Resultats de la cerca

Hom sap que dirigí una expedició colonitzadora fins a l’illa d’Amorgós, motiu pel qual aquest nom sol ésser relacionat amb la seva figura Representa un moment de transició, quan la poesia grega, deixada ja enrere la solemnitat de l’èpica, s’atansa a la vida quotidiana amb un sentit nou del realisme i una certa sentenciositat moral d’arrel pessimista El fragment més extens que n'ha pervingut —gràcies a diverses citacions, particularment d’Estobeu— elabora la temàtica misògina d’Hesíode amb un llenguatge maliciós i popular i un sentit exacte del tret ridícul altres fragments entre…

Conquerida pels romans s II aC, el 586 fou convertida en ducat llombard Ocupada per Carlemany 775, formà part de la marca de Friül Fou conquerida pels germànics 922 i annexada al Sacre Imperi 962 fins que fou venuda al patriarcat d’Aquileia, tret del comtat de Gorízia 1077, i el 1420 passà a Venècia El comtat restà independent fins a la seva compra per Maximilià I 1500 Annexat a Àustria 1815, el Friül tornà a Itàlia el 1886 El 1947 aquesta cedí la Gorízia oriental a Iugoslàvia llevat de la ciutat de Trieste, on formà part de la República d’Eslovènia fins el 1992, que aquesta…

El tret anatòmic comú que permet el vol és la possessió d’unes estructures aerodinàmiques, anomenades ales , que en els quiròpters i els ocells són la modificació de l’extremitat anterior d’un vertebrat típic L’ala ha d’acomplir la doble funció de proporcionar una força ascensional i de permetre l’avanç La convexitat de la cara superior de l’ala produeix una zona de constricció de les línies de corrent de l’aire que implica un augment de la velocitat i, d’acord amb el teorema de Bernoulli, una disminució de la pressió La diferència de pressions entre les parts dorsal i ventral de…

El bitxac comú Storquatus té el cap i el coll negres, mig collar i llista alar blancs i el pit vermellós sol posar-se als cims dels branquillons, cables de telegraf, etc Cria als Països Catalans i hi és sedentari viu en bruguerars i jonqueres, a les planes o a les zones costaneres El bitxac rogenc Srubreta té el dors grisenc, molt ratllat, una cella blanca i el pit roig habita prats, zones palustres, camps oberts i conreus, bé que a Catalunya cria als Pirineus, entre l’herba o en algun forat al peu d’un arbre Tret característic d’ambdues espècies és el costum de posar-se al…

Amb el vot favorable del PSPV-PSOE, Compromís, Podem i Ciutadans, i el vot en contra del PP, les Corts Valencianes aproven el dictamen de la comissió d’investigació sobre l’accident del metro de València de l’any 2006, en què van morir 43 persones i 47 van resultar ferides El document sosté que l’accident era previsible i evitable, i en considera responsables polítics l’expresident Francesc Camps, l’exconseller Juan Cotino i onze càrrecs més per la manca d’inversió en seguretat El dia 3 es van recordar els 10 anys de l’accident en un acte en què van ser presents representants de la societat…

L’Audiència de Barcelona absol els dos mossos d’esquadra presumptament autors del tret amb bala de goma que va fer perdre un ull a Ester Quintana durant la vaga general del 14 de novembre de 2012 El tribunal no considera provat que els dos agents fossin responsables de les ferides a l’ull de Quintana, que al final del judici diu que no s’ha fet justícia i acusa el cos policial d’encobriment i d’ocultació de proves L’endemà, el comissari en cap dels Mossos reconeix que algú no ha dit la veritat i es compromet a reobrir la investigació si apareixen nous elements D’altra banda, un…

Es presenta, en una roda de premsa encapçalada pel president de l’Institut d’Estudis Catalans IEC, Joandomènec Ros, la nova Gramàtica de la llengua catalana Dirigida per Gemma Rigau, Manuel Pérez Saldanya --presidenta de la Comissió de Gramàtica i director de l’Oficina de Gramàtica, respectivament--, i per Joan Solà, que va morir abans de la finalització del projecte, l’obra es reclama hereva de la normativa establerta per Pompeu Fabra el 1918 El tret més rellevant de l’obra de l’IEC és l’establiment de la norma partint de la descripció gramatical i atenent a la diversitat…

En la teoria glossemàtica de LHjelmslev, el contingut, en oposar-se a l’expressió, correspon al que uns altres corrents anomenen significat Ambdós plans d’abstracció, l’expressió i el contingut, presenten una substància, pròpiament el significat, que es manifesta mitjançant una forma, o classe distribucional, que és característica de cada llengua Trubeckoj aplica el terme contingut per referir-se al conjunt de trets pertinents que conforma totes les realitzacions normals d’un fonema Així, en català, si el fonema consonàntic /p/ s’oposa a /b/ pel tret d’absència de sonoritat, a /…

Comprenia la vall d’Àger, la vall de Farfanya, la riba esquerra del curs de la Noguera Ribagorçana al sud del Montsec, llevat dels termes d’Ivars de Noguera i de Camporrells, i la riba dreta del Segre des de Gerp fins a l’aiguabarreig amb la Noguera Ribagorçana, inclosos els termes de les Avellanes i de Vilanova de les Avellanes tret, però, del de Menàrguens D’antuvi Balaguer havia estat cap de sotsvegueria dependent de la vegueria de Lleida El 1716, en la nova divisió administrativa ordenada per Felip V, vigent fins el 1833, la vegueria de Balaguer fou incorporada al corregiment…

Estudià amb ITabuyo a Madrid i amb Bettinelli i Franceschi a Milà Debutà professionalment l’any 1919 cantant La Traviata al Gran Teatro de Madrid Féu una curta però prometedora carrera a Itàlia 1920-22 i debutà al Liceu de Barcelona, el 1923, amb Manon Lescaut Establert definitivament a Catalunya, deixà l’òpera per la sarsuela tret d’un breu parèntesi, l’any 1941, gènere en el qual debutà, en el teatre Novetats de Barcelona, l’any 1924, amb El dictador , de Millán, i amb el qual assolí grans èxits i gaudí d’immensa popularitat a tot l’Estat espanyol i a l’Amèrica Llatina Es…