Resultats de la cerca

Autor de versos impregnats de pessimisme i mística, escriví també novelles històriques —la trilogia Khristos i Antikhrist ‘Crist i Anticrist’, 1894-1904, la trilogia Pável I ‘Pau I’, 1908, Aleksandr I 1911-12, 14 Dekabrjá ‘El 14 de desembre’, 1918— que interpreten els esdeveniments des d’un angle místic religiós Com a crític defensava el simbolisme i el decadentisme i lluitava contra les tendències literàries democràtiques i realistes

Doctor en ambdós drets 1546 El 1567 fou nomenat assessor del justícia de València És autor dels versos posats als arcs triomfals collocats amb motiu de l’entrada de Felip II a la ciutat 1564 També escrigué diverses poesies de circumstàncies per als preliminars d’obres d’Andreu Sentpere, Joan Ferrandis d’Herèdia i Martí de Viciana, i per a altres llibres publicats a València entre el 1560 i el 1564

Autor d’una poesia simple i directa, fruit de la seva lluita antifranquista —per la qual fou empresonat 1958, 1964 i 1975—, entre la qual es destaca Escrito en las paredes 1962, premi biennal Lovemanken 1963, Noticias del más acá 1964,  Versos de un tiempo sombrío 1976, Los poemas del bardo 1977, Cantos y cuentos oscuros 1980 i  El testamento de Heiligenstadt 1987 L’any 2007 publicà l’antologia poètica Tercera mitad  

Doctor de la Universitat de París Autor del Doctrinale Puerorum , 1209, llibre on exposà tota la gramàtica llatina en 2 645 versos hexàmetres i que substituí les gramàtiques usades fins aleshores, el Donat i el Priscià Serví com a text-guia per a ensenyar la gramàtica durant 300 anys Introduït als Països Catalans, perdurà fins als primers anys del segle XVI, que fou substituït per la gramàtica d’Antonio de Nebrija

Participà a Perpinyà en el moviment catalanista, especialment en el seu vessant popular, com a component de grups o orfeons de cantaires, com el del Fanal de Sant Vicenç, dirigit per Jordi Barre, on recitava versos generalment propis, en la tradició dels contaires populars Enregistrà en disc algunes de les seves produccions, publicades també en revistes i periòdics, i serví de lletrista a alguns cantants, especialment a Gisela Bellsolà

Fill d’un comerciant, es llicencià en dret a Barcelona el 1872, on ja d’estudiant s’havia relacionat amb les tertúlies que constituïren La Jove Catalunya Participà activament en el Centre de Lectura, el portaveu del qual dirigí, i collaborà a La Renaixença , Lo Gai Saber i La Illustració Catalana , entre moltes altres publicacions, a vegades amb pseudònims, com Lo Trobador de Salou i El Doctor Pésimo Escriví versos i teatre en castellà influït per Zorrilla  Wifredo , 1866 la lloa a favor de la Revolució de Setembre  La luz de la libertad , 1868, i, en collaboració amb Pitarra —…

Escrita per Giovanni Boccaccio, en 1349-51, representa el final del llarg itinerari artístic de l’autor i és la millor obra de la novellística medieval Com a conseqüència de la pesta negra del 1348, set dones i tres homes fugen a una villa dels afores de Florència i durant deu dies cadascun d’ells explica una novella La pesta en constitueix el marc decoratiu i artisticoliterari fa la sensació de serietat i permet una llibertat temàtica i d’expressió inimaginable fora d’aquells moments d’excepció Una de les característiques de l’obra és un marcat realisme figures i passions mai no són típiques…

En la literatura catalana antiga és escassament usat com a vers independent, però, pel seu moviment ràpid, que el fa molt apropiat per a petites composicions líriques, l’adoptaren els poetes castellans dels segles XVII i XVIII Molt popular, al costat dels versos de set síllabes, en els romanços de cec, el vers quinari reaparegué en els autors de la Renaixença Verdaguer i, més modernament, en poesies populars de Carner i de Sagarra

És d’elecció anual, com també solen ésser-ho les seves dames d’honor o cort d’honor A València la Junta Central Fallera designa una fallera major amb el caràcter de representació femenina oficial per a tota la festa El costum d’elegir falleres majors data del 1931 És habitual de celebrar la presentació de cada fallera en un acte especial, amb discursos, representacions de teatre dialectal i recitació de versos allusius

Es caracteritza melòdicament per la improvisació vocal, estructurada en estrofes de quatre o cinc versos octosíllabs sobre un senzill esquema harmònic Es pot catalogar dintre del flamenc com a pertanyent al cante chico , tot i que hi ha autors que la situen dins d’un gènere intermedi entre aquest i el cante hondo Es troben malaguenyes estilitzades en les obres d’I Albéniz Iberia , M Ravel Rhapsodie espagnole i E Chabrier España