Resultats de la cerca
Es mostren 9878 resultats
tokamak

Vista escorxada de tokamak del JET; A, circuit magnètic; B, estructura mecànica; C, bobines generadores del camp magnètic toroidal; D, bobines internes generadores del camp magnètic poloïdal; E, cambra de buit; F, bobines externes generadores del camp magnètic poloïdal
Física
Dispositiu experimental destinat a estudiar problemes de confinament del plasma que, mitjançant paranys magnètics tancats, el manté en un espai de forma anular i, per tant, no pot escapar-se per desplaçament al llarg de les línies de força del camp magnètic.
Desenvolupat inicialment a l’URSS, posteriorment n'han estat construïts als EUA, el Japó, l’Estat francès, l’Alemanya Federal i el Regne Unit, i han atès temperatures de l’ordre dels 60 milions de graus El tokamak és un dels dispositius que dóna més esperances als investigadors de poder aconseguir la realització d’un reactor nuclear de fusió confinament , JET El terme és l’acrònim de Toroidal’naja kamera s magnitnym polem , "cambra toroidal amb camp magnètic’ L’any 2010 s’inicià a Cadarache França la construcció d’un tokamak de grans dimensions que constituïa l’element central…
Can Quintana Centre Cultural de la Mediterrània
Museu
Museologia
Equipament cultural inaugurat l’any 2003 a Torroella de Montgrí que integra i amplia l’antic Museu del Montgrí i el Baix Ter.
La remodelació de l’antic casal de Can Quintana i la construcció d’un edifici annex, a banda del jardí de la finca, permeten acollir l’exposició permanent, que presenta la diversitat natural i cultural del Montgrí i de la Mediterrània en general a partir de la música, de sales d’exposició temporal, d’una oficina d’atenció al visitant, d’un centre de documentació i d’altres serveis culturals El centre pren com a fils conductors el paisatge, la cultura i la música i, alhora, es concep com un pivot de dinamització del nucli històric de la vila sobre la base d’un ampli programa d’…
Museu del Ferrocarril
Museu del Ferrocarril de Vilanova i la Geltrú
© Arxiu Fototeca.cat
Museu
Museu inaugurat el 1972 a Vilanova i la Geltrú (Garraf), que pertany a la Fundación de los Ferrocarriles Españoles, institució cultural de caràcter privat formada per diverses empreses del sector ferroviari.
Situat a l’antic dipòsit de locomotores de vapor de Vilanova i la Geltrú i dependències annexes, té com a objectiu la divulgació de la història del ferrocarril mitjançant l’exhibició d’un important patrimoni format per elements d’infraestructura com vies, carrils o maquinària de construcció, i objectes relacionats amb les estacions de tren, així com tota mena de locomotores i vehicles ferroviaris La collecció de locomotores de vapor és considerada la més important d’Europa L’any 1999 el museu remodelà i reorganitzà els continguts museogràfics i els serveis al visitant per a…
Empresa Nacional de Construcciones Navales Militares Bazán
Empresa propietat de l’INI, amb seu a Madrid, fundada el 1947.
Treballa sobretot per cobrir les necessitats de l’armada espanyola a Ferrol, Cadis i Cartagena El 1978 adquirí la Fábrica de San Carlos i engegà un ambiciós pla d’inversions A més de construccions navals per a ús militar, els anys vuitanta diversificà la seva activitat vers altres tipus de construccions mecàniques, com ara material per a centrals tèrmiques, etc El 1982 construí el primer portaavions fabricat a l’Estat espanyol La xifra de vendes de l’any 1983 fou de 76382 milions de pessetes i ocupava 14087 empleats De la fusió el 2000 amb Astilleros Españoles sorgí Izar, empresa dedicada a…
Arruda
La catedral d’Elvas (1517), obra de Francisco Arruda, a Portugal
© B. Llebaria
Família d’arquitectes portuguesos oriünda d’Évora.
Els principals membres en són els germans Diego Arruda Évora — 1531 i Francisco Arruda Évora — 1547, que collaboraren freqüentment Del primer sobresurten la nau i la sagristia del convent de Cristo de Thomar 1510-13, on destaquen les finestres, típica mostra de l’art manuelí pels mateixos anys, tots dos feren un viatge al Marroc, on construïren diverses fortificacions i reberen influències de l’art autòcton Francisco retornà del Marroc el 1515 per dirigir, a Lisboa, la construcció de la torre de Belém fins el 1519 Aquest any s’establiren a Évora, on exerciren càrrecs…
Jordi Mercadé i Farrés
Pintura
Pintor.
Fill de Jaume Mercadé i Queralt Autodidacte, es dedicà a la pintura des de molt jove La seva obra tingué una primera etapa de caràcter expressionista en el color i cubista en la construcció Després d’una llarga estada a París, en plena eufòria abstracta, treballà un informalisme geomètric i colorístic que progressivament retornà a la seva figuració lliure i barroquitzada, on les qualitats plàstiques i el vigor cromàtic són els protagonistes En una etapa posterior pintà paisatges, marines i figures dins aquests esquemes plàstics Fou becat pel govern francès, participà en els…
Sant Vicenç de Regencós
Art romànic
L’església de Sant Vicenç de Regencós no figura en els nomenclàtors de la diòcesi del final del segle XIV, on són esmentades no solament les parròquies sinó també les capelles que tenien un sacerdot adscrit Aquest fet sembla indicar que en l’esmentada centúria el lloc probablement encara no tenia església La construcció de l’actual edifici fou iniciada el 28 d’abril de 1805, segons que figura en una làpida collocada a l’exterior de l’absis, que devia substituir l’edifici anterior L’església de Sant Vicenç de Regencós fou sufragània de Sant Pere de Begur fins l’any 1788, data en…
Sant Cristòfol de l’Estela (Cabanelles)
Art romànic
L’any 1095 el prevere Ramon Amalric donà aquesta església al priorat de Lledó Aquesta possessió és confirmada per dues butlles del papa Calixt II, del 1120 i el 1123, respectivament En els nomenclàtors de la diòcesi del final del segle XIV apareix com a “ capella sancti Christophori, in parrochia sancte Marie de Stella” Les restes de la capella es troben al costat del mas anomenat de Sant Cristòfol o de Cal Magre, ara deshabitat i, en part, en ruïnes Per les seves característiques semblen pertànyer a una construcció de planta rectangular dels segles XIV o XV, la qual devia…
Santa Magdalena (Rupit i Pruit)
Art romànic
Situada dins l’antic terme del castell de Fàbregues, després de la desmembració d’aquest, quedà dins el de Rupit Fou sempre una capella rural dependent de la parròquia de Sant Joan de Fàbregues i, a partir de l’any 1878, de la de Sant Miquel de Rupit De la història d’aquesta església no se’n té notícies anteriors a l’any 1660, i l’edifici concorda amb aquesta data, però l’existència de dues imatges de marbre del segle XV de santa Magdalena i de la Mare de Déu de la Gràcia fan pensar en una antiga construcció anterior a la documentada el segle XVII
Sant Salvador de Sallent d’Organyà (Coll de Nargó)
Aquesta església adquirí la categoria de parròquia l’any 1904, en què es creà la parròquia de Sallent d’Organyà, que a més d’aquesta vila incloïa les cases de Setcomelles i d’Estremós, i es desvinculà de Montanissell, de qui havia depès, almenys, d’ençà del segle XVI substituí, com a centre eclesiàstic del terme, l’església de Sant Andreu Amb motiu d’erigir l’església parroquial s’ordenà la construcció de cementiri, de pica baptismal, de campanar i d’altres insígnies que indiquessin la seva nova categoria, i que degueren modificar notablement l’edifici preexistent Actualment…