Resultats de la cerca

Gregori VII els protegí contra el bisbe Guido de Velate Amenaçà el govern de Milà 1071 i fins les mateixes relacions entre el papat i l’imperi Minvà a la mort d’Erlembald 1075, bisbe simoníac, no sense abans reduir l’autonomia de l’església milanesa i aconseguir una victòria del lliure municipi enfront del feudalisme milanès El nom de patarí , d’origen dialectal milanès, significava, originàriament, ‘drapaire’ Als s XII i XIII els càtars italians, que tenien llur centre a Milà, se n'atribuïren el nom, talment que esdevingué sinònim d’heretge i especialment de càtar

Creença difosa arreu, sobretot entre els eslaus i a Transsilvània, testimoniada ja a l’antic Egipte i a Babilonia, hom creu que ho esdevenen els qui moren abans d’hora, de mort violenta o accidental i, per això, encara aferrats a la vida Sovint hom desenterrava el mort suspecte i li travessava el cor o el decapitava Sovint la creença assumeix el caràcter de pànic popular, com a l’Hongria del s XVIII El tema ha estat tractat per diversos poetes romàntics L’obra més cèlebre és El comte Dràcula 1897, de Bram Stoker, que ha fornit matèria a més d’una pellícula

És possible que el seu origen provingui dels comentaris fets pel joglar abans d’emetre el poema, per tal de situar el seu auditori Però les razós conservades, d’innegable valor literari, mantenen una evident unitat d’estil, de composició i de llengua, la qual cosa fa pensar en un treball de compilació i arranjament subjecte a formulismes d’escola, i propi de certs copistes de cançoners occitans del s XIII relacionats amb terres italianes La credibilitat informativa d’aquests texts varia, i en cada cas ha d’ésser contrastada amb les dades objectives de la crítica

Vinculat al Club Natació Atlètic, la seva etapa activa transcorregué abans de la Guerra Civil Espanyola El 1939 esdevingué membre de la junta directiva del club i el 1941, àrbitre de natació i de salts del collegi català El 1948 ingressà al comitè estatal Fou pioner en l’arbitratge de la natació sincronitzada i assumí la vocalia d’aquesta especialitat al collegi català 1986-89 Té la medalla d’or de serveis distingits de la federació espanyola 1966, el diploma d’honor del comitè estatal d’àrbitres 1972 i és membre d’honor del collegi català 1991

Membre del Tir Arc Olesa, del Club de Tir amb Arc La Conxorxa i de l’Arc Sant Celoni S’inicià en arc nu i guanyà la Lliga Catalana 2007 i el Campionat d’Espanya en sala 2008 de l’especialitat Posteriorment practicà l’arc estàndard i l’any 2009 es proclamà campiona d’Espanya a l’aire lliure, ja que aconseguí una marca de 1189 punts, màxima puntuació no assolida mai abans per una dona en un Campionat d’Espanya També aconseguí diversos premis en el Campionat d’Espanya de clubs i baté diversos rècords catalans

Jugà al primer equip del Reial Club Deportiu Espanyol abans de ser entrenador, faceta en la qual destacà al Club Esportiu Hispano Francès a partir de la dècada de 1970 Fou campió d’Espanya juvenil i ascendí a primera divisió amb el primer equip Treballà com a tècnic de la Federació Espanyola i dirigí la selecció estatal juvenil També ha entrenat l’equip de l’Hispà Basket, hereu de l’Hispano Francès Com a directiu, formà part del patronat de la Fundació del Bàsquet Català i de la junta directiva del Consell de l’Esport Escolar de Barcelona

S’inicià al Collegi Sant Ramon de Vilafranca i completà la seva formació al planter del Futbol Club Barcelona Després de quatre anys allà, jugà una temporada a l’Hoquei Club Sentmenat, dues a la Unió Esportiva Horta, dues al Cerdanyola Club d’Hoquei i tornà al Barça, on en jugà cinc més abans de penjar els patins a trenta anys Guanyà una Copa d’Europa 1997, una Copa Intercontinental 1998, dues Lligues 1996, 1998 i quatre Lligues Catalanes 1995-98, sempre amb l’equip blaugrana La temporada 2011-12 entrà com a delegat al primer equip del FC Barcelona

Especialitzat en basquetbol, ja realitzava cròniques i articles en el diari catòlic El Matí abans del 1936 Després de la Guerra Civil, treballà a Mundo Deportivo , on fou cap de la secció de basquetbol Collaborà amb Ràdio Barcelona i Ràdio Espanya de Barcelona, entre d’altres, i cobrí tota classe de competicions estatals i internacionals fins el 1979 Fins els anys noranta continuà publicant articles, que recollí en el llibre Nuestros ases 1983-1987 També participà en la redacció de La historia del basket español 1986, que es publicà per fascicles a Mundo Deportivo , i Dinastias…

Inicià la seva trajectòria professional al diari El Matí abans de la Guerra Civil Treballà a El Correo Catalán 1952-69, del qual fou subdirector els dos darrers anys Collaborà a Barça i la Revista Barcelonista , on incorporà una columna d’opinió També fou subdirector de La Vanguardia 1976-79 i director de Tele-exprés 1968-76 Publicà Kubala, un barceloní de Budapest 1962 i alguns dels seus articles foren aplegats a Parlem del Barça de Samitier a Cruyff 1991 Rebé la Creu de Sant Jordi 1983 i el Premi Ciutat de Barcelona de periodisme 1996

Fundat el 1973, tot i que els seus membres ja jugaven a softbol dos anys abans, fou un dels clubs pioners en la introducció d’aquest esport a Catalunya Fou impulsat per un grup encapçalat per Conchita Pou Ribera, una de les primeres esportistes federades de softbol a Espanya Inicialment també fou conegut com a Club Azul i Club Zeleste Guanyà els primers campionats de softbol que disputà El 1976 creà una secció de softbol masculina, però no tingué continuïtat La seva jugadora més destacada fou Lídia Malia, primera jugadora internacional del club Desaparegué l’any 1994