Resultats de la cerca
Es mostren 7545 resultats
Eduard Ragasol i Sarrà
Història
Política
Polític.
De família benestant, es llicencià en dret Afiliat a Acció Catalana, fou diputat a corts i, durant la guerra 1937, sotssecretari de justícia de la Generalitat Lluità al front de Terol i s’exilià el 1939 Ajudà els refugiats de l’èxode, participà en la resistència francesa i, empresonat pel govern de Vichy, fou reclòs en un camp de càstig Fundà a París 1945 una editorial de llibres catalans Se n'anà a Mèxic el 1947, es dedicà a negocis relacionats amb el cinema i collaborà en les activitats de la comunitat catalana
Joaquim Planell i Riera
Història
Militar
Política
Militar i polític.
Germà de l’enginyer Francesc Planell i Riera Prengué part important a l’acció d’Alhucemas, motiu pel qual rebé la Laureada Agregat militar a Washington 1930-34 Féu la guerra al costat del govern de Burgos Fou després vicepresident de l’INI 1945- 51 i, benvist pels EUA, s’incorporà al nou govern del 1951 amb la cartera d’indústria durant la seva gestió fins el 1962 es creà la important Empresa Nacional Calvo Sotelo, que presidí Posteriorment fou president de l’Instituto de Combustible del Patronato Juan de la Cierva
Pelagi
Cristianisme
Monjo bretó o irlandès.
Home docte, la seva gran rectitud moral i una preocupació antimaniquea maniqueisme l’inclinaren a una interpretació absolutament optimista de la voluntat humana, que deixa a la gràcia divina una eficàcia únicament moral i natural pelagianisme Entre les seves obres, perdudes la majoria, hom conserva Expositiones in epistolas sancti Pauli, Libellus fidei ad InnocentiumI i cartes El seu camp d’acció personal fou sobretot Roma, l’Àfrica llatina i Palestina Trobà molta adhesió, però també uns adversaris decidits en el papa Zòsim, en l’emperador Honori i particularment en Agustí i Orosi
José Antonio de la Loma y Hernández
Cinematografia
Director cinematogràfic i guionista, d’origen castellà.
Director del Teatro Español Universitario TEU, escriví el guió de la seva novella Sin la sonrisa de Dios 1954 Com a director s’inicià, el 1956, amb Las manos sucias posteriorment les seves pellícules se centraren generalment en l’acció Golpe de mano 1968, sobre la guerra civil de 1936-39, Razzia 1972, El último viaje 1973, Metralleta Stein 1974, Perros callejeros 1977, Jugando con la muerte 1982, Perras callejeras 1984, Yo, el Vaquilla 1985, Esquadró 1986, Oro fino 1987, Passió d’home 1988, L’afer Lolita 1991
Joan Selves i Carner

Joan Selves i Carner
© Família Selves
Història
Periodisme
Política
Història del dret
Advocat, periodista i polític.
Collaborà a Joventut i El Pla de Bages , de Manresa D’Acció Catalana Republicana passà a Esquerra Republicana de Catalunya i, en proclamar-se la Segona República, fou regidor i alcalde de Manresa i diputat a corts Fou també diputat al Parlament de Catalunya Conseller d’agricultura i economia gener del 1933 i de governació febrer-agost de 1933, fou després comissari general d’ordre públic i governador general de Catalunya El 3 de gener de 1934 tornà a la conselleria de governació, càrrec que ocupà fins a la seva mort
naftilamina
Química
Cadascuna de les amines primàries derivades del naftalè per substitució d’un hidrogen pel grup NH 2
.
Per tant, hi ha dues naftilamines possibles, la α, o naftilamina-1, que es fon a 51°C, i la β, o naftilamina-2, que es fon a 112°C Llurs fórmules són Les naftilamines tenen un comportament semblant al de l’anilina Entre els derivats de la α-naftilamina cal citar l’àcid naftilamino-1 sulfònic-6 àcid de Clève 1,6 i l’àcid naftilamino-1 sulfònic-7 àcid de Clève 1,7, que són emprats com a intermediaris en la síntesi de colorants La β-naftilamina té una potent acció cancerígena
multiprogramació
Electrònica i informàtica
Tècnica que permet d’executar concurrentment dos o més programes.
La simultaneïtat és possible gràcies a l’acció del sistema operatiu , que intercala l’execució dels programes per mitjà de les tècniques del procés de prioritat amb l’objectiu de fer màxim el volum de treball realitzat per interval de temps i, en general, de fer un ús òptim del sistema La multiprogramació permet, per exemple, la concurrència de programes funcionant en temps real i d’altres en temps diferit els primers solen tenir prioritat en l’ús de recursos i formen el primer pla en relació amb els segons, que formen el fons
Antoni Miserachs i Rigalt
Història
Política
Història del dret
Polític i advocat.
Afiliat a les joventuts de la Lliga Regionalista, passà a Acció Popular Catalana 1934, de la qual fou secretari general Durant la guerra civil fou condemnat per un tribunal popular i empresonat dos anys Especialista en propietat intellectual, publicà El copyright norteamericano 1946, El contrato de edición en la Ley del Libro 1975 i Reciprocidad española en el derecho internacional de autor 1975 A la postguerra hom el considerà el representant personal de Gil Robles a Barcelona, i el 1976 fou el promotor del partit Democràcia Social Cristiana de Catalunya
Cíbele
Religions de Grècia i Roma
Deessa frígia de la fertilitat de la terra, anomenada també Gran Mare, i venerada conjuntament amb el seu jove amant (o fill) Atis.
El seu culte, de tipus orgíac, fou acceptat per Roma el 204 aC, bé que els seus aspectes externs emasculació dels gallus o iniciats durant el furor místic, acció que el dret romà castigava feren que el senat el limités, i restà en mans dels immigrats orientals fins que fou reinstaurat per Claudi La festa era celebrada a l’equinocci de primavera començava amb planys fúnebres i s’acabava amb l’alegria de la resurrecció Cíbele era representada asseguda, damunt un carro tirat per lleons, i amb el corn de l’abundància
lliga de Cambrai
Història
Aliança formada (1508) per Ferran II de Catalunya-Aragó, Lluís XII de França, el papa Juli II i l’emperador Maximilià I contra Venècia.
Ferran II hi intervingué per tal de recuperar els ports de Bríndisi, Òtranto, Gallipoli, Trani i Polignano a Mare, pertanyents al regne de Nàpols i que havia hagut d’hipotecar a Venècia Ho assolí 1509 gràcies a l’acció de l’almirall Bernat de Vilamarí i de Ramon de Cardona, cap de l’exèrcit catalanoaragonès a Itàlia, i a la victòria dels francesos a Agnadello, èxit que contribuí a dissoldre la lliga i a crear, a instàncies del papa, una aliança antifrancesa, a la qual Ferran II també s’adheria Lliga Santa