Resultats de la cerca
Es mostren 1367 resultats
Banc de Llavors de Svalbard

Entrada del Banc de llavors de Svalbard
Landbruks- og matdepartementet (CC BY-NC 2.0)
Banc de llavors subterrani construït a l’illa noruega de Spitsbergen.
Inaugurat el 2006, el seu objectiu és conservar una àmplia varietat de llavors, aprofitant les baixes temperatures de l’àrtic i el recobriment natural de pergelisòl, especialment de cereals i altres plantes importants de consum humà És administrat per un consorci format pel Govern noruec, el Consorci Global de Diversitat de Plantes de Consum Humà Global Crop Diversity Trust i el Centre de Recursos Genètics Nòrdics Té una capacitat per emmagatzemar 4,5 milions de tipus de llavors diferents, amb una mitjana de 500 llavors de cada planta
argentita
argentita
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Sulfur d’argent, Ag2S.
És la forma d’alta temperatura del sulfur d’argent superior a 179°C a temperatures inferiors es forma l'acantita Els cristalls cúbics conserven la forma en disminuir la temperatura És de color gris plom fosc, de lluïssor metàllica que es torna mat en oxidar-se, tova i bastant pesant Es presenta en octàedres o en agregats holoaxials Té una duresa de 2-2,5 i un pes específic de 7,2-7,4 És la mena més important de l’argent es troba sovint associada a la galena galena argentífera És abundant a Mèxic
clorita
Mineralogia i petrografia
Nom sota el qual hom agrupa un cert nombre de minerals, de fórmula general A6[(OH)8(Al,Si)4O10], on A pot ésser magnesi, ferro, manganès, etc, relacionats amb el grup de les miques.
És formada per tetràedres de SiO 4 enllaçats entre ells en forma d’hexàgons sobre un pla La seva composició química és extraordinàriament variable, atès que aquestes capes de tetràedres són lligades per altres capes de brucita i hidrargillita i, a més, tenen una gran facilitat per a admetre tota mena d’àtoms en la seva estructura Les clorites es formen a partir de les miques a temperatures poc elevades Dins aquest grup hom considera dos subgrups les ortoclorites i les leptoclorites aquestes darreres tenen la propietat de perdre aigua a poca temperatura
crioalternador
Física
Aparell de producció de corrent elèctric altern semblant a un alternador clàssic però on l’inductor ha estat substituït per un inductor superconductor de resistència nul·la.
El material superconductor és un aliatge de niobi i titani L’estructura de l’aparell ha de tenir en compte les condicions particulars de funcionament dels superconductors, que fonamentalment són baixes temperatures i camp magnètic constant El refredament —i això és el que dóna nom a aquest alternador— s’aconsegueix per una circulació d’heli líquid a una temperatura de 4,2 K La supressió de les pèrdues per efecte Joule a l’inductor i la disminució de les seves dimensions són els avantatges dels crioalternadors en vist els alternadors tradicionals
James Dewar
Física
Físic i químic britànic.
Professor de física experimental a la Universitat de Cambridge i de química a la Royal Institution de Londres Les investigacions més importants de Dewar fan referència a la liqüefacció de gasos i a l’estudi de les temperatures pròximes al zero absolut El 1891 construí una màquina per a produir oxigen líquid en gran quantitat i aquell mateix any demostrà el caràcter magnètic de l’ozó i l’oxigen líquids Inventà l’ampolla o vas Dewar 1892 El 1898 aconseguí de liquar l’hidrogen i l’heli, i el 1899 obtingué hidrogen sòlid
Guillaume Amontons
Física
Físic francès.
Considerat el precursor dels treballs de Gay-Lussac en afirmar, un segle abans que aquest, l’existència d’un estat de repòs absolut que situà a una temperatura equivalent a uns -240° de la nostra escala Celsius Precursor, també, de Charles Augustin Coulomb en formular que la resistència al fregament entre dos cossos és independent de la superfície de contacte però proporcional a la força que els hi manté Els seus treballs el portaren a millorar l’exactitud dels aparells existents per a mesurar pressions i temperatures Membre de l’Académie de Sciences el 1699
Campeche
Divisió administrativa
Estat federat de Mèxic, a l’W de la península de Yucatán, vora la badia de Campeche, que s’estén en una baixa planura calcària.
La capital és Campeche El clima és tropical humit amb temperatures mitjanes anuals d’uns 20°C i amb una pluviositat entre els 1000 mm anuals al N i els 1 900 mm al S Els corrents fluvials desemboquen gairebé tots a la Laguna de Los Términos L’economia és bàsicament agrícola blat de moro, canya de sucre, henequén , bé que la pesca proporciona importants recursos, com també els boscs, dels quals hom extreu campetx palo de Campeche i xicle L’estat es formà el 1853, quan se separà del de Yucatán
mar Càspia
Mar interior
Mar tancada situada entremig d’Europa i Àsia que ocupa la part més profunda de la gran depressió aralocaspiana (uns 386.400 km2).
Limita al N i al E amb el Kazakhstan, al SE amb el Turkmenistan, al S amb l’Iran, al SW amb l’Azerbaidjan i al W amb Rússia Hom la pot dividir en tres parts la septentrional , la menys fonda, on desemboca el Volga i els rius provinents dels Urals, que són els que aporten més aigua i sediments a la conca la central , amb una profunditat mitjana de 210 m i màxima de 790 m i la meridional , amb una profunditat màxima de 995 m La part central és separada de la meridional per una cresta submarina que va des de la península d’Apšeron, al Caucas, fins a la costa asiàtica La costa de vegades forma…
sulfolan
Química
Compost heterocíclic saturat consistent en un anell de cinc membres que conté un àtom de sofre en forma de sulfona.
És un líquid incolor, miscible amb l’aigua, l’acetona i els solvents aromàtics, que bull a 285°C i es congela a 27°C Hom l’obté per reacció del diòxid de sofre amb butadiè i posterior reducció del sulfolèn format El sulfolan presenta una polaritat molt elevada, la qual, unida a l’ampli interval de temperatures del seu estat líquid, el converteix en un dissolvent de gran utilitat És emprat en la indústria petroquímica per a l’extracció en contracorrent de dissolvents aromàtics, i també en el fraccionament de quitrans de fusta, com a dissolvent de polimerització i com a plastificant
aigua d’imbibició
Biologia
En els organismes vius, l’aigua que ocupa els espais lliures en els gels de molècules proteiques.
L’aigua d’imbibició comprèn l' aigua lliure , retinguda per capillaritat, i l' aigua enllaçada , unida a les dites molècules per forces com les que donen lloc a la formació d’hidrats L’aigua enllaçada, que no es congela àdhuc portant els teixits a temperatures entre -20°C i -60°C, pot representar en certs casos fins al 30% de l’aigua d’imbibició total, i no és homogènia, sinó que conté diferents fraccions unides amb forces diferents Tant l’aigua lliure com gairebé la totalitat de l’aigua enllaçada conserven en l’organisme la funció de solvent
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina