Resultats de la cerca
Es mostren 6095 resultats
Melissenos
Família de magnats bizantins que, al s XI, estigué aliada als Comnè.
D’entre els seus membres cal esmentar Maria Melissena , muller d' Antoni I d'Atenes , senyor de Corint, la qual, en morir el seu marit 1435, s’oposà a la successió de l’hereu i cosí del seu marit, Nerio II Acciaiuoli, i el magnat tessali Gabriel Melissenos , comte de Mitra Demetrias i senyor de Licònia i del castell de l’Estanyol, feus que passaren al seu gendre Ot de Novelles
baronia de Pinós
Història
Jurisdicció senyorial que des del segle XI pertanyia al llinatge dels Pinós
.
Els seus límits eren al N la serra de Cadí al N de la qual, tanmateix, posseïen Calbell de Banat o Vilanova de Banat, Quer Foradat i Ansovell, al S la riera de Malanyeu, a l’E Gavarrós, al límit amb la baronia de Mataplana alta vall de Lillet, i a l’W el Pedraforca i la serra del Verd amb els termes de Gósol, Feners, Saldes i l’Espà Al centre hi havia Gréixer, Gisclareny, Vilella, Brocà i Bagà, que n'era la capital També en formaven part els llocs de Pinós i de Vallmanya, al baix Solsonès Dels Pinós passà als Beaumont, comtes de Lerín, als Álvarez de Toledo, ducs d’Alba de Tormes i a llurs…
capella de les Grades
Església
Antiga església parroquial de Marcèvol
, al municipi d’Arboçols (Conflent), del segle XI.
El retaule major, que presideix la imatge de la Mare de Déu de les Grades , obra de Jaume Forner 1527, procedeix del priorat de Marcèvol Segons una tradició, la mare de Lli, el primer successor de Pere com a papa, hi fou enterrada
vescomtat de Tatzó
Geografia històrica
Denominació que es donà al començament del segle XI al vescomtat de Rosselló.
El primer que apareix com a vescomte de Tatzó és un Guillem, que és esmentat en un judici 1051 sobre l’abadia de Cuixà El vescomte Hug mort vers el 1100 fou pare de la vescomtessa Jordana, que aportà el vescomtat en dot al seu marit, Bernat de Llupià, senyor de Llupià De llur fill, el vescomte Hug mort després del 1163, que sembla ésser el darrer a emprar el títol vescomtal, que substituí pel senyorial, descendiren els Tatzó , senyors de Tatzó
rafega
Història del dret
Als segles X i XI, dret que hom pagava pel pas dels ramats.
meglenita
Història
Individu d’un grup romanès establert a Macedònia vers els s. XI-XII.
Foren islamitzats pels turcs, i després de la Primera Guerra Mundial foren perseguits pels grecs Parlen un dialecte romanès propi, el meglenític Llur centre és Nânta
dinerada
Numismàtica i sigil·lografia
Als segles X i XI, pagament en espècie pel valor d’un diner.
bylina
Música
Cançó èpica russa, popular del segle XI al XVI a totes les Rússies.
Al segle XIX l’àrea de les bylini s’havia restringit a la Rússia Septentrional, Povolž'e i Sibèria Són generalment cançons de tema heroic, que es refereixen als bogatyri bogatyr’ Consten de tres parts, molt diferenciades introducció, desenvolupament i conclusió, sovint amb estrofes intercalades per a atreure l’atenció de l’oïdor Mantenen el mateix ritme en el vers, i l’estil es caracteritza per l’ús constant d’epítets, comparacions i parallelismes Les més conegudes són Il’a Muromec i Kalincar ‘Il’a Muromec i el tsar Kalin’ protagonitzada pel més famós dels bogatyri i de la qual hi ha…
escola de Chartres
Moviment intel·lectual iniciat al començament del segle XI per Fulbert, bisbe de Chartres.
Assolí la màxima esplendor a la primera meitat del segle XII amb els mestres Bernat de Chartres, Gilbert de la Porrée, Thierry de Chartres, Guillem de Conches i Claremband d’Arras, als quals hom sol afegir Bernat Silvestre i Joan de Salisbury El moviment pot ésser definit com un renaixement platònic i humanista de signe cristià Aquest platonisme, inspirat especialment en el comentari de Calcidi al Timeu , es tradueix en una posició realista en el problema dels universals i en una concepció de l’univers com una jerarquia de formes Quant a l’humanisme, es manifesta en una gran curiositat…
Birger
Història
Comte de Bjälbo (1248-66), casat amb Ingeburga, germana d’Enric XI de Suècia.
Extingida la dinastia dels Sverker, fou elegit rei el seu fill Valdemar, però ell fou qui governà de fet
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina