Resultats de la cerca
Es mostren 10513 resultats
Facultat de Teologia de Catalunya
Institució eclesiàstica d’ensenyament superior.
Erigida canònicament el 1968 amb el nom de Facultat de Teologia de Barcelona, fou promoguda a partir de la Facultat de Teologia dels jesuïtes i del Seminari Conciliar de Barcelona, divisió que es conservà fins el 1984 amb l’existència de dues seccions amb organització i activitats autònomes la de Sant Francesc Borja, a Sant Cugat del Vallès, i la de Sant Pacià, a Barcelona El 1986 canvià l’apellatiu de Barcelona pel de Catalunya N'és gran canceller l’arquebisbe de Barcelona i vicegran canceller el provincial dels jesuïtes catalans Manté una estreta relació amb la Facultat Eclesiàstica de…
Magdalenià
Pintures rupestres del Magdalenià a les coves de Las Caus, a França
© Corel Professional Photos
Prehistòria
Darrer període del Paleolític superior.
El nom deriva de la cova de La Magdalena , i la majoria de jaciments coneguts se situen a França i al litoral cantàbric de la península Ibèrica Es desenvolupà durant un període climàtic fred, corresponent a la darrera glaciació, dins el Plistocè, quan el ren era un animal corrent de la fauna i una de les bases de l’alimentació Molts dels instruments eren fabricats amb ossos i banya de ren, i una de les característiques tecnològiques d’aquest període és l’ús abundant d’aquests materials per a fabricar instruments diversos, entre els quals els més típics són els arpons Els instruments de sílex…
Universitat Pompeu Fabra
Educació
Institució d’ensenyament superior creada pel Parlament de Catalunya el 18 de juny de 1990.
Els trets que defineixen el model de la institució són universitat urbana plans d’estudis innovadors estructura trimestral del curs alta dedicació docent del professorat treball amb grups reduïts possibilitat de cursar part dels estudis a l’estranger programes de pràctiques en empreses i institucions àmplia oferta en programes de doctorat i de postgrau incorporació de les noves tecnologies a la docència i a la recerca, i vocació internacional La UPF estructura els seus estudis en tres àmbits del coneixement, situats en tres campus diferents les ciències socials i humanes facultats d’Economia…
,
rastell

rastell
Heràldica
Moble que representa el rastell d’un castell, format per sis pals (si en té més o menys, cal indicar-ho) agusats a l’extrem inferior amb cinc travesses (sempre una de menys que els pals), clavejat i amb una anella al mig de la travessa superior.
Si va proveït de cadenes que surten dels extrems de la travessa superior i acaben amb una anella cadascuna, cal indicar-ho És molt emprat en l’heràldica anglesa com a cimera i badge
cimbaler
Música
Instrument musical que consisteix en un mànec vertical, a la part superior del qual hi ha un o més suports circulars envoltats de petites campanetes -amb o sense batall-, cascavells o planxes metàl·liques de formes variades, que sonen en ser sacsejades.
En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon de sacseig El seu origen és oriental, probablement xinès, i en la seva versió original té com a característica principal la presència d’una mitja lluna i l’ornamentació de l’extrem superior del mànec amb un petit pavelló en forma de capell, dels quals pengen les campanetes És per aquest motiu que l’instrument es coneix també amb el nom de capell o pavelló xinès
Gazeta de Valencia
Periodisme
Periòdic en castellà bisetmanal que fou publicat al País Valencià, amb diversos títols, del maig del 1808 al gener del 1815 per a difondre les ordres de la Junta Superior del Regne.
Impresa a València amb el títol de Gazeta de Valencia per Josep Estevan i després per JFerrer d’Orga i per la Imprenta Patriótica del Pueblo Soberano, del desembre del 1810 al gener del 1811 s’anomenà Gazeta de la Junta Superior del Gobierno de Valencia , i Gazeta de la Junta-Congreso del Reino de Valencia fins al novembre del 1811 Ocupada la ciutat pels francesos, passà a Alacant, on fou publicada per Nicolau Carratalà amb el títol de Gazeta del Reino de Valencia juliol del 1812 — juliol del 1813 Després de la retirada de les tropes de Suchet de València juliol del 1813, hi…
Universitat de Girona (UdG)
Historiografia catalana
Institució d’ensenyament superior de Girona.
Desenvolupament enciclopèdic Per autorització d’Alfons IV el Magnànim, atorgada el 1446, la ciutat de Girona obtingué el privilegi de poder disposar d’un estudi ge-neral, però la concessió no pogué ser una realitat fins a la segona meitat del s XVI la primera pedra de l’edifici –situat a la plaça de Sant Domènec, a l’edifici denominat les Àligues– data del 1561, i les classes començaren el 1572 La Universitat de Girona, però, com totes les altres de Catalunya, fou suprimida per Fe-lip V el 1717, i les seves rendes, incorporades a la de Cervera A l’empara d’una…
Universitat de València
Claustre de la Universitat de València
© Fototeca.cat
Institució d’ensenyament superior de València.
L’ensenyament universitari fou establert a València, després de diverses temptatives, el 1499 A instàncies dels jurats i de l’arquebisbe Pere Lluís Borja, Alexandre VI atorgà la butlla de fundació al gener del 1501, i al febrer del 1502 un privilegi de Ferran II confirmava la seva fundació La ciutat era patrona de la universitat, nomenava el rector i els catedràtics i aprovava disposicions per al seu funcionament Suspengué les seves activitats entre el 1522 i el 1523, a causa de la guerra de les Germanies El 1525 fou nomenat rector vitalici JSalaia, que dominà les escoles fins a la seva mort…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina