Resultats de la cerca
Es mostren 35330 resultats
Sant Martí de Nerca (Peralta i Calassanç)
Art romànic
Es desconeix on era situat exactament el lloc de Nerca, tot i que segons la documentació, s’emplaçava entre Gavasa i Calassanç Una de les primeres referències de l’indret data del 1090, any en què el comte Ermengol IV d’Urgell i la seva esposa Adelaida concediren a Santa Maria de Solsona l’església de Calassanç juntament amb altres capelles i mesquites del castell, i un mas “ in villa quod dicitur Nercha ” Posteriorment, l’any 1103, el bisbe Ponç de Roda lliurà al monestir d’Alaó l’església de Nerca amb totes les seves pertinences, com a dot del futur priorat de Sant…
25 d’abril
Història
Nom que rep la commemoració anual de la batalla d’Almansa com a símbol de reivindicació de les llibertats i de les institucions perdudes dels valencians.
Els anys de la Segona República, el partit Acció Nacionalista Valenciana fou el primer a proposar la data com a dia de dol i reivindicació La proposta rebé una resposta favorable de nombrosos municipis del País Valencià A partir de la Transició espanyola, Acció Cultural del País Valencià reprengué aquesta reivindicació, i des del 1982 en promou la celebració amb diversos actes en nombroses ciutats valencianes Cal destacar-ne la de l’any 2007, amb motiu del tres-cents aniversari de la batalla L’any 2016 el govern valencià assumí, per primera vegada, el caràcter…
Club Bàsquet Sant Pere de Terrassa
Basquetbol
Club de basquetbol de Terrassa.
Fundat l’any 1948, fou impulsat per un grup d’estudiants del Centre Parroquial de Sant Pere El 1951 s’inscriví en competicions federades i la temporada 1955-56 disputà la fase d’ascens a primera divisió catalana Jugà en divisions territorials fins el 1961, desaparegué, i l’any 1965 fou refundat i inscrit a l’OAR L’any 1966 creà la secció femenina i el 1968 retornà a les competicions federades La temporada 1970-71 ascendí a tercera divisió estatal L’any 1974 l’equip masculí desaparegué de nou, tot i que la resta d’equips perduraren El 1978, després d’una greu crisi, l’equip femení i l’escola…
Cyprien Katsaris
Música
Pianista francès.
Inicià els estudis musicals a quatre anys amb professors particulars i el 1964 ingressà al Conservatori de Música de París, on fou deixeble d’Aline Van Barentzen i de Monique La Bruchollerie L’any 1969 guanyà el primer premi de piano en aquesta institució i el 1972, el primer premi del Concurs Reina Elisabet de Bèlgica Aquests guardons, entre d’altres, li facilitaren l’inici de la seva carrera internacional Així, l’any 1976 estrenà, juntament amb Noëlla Pontois, que era primera ballarina de l’Òpera de París, un Duo de piano-dansa L’any 1977 tocà sota la…
Festa del Pedal
Ciclisme
Passejada popular en bicicleta celebrada anualment a diferents municipis de Catalunya.
Nasqué l’any 1913 sota la tutela de la Unió Velocipèdica Espanyola i entitats com l’Sport Ciclista Sants, el Grup Esportiu del Centre de Visitants, el Turing Club Ciclista i la Colla dels Enfarregats En la primera edició es realitzà un recorregut matinal entre Barcelona i Sant Cugat del Vallès on acudiren 200 ciclistes de diferents clubs A la tarda s’organitzaren activitats lúdiques relacionades amb el ciclisme Posteriorment també se celebrà en poblacions com Sant Boi de Llobregat, Argentona, Granollers, Sabadell, Gavà, Mataró o Badalona, i arribà a superar en alguna ocasió els…
Federació Catalana d’Automobilisme
Automobilisme
Organisme rector de l’automobilisme a Catalunya.
Fou creada oficialment l’any 1940, i tingué en la Delegació Esportiva del Reial Automòbil Club de Catalunya el seu antecedent més recent, amb qui compartí seu fins l’any 1981 Presidents de la Federació Catalana d’Automobilisme De fet, encara més enrere, la primera prova automobilística de l’Estat, la Copa Catalunya, fou organitzada l’any 1908 per l’Automòbil Club de Barcelona, que dos anys més tard es convertí ja en el RACC L’objecte social de la federació és la promoció, la gestió i la coordinació de la pràctica de l’esport de l’automobilisme dins l’…
Mongòlia 2010
Estat
L’any 2010, el president del país, Tskhiagiin Elbegdorj, va aprovar una moratòria de la pena de mort, un pas previ a la seva suspensió definitiva Amb aquesta decisió, Mongòlia va esdevenir el 95è país del món a abolir de manera efectiva la pena capital, tot i que des de l’any 2008 el Govern ja havia posat fre a qualsevol execució El començament de l’any també va estar marcat per la duresa d’un hivern que va provocar la mort de prop de 3 milions i mig d’animals entre el gener i el març i que va deixar com a balanç enormes pèrdues econòmiques a més de 500000 famílies de grangers…
Església d’Espígol (Tornabous)
Art romànic
Espígol és avui dia una partida del terme de Tornabous, on es troba un poblat ibèric conegut com el Molí d’Espígol A l’indret hi hagué una parròquia i un nucli d’hàbitat durant l’edat mitjana, actualment desapareguts Es desconeix quin fou el titular de l’església El primer esment del lloc d’Espígol sembla que és de l’any 1090, en què Guitard donà a Santa Maria de la Seu i a la seva canònica l’alou que tenia al comtat d’Urgell, a Claravalls, a la quadra de Sant Ermengol, que limitava a migdia amb el terme d’Espigolell La primera referència segura del lloc i l’església d’Espígol es troba en l’…
Sant Pere del Talladell (Tàrrega)
Art romànic
El poble del Talladell s’emplaça a 390 m d’altitud, a la riba dreta del riu d’Ondara El lloc és esmentat l’any 1063, i la seva església consta com a parròquia del bisbat de Vic en dues llistes de parròquies, datables una vers el 1080 i l’altra de la primera meitat del segle XII L’any 1133, en el testament atorgat pels esposos Gombau i Agnès, consta que aquesta féu una deixa “ ad opera Sancti Petri de Taiadel ” En les relacions d’esglésies i parròquies que contribuïren a la dècima papal collectada a la diòcesi de Vic els anys 1279 i 1280, consta que el rector de l’…
Santa Maria Magdalena de Vergós Guerrejat (Estaràs)
Art romànic
El primer esment de la parròquia de Vergós Guerrejat és de l’any 1235, en què consta que el rector de Clarà Solsonès era patró de l’església de Santa Maria Magdalena de Vergós Guerrejat i rebia el quart del delme de la parròquia, juntament amb el de Santa Fe i el del Sant Sepulcre L’any 1312 l’ardiaca de la Seu d’Urgell Galceran Sacosta, futur bisbe de Vic, va visitar la parròquia de Santa Maria Magdalena de Vergós Gareyat , dins el deganat de la vall de Lord També ho féu Guillem de Viver, canonge de Guissona, l’any 1315, en nom del mateix Galceran…