Resultats de la cerca

Fundat per Vicent Blasco i Ibáñez, fou un mitjà eficaç de propaganda republicana de les successives organitzacions polítiques blasquistes Es distingí sobretot per les seves campanyes antireligioses, antiregionalistes, contra la redempció econòmica del servei militar durant la guerra de Cuba, a favor dels aliats en la Primera Guerra Mundial, etc i per les seves polèmiques tant amb la premsa monàrquica com amb la republicana menys radical El Mercantil Valenciano o dissident En foren redactors i collaboradors assidus Ferran Llorca, Venanci Serrano i Clavero, Josep Vinaixa, Juli Cola, Juli…

De jove milità en el tradicionalisme, en la seva branca més catalanista i democràtica, i fou secretari de redacció d' El Correo Catalán Participà en la Conferència Nacional Catalana del 1922 Durant la Dictadura fou empresonat i traslladat a Madrid per pocs dies Collaborà en l’Acció Social Popular i s’especialitzà en qüestions penitenciàries Fou vicepresident de la Joventut Tradicionalista Davant la prohibició dels dirigents tradicionalistes de participar en la campanya per l’Estatut, deixà el partit i fundà amb altres companys la Unió Democràtica de Catalunya 1931 En fou membre del comitè de…

Situada dins l’antic terme del castell de Sallent, al lloc de Fucimanya No passà mai de capella rural, si bé és un santuari marià molt conegut a la comarca Primerament fou domini de la família Lluerteres, després passà al monestir de la Portella i finalment passà al bisbe de Vic, senyor del terme del castell El lloc és documentat des del 1001, i l’església apareix citada el 1214, quan Bertran de Lluerteres vengué a l’abat un important alou amb l’església de Santa Maria de Fucimanya pel preu de 1 600 sous El 1216 l’abat completà el domini comprant a Bernat de Talamanca els seus drets en el…

El Palau Aguilar, avui dia seu del Museu Picasso, és situat dins l’antic barri de Santa Maria, concretament al número 15 del carrer de Montcada, fent cantonada amb el carrer de Cremat Gran Els orígens d’aquest palau es remunten al segle XIII, quan n’eren els propietaris la família Calders Posteriorment passà a mans dels Desvalls El 1327 l’adquirí Pere des Lledó, el qual el vengué poc temps després, el 1348, a Pere Mitjavila Aquest el traspassà a Joan Coromines el 1366 El 1463 un descendent de la família Coromines el vengué a la nissaga dels Aguilar, un membre de la qual, Berenguer d’Aguilar,…

De família acomodada, estudià dret a París exercí a Palma, i, bé que s’uní inicialment al partit liberal, aviat, influït per Jaurès, s’apropà als socialistes S’afilià al PSOE el 1919, i fou considerat com l’intellectual del partit a Mallorca Favorable a l’entesa amb els liberals i Joan March, sofrí una momentània expulsió pel maig del 1923 El 1931 fou elegit diputat a les corts constituents republicanes per les Balears malgrat compartir en part el catalanisme de Gabriel Alomar, s’oposà a l’estatut autonòmic illenc per tal d’evitar un domini polític de la dreta Fou candidat,…

L’agricultura de regadiu 475 ha ocupa el sector oriental patates, blat de moro, blat i hortalisses, i la de secà garrofes i oliveres és a la part més muntanyosa Hom hi explota pedreres de pedra calcària Les indústries principals són les del calçat i les tèxtils, i hi ha forns de calç A partir de mitjan s XIX esdevingué centre d’estiueig de l’aristocràcia i l’alta burgesia valencianes, i hom hi construí nombroses residències, especialment al barri de Campolivar Des del 1970 ha esdevingut centre d’habitatge permanent de nombroses famílies provinents de València, cosa que ha modificat l’…

Es preocupa també del paper de l’estat en l’activitat econòmica global i en general de la política econòmica d’uns moments i uns llocs concrets El tractament macroeconòmic aparegué com a reacció davant la metodologia neoclàssica a partir de les investigacions de Keynes i Kalecki sobre el nivell global de l’activitat econòmica Suposà una alternativa al collapse de l’economia de mercat dels anys trenta i a la crisi que sofrí en aquell moment la teoria de la tendència natural a l’equilibri en plena ocupació Segons els keynesians, la macroeconomia cal que defineixi i analitzi les…

El terme, tot i no ésser gaire elevat, és molt accidentat al NW hi ha el tossal Gros i una sèrie d’eminències de 100 a 200 m alt, i, al S, s’aixeca el puig Llorençà 445 m alt, cim cretaci i nummulític arquejat, càrstic i parallel a la costa, que cau sobre la mar en penya-segats, anomenats morres i morros El litoral, desproveït de platges, presenta els accidents de la cala del barranc de la Viuda, la punta de l’Aldera i la cala dels Tests La circulació superficial es redueix al barranc Roig i al de la Teulera i d’altres d’insignificants Hi ha prop de 200 ha de garriga, propietat municipal,…

Les excavacions han pogut mostrar una successió de ciutats des del Neolític vers el 5000 aC, que ha donat ceràmiques impreses molt semblants a les dels Països Catalans, de les quals són l’origen remot, passant per una etapa calcolítica 3800-3200 aC preurbana i diverses etapes de progressiva urbanització fins a la conquesta per part dels amorites vers el 2000 aC, moviment de pobles siríacs que comprèn probablement l’emigració d’Abraham D’aquest període amorita és el Temple dels Obeliscs, i una bona sèrie de destrals d’or conservades al museu de Beirut Posteriorment, Biblos sofrí…

Fracassà en el seu matrimoni amb Catalina de Espinosa, sofrí presó per deutes i es traslladà a Madrid, on residí des del 1586 fins al 1601 El 1599 aparegué la primera part del Guzmán de Alfarache , novella picaresca que obtingué ressò immediat i nombroses edicions, bé que, editada sovint sense el seu permís, no li permeté de situar-se econòmicament Implicat en negocis poc clars, contrets nous deutes, i després de sofrir novament presó, retornà a Sevilla El 1602 aparegué una segona part, apòcrifa, del Guzmán , obra del valencià Joan Martí, i el 1604 Alemán en publicà l’autèntica, com també una…