Resultats de la cerca

Pot ésser causa d’un vessament continuat de sang o de fluix hemorroidal, i provoca molèsties locals, a vegades molt vives, que poden exigir sovint un tractament quirúrgic

Dirigit per Frederic Gispert i Serra i després per Joaquim Botet i Sisó, hi collaboraren Pere Vayreda, Antoni Vives i Prudenci Bertrana Del 1908 al 1909 fou diari

La senyoria de Faura havia estat vinculada pel seu avi Joan Llorenç de Vila-rasa i d’Anglesola El títol passà als Vives de Canyamars i als Orbe

L’any 1973 es proclamà campió de la IV Ronde Font-Vives, celebrada als Angles, i dels Jocs d’Hivern dels Pirineus Era membre del Centre Excursionista de Catalunya

L’església parroquial de Sant Abdó i Sant Senén depèn de la d’Ondara Lloc de moriscs, tenia 18 focs el 1609, de la fillola d’Ondara Pertangué a la família Vives

Llicenciat en història moderna i contemporània 1979 i doctor en història 1990 per la Universitat Autònoma de Barcelona, és catedràtic d’història moderna de la Universitat Pompeu Fabra, dins de la qual ha estat director de l’Institut Universitari d’Història Vicens Vives 2007-13 Els seus estudis se centren en la política i la societat a la Catalunya del segle XVIII i, molt especialment, en la Guerra de Successió  a Catalunya i a l’Estat espanyol Ha publicat, entre altres treballs, Els catalans i Felip V 1993, Premi Internacional Jaume Vicens Vives de Ciències Socials,…

Fou un dels portaveus dels nous corrents de la ciència històrica i tingué una considerable influència internacional a Catalunya influí, cap al 1950, sobre el grup format entorn de Jaume Vicens i Vives

Neix a Barcelona el Cercle d’Economia, fundat entre d’altres per Carles Ferrer i Salat, Carles Güell de Sentmenat, Ernest Lluch i Artur Suqué i Puig, amb el suport de Jaume Vicens i Vives

Vida i obra Es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona l’any 1951, poc després d’haver entrat en contacte amb Jaume Vicens i Vives, de qui esdevingué deixeble, i s’especialitzà en història agrària Inicià la seva tasca investigadora, com a collaborador de Vicens i Vives, en la revista Índice Histórico Español i al Centre d’Estudis Històrics Internacionals CEHI Del 1953 al 1954 feu estades a França i Anglaterra per ampliar-hi estudis El curs 1954-55 fou lector de castellà a Durham, Gran Bretanya En tornar a Catalunya, Vicens i Vives l’encaminà cap a la docència…

És probable que la primitiva església fos a l’actual possessió de son Vives Més endavant, la parròquia fou agregada a Manacor, fins que se'n segregà de nou administrativament el 1892 i eclesiàsticament el 1913