Resultats de la cerca
Es mostren 740 resultats
Tercera Via
Política
Moviment global dedicat a modernitzar la política de progrés en l’era de la informació.
Rebutja el clàssic eix d’'esquerra-dreta’, i busca un nou equilibri en la dinàmica econòmica i en la seguretat social com un nou compacte social basat en drets i responsabilitats individuals Alhora, es defineix com un nou model per a governar que equipa els ciutadans i les comunitats per tal de resoldre els seus propis problemes El terme fou sentit per primera vegada durant la campanya de Bill Clinton a la presidència dels Estats Units l’any 1992 Inspirat per l’exemple, Anthony Blair a la Gran Bretanya liderà la renovació del partit laborista britànic, el New Labour, que el portà al poder l’…
Charles Flahault
Botànica
Botànic francès.
Fou un dels primers teòrics de la fitosociologia i l’iniciador de la cartografia de la vegetació Professor a la facultat de ciències de Montpeller, des del 1881 començà a estudiar els límits de la regió mediterrània a Occitània i a la Catalunya del Nord i les “zones de vegetació” d’aquests territoris A partir del 1894 proposà l’aixecament d’un mapa forestal i agrícola de França i, per a exemplificar-lo, féu l’aixecament de l’àrea corresponent al full de Perpinyà del mapa topogràfic de França a 1200 000, que comprèn tota la Catalunya del Nord llevat del sector més occidental de l’…
Georg Baselitz

Das Motiv obra de Georg Baselitz
© Fototeca.cat
Art
Nom amb el qual és conegut l’artista plàstic alemany Georg Kern.
Estudià al Berlín Oriental i, des del 1957, al Berlín Occidental La seva activitat abraça camps diversos pintura, escultura, obra gràfica a través dels quals cerca un punt d’equilibri entre realisme i abstracció El resultat és proper a l’expressionisme L’any 1969 invertí per primera vegada les figures dels seus quadres, un dels trets que defineixen la seva obra, juntament amb una tècnica agressiva i una gran força expressiva del color Els anys 1972 i 1982 participà a la Documenta de Kassel i el 1980 representà, amb A Kiefer, el pavelló alemany de la Biennal de Venècia L’any 1992 hom féu una…
Maurice Denis
Pintura
Teòric de l’art i pintor francès.
Format a l’Académie Julian, conegué Bonnard, Ranson i Sérusier, amb els quals integrà el grup dels nabis El 1900 pintà el famós Homenatge a Cézanne Musée National d’Art Moderne, París Admirador dels natzarens alemanys i dels italians prerenaixentistes, féu un art humil i plàcid, de formes modernistes i colors plans Encapçalà un corrent similar al del Cercle de Sant Lluc català i fundà 1919, amb Georges Desvallières, els Ateliers d’Art Sacré Tot i que supedità sovint l’art a la religió, sostingué la teoria de l’art per l’art i fou un dels enunciadors teòrics de la pintura…
Marco Zanuso
Arquitectura
Disseny i arts gràfiques
Urbanisme
Arquitecte, dissenyador i urbanista italià.
Membre del CIAM i redactor en cap de Casabella 1947-49, és un dels exponents més representatius de l’anomenada “segona generació” d’arquitectes Com a dissenyador, féu alguns dissenys famosos, com la màquina de cosir Borletti 1956, l’aparell de televisió Doney Brion Vega 1962, la ràdio i el telèfon Siemens 1966 i la butaca Fourline, i obtingué alguns premis a les triennals de Milà Com a arquitecte dugué a terme importants estudis teòrics per a la industrialització de la construcció i sobre nous materials, que es reflecteixen en la fàbrica de ceràmica i el complex per als…
Jean Ricardou
Literatura francesa
Escriptor francès.
Graduat per l’École Normale de París 1951, fins el 1977 es dedicà a l’ensenyament primari i secundari El 1982 es doctorà en lletres per la Universitat de Tolosa de Llenguadoc Influït per Alain Robbe-Grillet, el 1961 publicà la seva primera novella, L’observatoire de Cannes , obra plenament inscrita en el Nouveau Roman , del qual es convertí en un dels teòrics principals Posteriorment, en la mateixa línia experimental, publicà les novelles La prise de Constantinople 1965, premi Fénélon i Les lieux-dits 1969, i les narracions Révolutions minuscules 1971 i La cathédrale de Sens…
Friedrich von Schlegel
Literatura alemanya
Poeta i crític alemany.
Visqué a Berlín 1797-1801, on conegué FSchleiermacher, i més tard a París fins el 1804, on estudià sànscrit i llengües de l’antiga Pèrsia Collaborador de revistes conservadores, com Europa 1803-05, es convertí al catolicisme 1808 A partir del 1809 entrà al servei del govern austríac com a diplomàtic És considerat com un dels teòrics i programadors més brillants del Romanticisme, el qual definí com a “poesia universal i progressiva” en la revista Athenäum , que fundà juntament amb el seu germà August Wilhelm el 1798 Autor d’aforismes, d’escrits crítics i històrics, com Über…
Robert Morris
Art
Escultura
Escultor i teòric de l’art nord-americà.
Estudià a Kansas 1948-50, a San Francisco, a la California School of Fine Arts 1950-52 i al Reed College de Portland 1952-55 Fins el 1961, any que s’introduí en el camp de l’escultura, es dedicà al teatre, a la realització de curtmetratges experimentals i a la pintura 1955-60 Més endavant compaginà la pràctica escultòrica amb la coreografia, el cinema, els happenings i amb estudis d’història de l’art al Hunter College de Nova York 1962-63, on començà a impartir classes el 1964 El 1966 participà en l’exposició “Primary Structures”, a Nova York, i inicià les seves obres més característiques,…
Adriano Banchieri
Música
Compositor, teòric i organista italià.
Monjo olivetà, fou fundador de l’Accademia dei Floridi de Bolonya 1615, a la qual succeí l’Accademia dei Filomusi 1662 Continuador d’Orazio Vecchi en la producció del madrigal dramàtic, és original en contrasts ambientals de moments delicats i seriosos amb altres d’humor com el contrapunt d’un gos, una puput, un gat i un mussol, sobre un baix que imita el gregorià, al Festino nella sera del giovedì grasso, 1606 La Pazzia senile 1598 i La prudenza giovenile 1607, entre d’altres, formen part d’aquesta producció seva Fou un dels primers a usar el baix xifrat, indicacions de piano i forte, i la…
sèrie de quintes
Música
Presentació gràfica del sistema de quintes consistent en la disposició de les notes en la seva forma escrita (per exemple: fa-do-sol-re, etc.) o bé sobre el pentagrama (ex. 1).
Sèrie de quintes © Fototecacat/ Studi Ferrer La importància del sistema de quintes possiblement rau en el fet que la 5aJ és considerada l’interval generador És a dir, la 5aJ és l’únic interval que, encadenat en successió ascendent o descendent, dona lloc a totes les notes del sistema musical A més, o probablement per aquesta mateixa causa, la relació de 5aJ determina moltes de les característiques de la tonalitat, com la construcció dels modes, la relació entre fonamentals harmòniques i la relació entre les tonalitats Exemple 1 © Fototecacat/ Jesús Alises Així, en principi, la relació entre…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina