Resultats de la cerca
Es mostren 7452 resultats
Joan de Barbastre
Lingüística i sociolingüística
Traductor, cal·lígraf i miniaturista d’origen aragonès, establert a Barcelona al servei (1370-86) de Pere III de Catalunya-Aragó.
El 1380 el rei li confià la còpia del Llibre dels feits —una de les dues conservades—, que Joan de Barbastre decorà amb miniatures
Ramon Ballester
Història del dret
Jurista.
Exercí la professió a Barcelona És autor de comentaris a les constitucions donades per Jaume II a les corts de Montblanc de l’any 1311 i a les de Girona de l’any 1321, i també de glosses i alguns usatges, que es conserven inèdits a la biblioteca d’El Escorial Jaume Marquilles recollí les opinions d’aquest jurista als seus comentaris als Usatges
Bernat Ballester
Història
Militar
Militar.
Pertanyia a una família d’origen valencià establerta a Tebes des de la conquesta catalana Participà, al costat de Roger de Lloria, en la revolta del 1362 a Tebes contra el lloctinent de governador Pere de Pou, que portà aquell al poder Cap al 1367 era capità de la terra de Livàdia El 1379 es traslladà a Catalunya com a ambaixador dels ducats d’Atenes i Neopàtria per oferir-ne la sobirania a Pere III, i novament el 1380, per prestar homenatge al rei en nom de Livàdia, Salona i Tebes —que havia caigut ja, el 1379, en poder dels navarresos—, mentre que altres procuradors ho feien en nom d’Atenes…
Jean Pucelle
Miniaturista francès.
Documentat entre el 1319 i el 1327, dirigí el taller de miniaturistes més actiu de París Autor, entre altres obres, del Breviari de Belleville 1323-26, Bibliothèque Nationale, París i d’un Llibre d’Hores probablement de Jeanne d’Évreux 1325-28, The Cloisters Museum, Nova York, assimilà els primers intents de la pintura toscana sobre perspectiva i els efectes de llum i d’ombra
Jaume Ferrer de la Sala
Economia
Història
Mercader barceloní.
Vers el 1360 partí cap a Grècia i s’establí al ducat d’Atenes, aleshores sota el domini català L’any 1380 es distingí per la seva cooperació en la defensa del castell de la Levàdia, ciutat on segurament residí, contra les companyies navarreses La traïció dels grecs féu perdre la fortalesa als catalans, i, assassinat llur cap Guillem d’Almenara, Ferrer aconseguí d’escapolir-se, i s’establí a Negrepont Eubea El rei Pere III li reconegué el mèrit i els serveis
Jaume Ferrer
Navegant.
El 1346 resseguí amb un uixer les costes d’Àfrica fins a la desembocadura del Senegal, i potser fins a la del Níger, en cerca d’or La notícia de la seva expedició apareix escrita al famós Atlas català 1375
Guillem Colteller
Història
Medicina
Metge de la casa reial de Catalunya-Aragó.
El 1371 reconegué, a Besiers i per encàrrec de l’infant Joan, la promesa d’aquest, Joana de Valois, que morí de disenteria i el 1374, a Girona, assistí el mateix infant i, a València, l’embaràs de la muller d’aquest, Mata d’Armanyac, sobre el qual informà minuciosament els reis Les seves cartes contenen bon nombre de detalls interessants per al coneixement de la ciència mèdica de l’època
Bernat de Bonastre
Història
Protonotari del rei Pere III de Catalunya-Aragó (1376-83).
Era escrivà reial i, després, secretari des del 1352 Intervingué amb alguna composició seva en la correspondència poètica bescanviada entre Guerau de Queralt, el rei Pere, l’infant Joan i Pere Marc el 1374
Romeu Despoal
Autoretrat de Romeu Despoal cal·ligrafiant els Privilegis dels reis de Mallorca
© Fototeca.cat
Escriptura i paleografia
Cal·lígraf.
Eclesiàstic, el 1334 inicià, per encàrrec de Jaume III de Malloca, la transcripció dels Privilegis dels reis de Mallorca en un magnífic còdex miniat En una de les miniatures que li han estat atribuïdes és representat assegut davant un escriptori
Jaume Desmonells
Història del dret
Jurista.
Fou vicecanceller de Pere III de Catalunya-Aragó i del príncep Joan, duc de Girona des d’aquest darrer càrrec intervingué en el procés contra Bernat de Cabrera i contribuí a la seva sentència de mort
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina