Resultats de la cerca
Es mostren 10051 resultats
Corpus Iuris Civilis
Història del dret
Nom donat al sXII a la compilació de dret romà duta a terme per ordre de Justinià (sVI), la qual tingué vigència fins als temps moderns.
Comprèn El Codi , compilació de constitucions imperials en dotze llibres el Digest , recull en cinquanta llibres de solucions donades a casos concrets com a resultat de la pràctica dels juristes les Institucions , dedicades a l’ensenyament del dret i les Novelles o Novellae Constitutiones post Codicem , que recullen les noves constitucions dictades per Justinià des de la promulgació del seu Codi fins a la seva mort 565 Al final hi ha un recull medieval anomenat Libri feudorum , relatiu als llombards
Església copta
Església autòctona d’Egipte, hereva de la tradició que tingué com a centre Alexandria (patriarcat d'Alexandria) i constituïda formalment després del concili de Calcedònia (451).
Història Aquest, que deposà el patriarca Diòscor i condemnà el monofisisme , provocà l’oposició i la ruptura amb Constantinoble, però hi romangué fidel una fracció, anomenada, per això, melquita o “reialista” Durant molts anys s’alternaren en la seu alexandrina, d’una manera sovint violenta, patriarques calcedonians i no calcedonians, fins a arribar en una doble jerarquia ben distinta, copta i melquita A mitjan segle VII els àrabs invasors foren saludats com a alliberadors del jou bizantí Seguiren, però, alternativament, èpoques de fortes pressions i de persecucions, i no fou fins al segle…
Chouannerie
Història
Nom amb què fou conegut l’aixecament camperol reialista contra el govern republicà francès (1793-99) que tingué lloc a Bretanya, Normandia, Maine, Anjou i Turena.
Fou dirigit pel bretó Jean Cottereau, anomenat Chouan en bretó, ‘òliba’ els adeptes foren anomenats chouans L’aixecament recollia les tendències adverses al centralisme jacobí, l’oposició als atacs de la Convenció al sacerdoci i, sobretot, la resistència al reclutament militar lleva de 300 000 homes decretada pel febrer del 1793 La Chouannerie se sumà a la insurrecció de La Vendée, i no fou sufocada fins a l’inici del 1800 Sobre aquest tema, Balzac escriví la novella Les Chouans
María de Armendáriz
Història
Dama de la infanta Elionor de Navarra, esdevingué, vers el 1443, amant de Carles, príncep de Viana, del qual tingué Anna d’Aragó i de Navarra.
El 1457 es casà amb Francisco de Balbastro, secretari del príncep
Watergate
Història
Escàndol polític que tingué lloc als Estats Units el 1972, quan el Partit Demòcrata fou objecte d’espionatge per part del Partit Republicà, aleshores al poder.
El cas s’inicià a l’hotel Watergate Washington, del qual prové el nom de l’escàndol, i on el Partit Demòcrata havia installat les oficines en les eleccions presidencials del 1972 En el procés d’investigació destacaren les denúncies de la premsa sobretot el Washington Post i la insistència de la justícia federal Finalment hi intervingué el Congrés i, davant el perill d’ impeachment , el president Richard Nixon hagué de dimitir 1974 No fou fins el 2005 que l’exagent de l’FBI Mark Felt s’autoidentificà com l’autor anònim de la filtració, fins aleshores conegut informalment com gola profunda…
David John Munrow
Música
Flautista i musicòleg anglès.
Estudià a la Universitat de Birmingham, on interessà particularment per la música del segle XVII Fou professor del Markham College de Lima, on tingué oportunitat de conèixer instruments folklòrics sud-americans Completà la seva formació al Pembroke College de Cambridge Des del 1969 fou professor de flauta de bec de la Royal Academy of Music Dos anys abans havia fundat l’Early Music Consort of Players amb J Bowman, O Brookes i Ch Hogwood Aquest grup tingué gran ressonància a la Gran Bretanya interpretant música medieval i renaixentista amb criteris històrics, i la…
Asociación Nacional para el Estudio de los Problemas Actuales
Partit polític
Associació política fundada a Madrid al novembre de 1975 procedent d’una societat d’estudis del mateix nom.
Defensà el continuisme de les institucions franquistes i acceptà la reforma de les Leyes Fundamentales, però no dels seus principis permanents Tingué un concepte cristià de la vida i s’oposà a qualsevol totalitarisme Pretengué fundar un gran partit social popular aglutinador de classes mitjanes A Catalunya tingué escassa rellevància i el seu dirigent més notori fou Joaquim Viola Sauret exalcalde de Barcelona El president fou Enrique Thomas de Carranza, que, amb Salvador Serrats Urquiza, preconitzà una línia conservadora i continuista que fou contestada internament pel sector partidari de…
Organització de Resistència Nacional
Partit polític
Organització nacionalista clan-destina fundada a Barcelona a l’inici de 1945 i coneguda com a Grup Bandera.
Estigué integrada per nacionalistes que discrepaven de l’estratègia dels partits catalanistes i volien aconseguir “la unitat de tots els catalans en la lluita per la Catalunya Nacional” per tal de defensar els drets nacionals dels Països Catalans Dirigents Joan Ballester i Canals, Manuel Blasi, Joan Grases i Joan Mateu Entre el 1945 i el 1947 tingué un cert creixement sota el lideratge de Grases, que impulsà la reorganització del Bloc Escolar Nacionalista BEN, de manera que aquest pràcticament esdevingué la seva secció juvenil Tingué seguidors a Barcelona, Tarragona, Sabadell, Terrassa, Valls…
Lambert Plasència i Valls
Música
Mestre de capella, organista i compositor valencià.
Fou el més gran dels germans Plasència i Valls A vuit anys ingressà al Collegi del Corpus Christi de València Allí tingué com a mestres A Montesinos, J Morata i A Lureta Amb poc més de vint anys, inicià la seva carrera com a organista, tasca que exercí en diverses esglésies de la capital valenciana Fou organista, per exemple, a Sant Esteve i, des del 1844, a Sant Bartomeu El 1861 passà a ésser organista de l’església de Sant Martí, també a València Quan morí el seu germà Marià 1875, Lambert el substituí com a mestre de capella del Collegi del Patriarca, on romangué fins a la seva…
icona
L’arcàngel Miquel en una icona de l’escola de Moscou (Museu del Kremlin, Moscou)
© Corel Professional Photos
Art
Cristianisme
Representació pictòrica, sobre fusta, de Crist o d’algun dels seus misteris, de la Mare de Déu o dels sants.
Objecte litúrgic és venerada, encensada, portada processionalment durant les celebracions, és vista per la teologia ortodoxa dins la línia sacramental L’art de les icones tingué un gran desenvolupament després del triomf contra la iconoclàstia Constantinoble fou el centre més important d’art iconogràfic fins el 1453 després, la importància passà a d’altres escoles, com la de Creta i, fora de Grècia, la de Venècia i l’italobizantina Pel que fa a les icones en territori eslau, es destaquen les escoles de Kíev i de Novgorod, les més antigues, seguides per les de Suzdal, Pskov,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina