Es desconeix on era situat exactament el lloc de Nerca, tot i que segons la documentació, s’emplaçava entre Gavasa i Calassanç. Una de les primeres referències de l’indret data del 1090, any en què el comte Ermengol IV d’Urgell i la seva esposa Adelaida concediren a Santa Maria de Solsona l’església de Calassanç juntament amb altres capelles i mesquites del castell, i un mas “in villa quod dicitur Nercha”. Posteriorment, l’any 1103, el bisbe Ponç de Roda lliurà al monestir d’Alaó l’església de Nerca amb totes les seves pertinences, com a dot del futur priorat de Sant Bartomeu de Calassanç. Segons un polèmic instrument alaonès, l’església de Sancti Martini de Nercha hauria estat cremada i novament consagrada vers l’any 1113, durant l’ocupació almoràvit. Val a dir que aquesta notícia reporta la signatura d’un tal Habib, que es titula prevere i jutge de Nerca. Més endavant, l’any 1157, els monjos alaonesos proclamaren la seva propietat, d’acord amb els designis de l’esmentat bisbe Ponç.