Resultats de la cerca

Neix a l’estat de Goiás, a uns 120 km a l’W de Brasília, vessant nord d’un sector tabular Dues terceres parts del seu trajecte les recorre al llarg del sector central de l’estat homònim La part final forma la frontera occidental amb l’estat de Maranhão Després de desviar-se uns 100 km cap a l’W, rep el seu afluent més important, l’Araguaia, i recupera l’orientació S-N fins a la confluència amb el Rio Pará de l’estuari de l’ Amazones Poc després, deixa Belém a la riba dreta i forma, en desembocar a l’Atlàntic, la badia de Marajó És poc navegable a causa de l’abundància de cascades i ràpids

Fill del dibuixant Ramon Quer i Vidal Cardona, Bages 1829 — Sabadell 1893 establert a Sabadell el 1859, on fou professor de dibuix i cofundador de l’Acadèmia de Belles Arts Format amb Marià Burgués, completà estudis a Golfe Joan, Saint Vallier i Burjassot Treballà a les manufactures Ludolf de Rio de Janeiro A Barcelona creà una fàbrica de mosaic de gres i fou professor a l’Escola Superior dels Bells Oficis Orientà cap a la ceràmica Apa, Xavier Nogués —amb qui collaborà en els plafons de la Cooperativa del Pinell de Brai i en altres obres—, Aragay i sobretot Josep Llorens i…

Estudià filosofia i lletres a Madrid i a Nova York, i ha estat professor a la Universitat de Saint Louis i crític a mitjans com ABC És autor de novelles, com Esa oscura gente 1990, Autobiografía de Marilyn Monroe 1992, Sangre a borbotones 2002, Premio de la Crítica de Asturias, Guapa de cara 2003 i Todo está perdonado 2011, premi Tusquets de novella 2010, i dels assaigs Manual de literatura para caníbales 2006,  Visto para sentencia 2008,  Lo que no está escrito 2012,  Un árbol caído 2015,  Para morir iguales 2018, Premio de la Crítica de Madrid,  Amor intempestivo 2020 i El río…

El seu origen són les institucions benèfiques italianes per a orfes, on aquests rebien també, a partir de la meitat del segle XV, eduació musical Alguns d’aquests conservatoris italians esdevingueren, al llarg dels segles XVII i XVIII, escoles especialitzades d’una gran qualitat A la resta d’Europa i a Amèrica hom fundà institucions semblants a partir de la fi del segle XVIII París 1795, Praga 1811, Viena 1817, Rio de Janeiro 1841, Berlín 1865, Boston 1867 Als Països Catalans com a la resta de l’Estat espanyol els conservatoris són classificats en superiors, professionals i elementals s’hi…

Després dels estudis musicals i de cant que realitzà als Estats Units i a Itàlia, el 1938 entrà a formar part de la companyia del Metropolitan Opera House de la seva ciutat natal Hi debutà un any més tard amb Simon Boccanegra G Verdi, l’última òpera que cantà sencera en el mateix teatre abans de la seva prematura mort, ocorreguda en escena durant unes funcions de La forza del destino al Metropolitan En aquest escenari interpretà nombrosos papers d’òperes italianes -G Verdi, G Puccini, R Leoncavallo o A Ponchielli, entre d’altres-, i també intervingué en diverses temporades operístiques en…

Membre del Club Natació Sant Andreu Guanyà l’or en els 400 m estils, en els 100 m esquena i en els 4 x 200 lliures dels Campionats d'Espanya 2017 Participà en els Jocs Olímpics de la Joventut 2014, on guanyà la medalla de bronze en els 200 m esquena, en el Campionat d’Europa 2015, 2016 i en els Jocs Olímpics de Rio de Janeiro 2016, on competí en les proves de 200 m esquena, 200 m estils i 4 x 200 m lliure En els Jocs Mediterranis de Tarragona 2018 aconseguí la medalla de plata en els 200 m esquena i en els 4 x 100 m estils i una medalla de bronze en els 4 x 200 m lliures

És un esport relativament nou dins l’àmbit de l’esport adaptat Actualment els esportistes amb alguna discapacitat competeixen en triatlons ordinaris de qualsevol llargada, des d’esprint a ironman, però apareixen en una classificació a part Serà esport paralímpic en els Jocs Paralímpics de Rio de Janeiro 2016, amb les distàncies de 750 m de natació, 20 km de ciclisme i 5 km de cursa a peu Les úniques diferències que presenta amb el triat-ló ordinari és l’adaptació del material, com ara la utilització de bicicletes de mà o tàndems per al tram de ciclisme, i cadires de rodes o pròtesis per al…

Es formà al Club Egara, amb el qual jugà en la màxima categoria 2000-05 i guanyà una Copa del Rei 2002 Marxà a l’equip holandès Larensche Mixed Hockey Club 2005-06 i al KHC Leuven de Bèlgica 2006-09, amb el qual guanyà una Lliga 2008 Fitxà pel Reial Club de Polo de Barcelona 2009-11 i la temporada següent retornà a l’equip belga L’any 2016 anuncià el seu retorn al primer equip del Club Egara, amb el qual es proclamà campió de Lliga el 2019 Amb la selecció espanyola, obtingué el diploma olímpic en els Jocs Olímpics de Londres 2012 i de Rio de Janeiro 2016 i fou medalla de plata als Campionats…

S’especialitzà en la modalitat eqüestre del concurs complet d’equitació CCE Es proclamà campió d’Europa de cavalls àrabs en la modalitat de salts 2004 i subcampió en la de CCE 2004 Assolí les medalles d'or 2012, 2016, plata 2013 i bronze 2010 als Campionats d’Espanya del CCE Guanyà dues vegades la Copa del Rei de CCE 2007, 2010 També fou cinc vegades campió de Catalunya del CCE 2003, 2007, 2010, 2011, 2012 El 2006 participà en el Campionat del Món de cavalls joves del CCE Obtingué la segona posició a la Lliga de Salt Terres de Ponent 2011 Formà part de la selecció espanyola Exercí de…

Vida Començà els estudis musicals amb el seu pare, que era director de banda A divuit anys ja havia escrit una missa i l’any següent debutà com a pianista Completà aquests estudis al Conservatori de Rio de Janeiro, amb Joaquim Giannini L’any 1861 estrenà la seva primera òpera, A noite do castelo , i el 1863 la segona, Joana de Flandres El gran èxit aconseguit amb aquestes obres feu que l’emperador Pedro II li concedís el títol de Cavalliero da Orden do Rosa i una beca per a anar a estudiar a Itàlia Del 1864 al 1866 estudià al Conservatori de Milà amb Lauro Rossi, i a partir de llavors la…