Resultats de la cerca
Es mostren 1661 resultats
Pedro Herrera
Història
Anarcosindicalista.
Obrer ferroviari, el 1936 formà part del comitè peninsular de la FAI Després dels fets de juliol presidí la Junta de Comerç Exterior de la Generalitat i representà la CNT al Consell d’Economia Els anys 1936 i 1937 fou conseller de sanitat i assistència social i signà el decret que instituïa i regulava l’avortament al Principat 1937 A l’exili, participà en la creació del Consell del Moviment Llibertari Perpinyà, 1939
Julià Gual i Masoller
Literatura catalana
Assagista i periodista.
Dirigí els periòdics Diari de Mataró i Llibertat S’exilià el 1939 i comprà una llibreria a Perpinyà 1951 Amb la seva muller, Rita Casals, creà l’emissió radiofònica Aires del Canigó a Perpinyà i fundà l’Esbart Dansaire del Rosselló Escriví en català a La Dépêche , escrits que signà Galdric de Prada Publicà l’opuscle El segle XIX Capítol d’un llibre inèdit 1963 És pare del promotor cultural Ramon Gual i Casals
,
Arianitides
Història
Militar
Senyor feudal i militar albanès.
Prengué part en una insurrecció general contra els turcs Prosseguí la lluita a les muntanyes fins el 1436 Envià diversos emissaris el 1446, el 1448 i el 1449 a Alfons IV de Catalunya-Aragó, amb qui signà finalment un acord, el 1451, pel qual pactà el vassallatge i li cedí part de la senyoria directa sobre Albània a canvi de l’ajuda reial El 1456 abandonà la protecció del rei per la de Venècia
Arnau de Ponts
Història
Magnat urgellenc, probablement fill de l’antecessor i homònim seu Arnau de Arnau de Ponts
.
El 1166 signà l’acta de fundació del monestir premonstratenc de Bellpuig de les Avellanes i l’any següent era, juntament amb el comte Ermengol, que ajudava el rei Ferran II de Lleó, a la conquesta d’Extremadura És constant la seva intervenció en els documents d’aquest comte fins al testament d’aquest 1177, del qual fou marmessor Serví després el rei Alfons I el Cast, el qual acompanyà en les negociacions amb Castella celebrades a Cazorla 1179
Maria Lluïsa Ponsa i Bassas
Música
Pianista i compositora.
Fou deixebla d’I Albèniz i d’A Martorell i, segons algunes fonts, sembla que es traslladà a París per estudiar al conservatori A Barcelona, exercí la docència i feu concerts, a més de collaborar en les revistes Feminal i Catalònia Fundà l’Institut Musical de Barcelona Compongué algunes obres de saló, les quals signà amb el pseudònim ML d’Orsay Entre les obres que obtingueren més ressò cal esmentar Suite espanyola , per a piano, i Himne a Catalunya
,
Guillem de Peratallada
Cristianisme
Bisbe de Girona (1160-68).
Era de la família empordanesa dels Peratallada i nebot, sembla, del bisbe de Girona Berenguer Dalmau Era canonge el 1138 Assistí a la cort d’Osca del 1162 i signà la publicació del testament sagramental del comte Ramon Berenguer IV Dotà i afavorí la canònica de Sant Pere Cercada El 1166 féu vot d’anar a Terra Santa El mateix any acompanyà el rei Alfons a l’expedició de Provença Inicià les obres del palau episcopal de Girona
Francesc Maranges i Juli
Història
Política
Polític.
El 1829 es doctorà en dret civil i en canònic El 1837, com a comandant de la milícia nacional, defensà l’Escala contra el capitost carlí Tristany i fou ferit en la lluita Diputat a corts el 1859, el 1863 signà, juntament amb altres diputats, un manifest progressista Fou president de la diputació provincial de Girona 1864-65 i el 1868 formà part de la junta revolucionària de l’Escala, que presidí Era amic del general Prim
Josep Noguera
Disseny i arts gràfiques
Xilògraf.
Féu nombroses auques Treballà per a les cases Estivill i Llorens La seva producció millor és la del període 1849-62, en collaboració amb el dibuixant Ramon Puiggarí També gravà romanços, ventalls, soldats de rengle, goigs i estampes L’ajudà el seu fill homònim, que signà com ell i continuà el treball del pare, cosa que provocà una certa confusió en l’atribució d’auques, bé que la tasca del fill és d’una qualitat molt inferior
Guillem de Canet
Història
Senyor de Canet i de Vilanova de Raó.
Fill de Ramon II de Canet Confirmà i augmentà diverses vegades les franqueses de les seves senyories, particularment abans d’anar-se'n a l’expedició contra els musulmans de Múrcia 1265 Participà en les lluites feudals contra Guillem VI, vescomte de Castellnou 1275, que obligaren l’infant Pere a intervenir Més tard serví Jaume II de Mallorca i signà com a testimoni l’acta d’homenatge retut per aquest a Pere II de Catalunya-Aragó
Pierre Mendès-France
Història
Política
Polític francès.
Diputat radical 1932-40 i sotssecretari del tresor 1936, fugí del règim de Vichy i collaborà amb De Gaulle a l’exili Cap de govern 1954-55, signà el final de la guerra d’Indoxina i s’oposà a la Comunitat Europea de Defensa Passà al PSU el 1959, se n'allunyà després dels fets de Maig del 1968 i s’uní a Mitterrand Es retirà de la vida política el 1973 Escriví La République moderne 1962
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina