Resultats de la cerca

És anomenat goll simple l’augment de volum de la glàndula tiroide, que no és degut a cap malaltia inflamatòria ni cancerosa, i que en general sola-ment causa un engrossiment en el coll La causa més comuna del goll simple és una manca de iode en la dieta, element necessari per a elaborar hormones tiroidals En algunes zones del nostre país el goll és endèmic, ja que la manca de iode provoca l’alteració a molts habitants Així s’esdevé, per exemple, en diverses comarques de Catalunya En general, l’engrossiment de la tiroide és suficient perquè la glàndula pugui elaborar hormones en una quantitat…

Es caracteritza per una instauració ràpida i un descens més o menys marcat del nivell de consciència, amb desorientació espaciotemporal i trastorns de la percepció Evoluciona lentament cap a la normalitat si hom en suprimeix la causa i en fa un tractament adequat

Comporta trastorns de la marxa caracteritzats pel fet que l’individu se sent atret cap al cantó de la lesió si el desequilibri és molt accentuat, es veu obligat a encreuar-se de cames marxa en tisores És acompanyada de vertígens i nistagme

A diferència de la menopausa, que és la cessació de la funció sexual en la dona, s’esdevé entre límits d’edat molt variables Pot anar acompanyada de trastorns psíquics com ara ansietat, hipocondria, irritabilitat, manca d’atenció i de memòria i tristesa

Són anomenades alteracions de les hemorràgies uterines algunes de les manifestacions més comunes de les malalties de l’aparell genital femení, per bé que també poden reflectir una alteració d’un altre origen, especialment determinats trastorns endocrins S’inclouen dins aquest grup totes les alteracions que involucren una modificació de l’hemorràgia menstrual normal, és a dir, el sagnat uterí, exterioritzat per la vagina, que normalment es produeix de manera regular durant tota l’etapa reproductora de la dona, des de la menarquia a la menopausa Si bé les característiques de les…

Utilitzada sobretot per a fer brous, és abundant en fibra, minerals calci, potassi, magnesi i ferro i vitamines A, B3, B6, B9 La seva extraordinària riquesa en iode la converteix en un aliment de consum ocasional, pel risc de trastorns en la glàndula tiroides

Bé que els trastorns neurovegetatius que la por comporta dispnea sospirosa, palpitacions, taquicàrdia, constricció faríngia, suors, tremolors, etc són similars als de l’angoixa, psicoanalíticament hom distingeix l’una de l’altra, per tal com la segona respon a un objecte mai no ben determinat

Es veu sovint en persones sanes i atlètiques i en el puerperi, sense cap significat patològic, però també s’associa a certs estats morbosos, com en l’infart de miocardi i altres trastorns cardíacs, al mixedema, a la hipertensió endocranial, a la icterícia, etc

Afecta sempre àrees reduïdes de 0,5 a 5 cm, però mai la cara És més freqüent en obesos, especialment en dones menopàusiques, que es queixen d'astènia Sovint associada a trastorns mentals, s’anomena també adiposàlgia i no té un tractament completament efectiu

Les causes més freqüents són el dèficit de l’alimentació global fam o d’un dels elements nutritius necessaris, la pèrdua de la gana anorèxia, les malalties infeccioses tuberculosi, tumorals i endocrines hipertiroïdisme, hipopituïtarisme i els trastorns digestius que comportin una síndrome de mala absorció