Resultats de la cerca
Es mostren 2108 resultats
Josep Móra i de Casanova
Història
Lingüística i sociolingüística
Filòleg i hel·lenista.
Advocat, el 1844 ingresà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, de la qual fou nomenat secretari el 1848 Hi llegí una traducció directa al castellà del Fedó de Plató 1844, publicat després en La Abeja i un treball sobre les analogies entre les llengües indoeuropees i les semítiques
reïficació
Filosofia
Acció i efecte de convertir un concepte abstracte en cosa o de concebre’l en analogia amb la natura i estructura de les coses.
Traducció del terme alemany Verdinglichung , el mot “reïficació” —com el seu sinònim “cosificació”— ha estat referit filosòficament a la tendència pròpia del fisicalisme, en oposició al fenomenisme o al processualisme Actualment hom l’empra sobretot en relació amb la tendència que redueix l’ésser humà a una simple cosa o objecte
Patrologiae Graecae cursus completus
Edició general de les obres dels Pares grecs, preparada per Jean-Baptiste Pitra i realitzada per Jacques-Paul Migne en 161 volums (París, 1857-66).
Comprèn tots els escrits cristians grecs fins al concili de Florència 1439, en el text original i la versió llatina n'hi ha una edició que ofereix només la traducció llatina París, 1856-61 És encara avui la collecció més completa Hom acostuma a citar-la amb la sigla PG
Thomas Malory
Literatura anglesa
Escriptor anglès.
Participà en la guerra de les Dues Roses al costat del comte de Warwick Fou empresonat diverses vegades, acusat d’homicidi, deutes, rapte, etc, però sembla que sovint ho fou per causes polítiques Publicà l’obra en prosa Morte Darthur ‘La mort d’Artús’, 1845, traducció i recreació de diverses novelles artúriques franceses
Annibale Caro
Filosofia
Literatura italiana
Teatre
Poeta, autor dramàtic i humanista italià.
La seva comèdia Gli straccioni 1544, dins la tradició de la comèdia clàssica, és una de les millors del segle XVI a Itàlia El 1569 publicà Rime , d’accent petrarquista Amb la traducció de l' Eneida 1581 i amb les Lettere familiari 1572 contribuí a demostrar les possibilitats literàries de la llengua vulgar
Régis Blachère
Història
Islamisme
Orientalista francès.
Director de l’Institut d’Études Islamiques, collaborador de l' Encyclopédie de l’Islam i director de la revista Arabica , és autor d’una Histoire de la littérature arabe des origines à la fin du XV e siècle 1952, d’una traducció francesa de l' Alcorà i d’un Dictionnaire arabe-français-anglais
Andrés Laguna
Metge.
D’origen jueu, estudià a Salamanca i a París i viatjà per tot Europa Traduí i comentà les obres de Galè en llatí, i traduí al castellà la Matèria mèdica de Dioscòrides basant-se en la traducció italiana de Piero Andrea Mattioli, que enriquí amb comentaris, fruit en bona part d’observacions originals
profecia
Literatura
Pronòstic escatològic o polític en llatí i en llengua vulgar, en prosa o en vers.
Les profecies a l’edat mitjana nasqueren i proliferaren en èpoques de crisi religiosa o política Les escatològiques interpretaven uns passatges de la profecia de Daniel i l' Apocalipsi , com les obres de Ciril, Metodi i sobretot de Joaquim de Fiore mort el 1202, que tingueren gran difusió entre els espirituals i a Catalunya comptaren amb adeptes insignes, com Arnau de Vilanova i l’infant Pere d’Aragó, oncle del rei Pere el Cerimoniós Es conserva en català una traducció fragmentària de la Summa concordiae veteris et novi testamenti de l’abat Joaquim i una altra traducció d’obres de Giovanni da…
Antoni Clapés i Flaqué
Literatura catalana
Poeta, editor i traductor de poesia.
Estudià economia i del 1966 al 2013 treballà d’informàtic El 1976 obrí a Sabadell la llibreria Els dies i, posteriorment, creà Les edicions dels dies 1981-86 i el 1989 Cafè Central, projecte editorial independent al servei de la poesia que codirigeix amb Víctor Sunyol, en el qual, a banda de l’activitat d’edició, ha dut a terme més de quatre-centes accions relacionades amb la poesia Els anys 1970-74 collaborà en la creació i direcció de Sala Tres, un espai dedicat a l’art contemporani La seva obra, d’orientació decididament avantguardista, és propera al minimalisme i a la poesia del silenci,…
,
Didascàlia dels apòstols
Constitució eclesiàstica, d’ordre pràctic o disciplinari, escrita durant la primera meitat del sIII per a l’ús de la comunitat cristiana sortida del judaisme.
L’autor, potser un bisbe de la Síria septentrional, utilitzà la Didakhé i altres escrits cristians Extraviat l’original grec, hom disposa d’una traducció siríaca i d’una antiga versió llatina incompleta final del s IV El centre teòric del llibre és constituït per una discussió entorn del valor de la llei judaica
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina