Resultats de la cerca

Per a desodorar locals o embalatges hom empra substàncies oxidants que destrueixen les olors clor, aigua oxigenada, clorur de calci, ozó Unes altres substàncies desodorants emmascaradors o ambientadors encobreiexen les pudors amb les seva olor característica vinagre o perfums o n'adsorbeixen alguns tipus carbó vegetal i animal En general, el millor desodorant és l’ozó

Es desenvolupen en zones de clima semiàrid o mediterrani de pluges intenses i sobtades, allà on el mantell vegetal és escàs En regions més humides, els badlands poden aparèixer a causa de la desaparició artificial de la vegetació erosió antròpica El mot prové de la regió de Bad Lands ‘terres dolentes’ de Dakota del Sud i de Nebraska EUA

Fou, juntament amb Malpighi, un dels creadors de l’anatomia vegetal i precursor de la histologia introduí el mot teixit per a referir-se a l’agrupació més o menys homogènia de cèllules o fibres Després d’exercir la medicina a la seva ciutat natal, anà a Londres i ingressà a la Royal Society, de la qual fou secretari

Especialitzada en genètica vegetal, es doctorà el 1927 a la Universitat de Cornell Ingressà al departament de genètica de la Institució Carnegie de Cold Spring Harbour 1942 i a l’Acadèmia de Ciències dels Estats Units 1944 El 1983 rebé el premi Nobel de medicina per la descoberta, els anys quaranta, de la capacitat de desplaçament dels gens dins del cromosoma

Fundador de l’Institut de Biologia Vegetal de Breslau 1866 Fou un dels primers a afirmar que el citoplasma de les cèllules animals i el de les vegetals són idèntics Estudià sobretot la morfologia i el desenvolupament dels bacteris, que ell considerà vegetals i anomenà esquizomicets , i dels vegetals inferiors remarcà per primera vegada 1853 l’analogia estructural de bacteris i cianofícies

De fet, amb el nom genèric de midó hom indica un grup de substàncies que tenen les característiques següents són insolubles en aigua freda, llurs grànuls s’inflen i es trenquen en aigua a 60-75°C, formen sucres per hidròlisi àcida o enzimàtica i, en presència de iode, donen una coloració blava En la fórmula general, n= 1 000 defineix aproximadament l’estructura veritable del midó, que és constituït per un polímer lineal, l' amilosa , i un altre de ramificat, l’ amilopectina Les quantitats d’aquests dos polímers varien en els diversos tipus de midó El midó és el component principal de les…

La comunitat climàcica seria la vegetació i els sòls estables dels terrenys plans en el cas que no hi hagués actuat l’home A cada àrea amb un clima determinat li correspon una sola clímax vegetal i un tipus de sòl climàcic sòl zonal teoria de la monoclímax , bé que si els substrats minerals hi són molt diferents hi pot haver diverses clímaxs teoria de la policlímax

Es considera que fou la primera estació d’experimentació agrària que es fundà a Europa Actualment és una de les principals estacions experimentals del Regne Unit dedicada a la investigació en conreus herbacis Destaquen els seus treballs sobre control de plagues i malalties i sobre la modelització del creixement i desenvolupament vegetal Forma part de l' Agricultural Food Research Council AFRC del Regne Unit

Estudià la classificació del regne vegetal Director del Jardin des Plantes, descriví acuradament la funció reproductora dels estams i del pollen en el seu discurs d’obertura del curs 1717 Sermo de structura florum , 1718 Publicà treballs sobre l’estructura de les flors i sobre la vegetació de la regió parisenca, com el Botanicon Parisiense , que fou la primera flora dels voltants de París

Féu expedicions botàniques al nord d’Àfrica, i els seus estudis més importants tracten de problemes de bioclimatologia, morfologia vegetal, paleobotànica i sistemàtica botànica Fundà a Montpeller el Centre d’Études Phytosociologiques et Écologiques, que d’ençà del 1979 porta el seu nom Les seves obres més conegudes són Les plantes fossiles dans leur rapport avec les végétaux vivants 1944 i Traité de Botanique 1960