Resultats de la cerca

La quantitat té en determinades llengües pertinència fonològica, generalment dins la síllaba Entre les clàssiques cal destacar el sànscrit, el grec i el llatí, on hi havia un desdoblament total o parcial del sistema vocàlic en distingir-se les vocals breus de les llargues, aquestes últimes equivalents, en durada, a dues de breus En llatí, per exemple, s’oposaven les síllabes breus a les llargues, que ho podien ésser per natura o per posició Eren breus o llargues segons la qualitat de llur nucli vocàlic pŏpŭlus , ‘poble’, enfront de pōpŭlus , ‘poll’ Això no obstant, una vocal…

En les antífones, sobretot en les que serveixen de model als tonaris, té lloc sobre l’última vocal En els alleluies equival al jubilus , o vocalització que es produeix sobre la darrera ’a' En algunes seqüències constitueix seccions senceres, que segueixen a tots o alguns dels seus versos

El 1975 entrà com a vocal a la Federació Territorial de Barcelona de Patinatge, posteriorment fou vicepresident i president del Comitè d’Hoquei de la federació catalana, president de la Territorial de Barcelona, vicepresident de la federació catalana i des del 2008 assessor de la presidència amb Ramon Basiana

El creuament tímbric suposa una intensificació de la veu, que passa a ocupar una posició més aguda que la que li correspon habitualment En música instrumental són freqüents els creuaments dels violoncels per sobre les violes, i en música vocal, els dels tenors per sobre les contralts instrumentació

Vinculat al Club Natació Sabadell, el 1975 ingressà al Comitè Català d’Àrbitres, del qual fou vocal de la junta 1978-80 i president 1980-82 Mentre en fou president formà part de la junta directiva de la federació catalana en qualitat de representant de l’estament arbitral

Jugà al Futbol Club Barcelona 1903-14 Guanyà cinc Campionats de Catalunya 1905, 1909, 1910, 1911, 1913, tres Copes d’Espanya 1910, 1912, 1913 i quatre Copes dels Pirineus Orientals 1910-13 Mig, disputà 66 partits i marcà 10 gols El 1908 fou vocal de la directiva barcelonista

Membre del Club de Golf Terramar Guanyà el Campionat d’Europa júnior per equips 1967, el Campionat de Catalunya de dobles 1980, el Campionat de Catalunya amateur 1981, 1982 i el Campionat d’Espanya d’interclubs 1991 A més, fou vocal de la Federació Catalana de Golf 1975

Fou organista des del 1860 a la catedral de Tarragona Afavorí el moviment wagnerià i el conreu de la cançó tradicional catalana Compongué un bon nombre d’obres de música d’església, la sarsuela Moisés y Aarón i altres obres Escriví diversos mètodes de solfeig, piano i música vocal

Presidí el Club Handbol Granollers 1992-96 Durant el seu mandat el club vallesà tornà a guanyar un títol, la Copa Asobal 1994, després de disset anys També obtingué dues Copes EHF consecutives 1995, 1996 Fou vocal del Patronat de la Fundació del CH Granollers, constituïda el 1999

Membre del Club Natació Barcelona, disputà el primer partit interclubs davant el Club Natació Athlètic 1914 i guanyà el Campionat d’Espanya 1915, 1916 També assumí càrrecs directius en el CN Barcelona, el 1913 com a secretari de la comissió esportiva i el 1915 com a vocal de la junta directiva