Resultats de la cerca

Tenen el pelatge de color rogenc brillant, clapat de blanc durant tota la vida la part ventral és blanca Viuen en petits grups, a les planes de l’Índia, Indoxina, Tailàndia i Ceilan S'aclimaten molt bé als parcs europeus

Oxiden l’ió ferrós a fèrric, el qual fan precipitar sovint en forma de càpsules o fixen al peduncle Viuen característicament en aigües dolces molt oligotròfiques, on creixen molt lentament Els gèneres més importants són Caulobacter caulobàcter i Gallionella gallionella

Viuen del conreu de l’arròs Són animistes, i veneren els esperits dels avantpassats Constitueixen la minoria més nombrosa de la Xina uns 15 555 820 l’any 1991 Antigament s VI aC s’estenien des de Sichuan fins al baix Iang-Tsé

Viuen en colònies i nien en arbusts i arbres prop les aigües dolces S'alimenten de molluscs, crustacis i peixos N'existeixen dues espècies, una de pròpia de l’Àfrica tropical A lamelligerus , l’altra de la Xina i Tailàndia A oscitans

N'hi ha tres grups els del riu Caiori-Uraupés, nòmades, que viuen de la caça i de la pesca els que habiten entre els rius Negro i Japira, bons agricultors, aplegats en cases comunals i els macús del riu Curicuriari, que són caçadors

Els mascles adults són de color roig fosc Viuen en indrets oberts, amb vegetació herbàcia abundant, aïllats a l’hivern, i en grups de 10 a 20 individus a la primavera, a la regió del Chaco brasiler i del Paraguai i a la pampa argentina

De les 6000 espècies existents, als Països Catalans n'hi viuen unes 350, algunes de les quals provoquen plagues agrícoles, com són el cuc rosat del cotó Pectiniphora gossypiella , l’alucita Sitotroga cerealella i la tinya de la patata Phthorimaea operculella , entre d’altres

Comprèn nombrosos gèneres amb multitud d’espècies arborícoles, de superfície i excavadores, de distribució cosmopolita Els gèneres més típics són els esquirols comuns, els esquirols voladors, les marmotes i els gossets de les praderies Els esquirols comuns viuen a molts boscs dels Països Catalans

Els adults es nodreixen del nèctar de les flors, mentre que les larves en forma de cuc s’alimenten de substàncies orgàniques en descomposició, per la qual cosa viuen en gran quantitat les aigües pútrides L’espècie E tenax és comuna als Països Catalans

Tenen quatre dits a les extremitats anteriors i cinc a les posteriors Llur alimentació és carnívora Viuen a les zones pantanoses i embassades, als estanys i als rius de l’Amèrica del Nord, de l’Àsia occidental i de l’Europa central i meridional