi convergeix, la probabilitat que es realitzi una infinitat d’aquests esdeveniments Ei és nul·la.
Si, a més, aquests esdeveniments són independents dos a dos, és a dir, tals que Pr E i ⋂ E j = Pr E i x Pr E j , la convergència de la sèrie és no tan sols suficient, sinó també necessària
identitat social
Antropologia
Conjunt de qualitats de similitud gràcies a les quals les persones es classifiquen a si mateixes o són classificades pels altres en categories socials sota la base d’algun tret comú i particular.
En aquest sentit es diu que tenen identitat les famílies, les comunitats, els grups ètnics, les classes socials i les nacions Es considera que el món social és format per diferents categories amb relació a les quals els seus membres es defineixen a si mateixos La identitat social no s’analitza com un element interior, privat i permanent de l’individu, sinó com un procés social d’interacció, en el qual el sentiment de pertànyer a una categoria es reforça pel sentiment de diferència respecte les altres En determinades societats, aquestes categories són més fixes perquè hi ha poca…
subgrup normal
Matemàtiques
En un grup no commutatiu (G,⋅,e), subgrup H si, i només si, per a cada g ∈ G,g⋅H = H⋅g
.
Aquests subgrups defineixen una relació d’equivalència que és compatible amb l’estructura del grup i són adequats per tal que el quocient G/H hereti l’estructura de grup
judicis analítics
Filosofia
Judicis en els quals, segons Kant (Crítica de la raó pura), el predicat és contingut en el concepte-subjecte, així: «A és B» és analític solament si B és contingut en el concepte d’A; els judicis analítics, doncs, no augmenten el coneixement; són solament aclaridors.
Avui és admès generalment que una proposició és analítica si enuncia una tautologia
paràfrasi
Retòrica
Versió més o menys lliure d’un text, versificada —si l’original és en prosa— o prosificada —si l’original és en vers—.
funció de Dirichlet
Matemàtiques
Funció f:ℝ≡{0,1} definida per f(x)=1 si x és un nombre racional i per f(x)=0 si x és un nombre irracional.
És la funció característica de ℚen ℝ
atestat
Dret
Conjunt de diligències (declaracions, investigacions, informes, etc) entorn d’un presumpte delicte practicades per la policia judicial, bé que n’hagi tingut coneixement per si mateixa, bé a conseqüència d’una denúncia, i que són comunicades al ministeri fiscal o a l’autoritat judicial.
Legalment l’atestat no té efectes probatoris dels fets investigats, sinó solament informatius, si les actuacions practicades no són ratificades en presència del jutge o tribunal En els actes de declaració i reconeixement és obligada l’assistència d’un lletrat designat per l’inculpat o nomenat d’ofici
rastell
rastell
Heràldica
Moble que representa el rastell d’un castell, format per sis pals (si en té més o menys, cal indicar-ho) agusats a l’extrem inferior amb cinc travesses (sempre una de menys que els pals), clavejat i amb una anella al mig de la travessa superior.
Si va proveït de cadenes que surten dels extrems de la travessa superior i acaben amb una anella cadascuna, cal indicar-ho És molt emprat en l’heràldica anglesa com a cimera i badge
calibrador
Tecnologia
Instrument per a verificar de manera ràpida, senzilla i precisa si les dimensions d’una peça són dins de les toleràncies preestablertes, sense necessitat de realitzar-ne una mesura directa.
El calibrador materialitza les mides màxima i mínima admissibles de la dimensió que ha d’ésser objecte de control i així, si la dimensió a verificar és el diàmetre interior d’un forat, perquè aquest sigui considerat correcte cal que l’extrem “passa” del calibrador d’interiors —la mida del qual és igual a la mida mínima admesa per al forat— hi entri amb facilitat, mentre que el costat “no passa” —de mida igual a la màxima admesa per al forat— no hi ha d’entrar de cap manera Els calibradors per a diàmetres exteriors, per a rosques, etc, funcionen segons el mateix principi El més…