Resultats de la cerca
Es mostren 5395 resultats
Estudiantina Catalana de Perpinyà
Música
Orquestra fundada a Perpinyà (1884) per estudiants i llicenciats, presidits per Justí Pepratx (fill), formada principalment per mandolines, guitarres i flautins, amb un total de 25 executants.
El seu repertori era bàsicament de cançons populars catalanes, i actuà a d’altres ciutats del Rosselló i del Llenguadoc
estrella
Representació convencional d’una estrella que hom fa amb una figura formada per raigs que parteixen d’un centre comú o per un cercle voltat de puntes.
Union Française
Història
Associació de països i territoris formada, d’acord amb la constitució francesa del 1946, per la França metropolitana, les seves colònies i els seus mandats i protectorats.
Sota el president de la República, els seus organismes suprems eren l’Assemblea de la Unió, de caràcter consultiu, i l’Alt Consell Fou un intent de transformar l’imperi colonial francès tot preservant-lo dels corrents independentistes de després de la Segona Guerra Mundial no ho aconseguí, i l’any 1958, d’acord amb la nova constitució, donà pas a la Communauté Française
sèrie de Renard
Matemàtiques
Sèrie formada pels termes d’una progressió geomètrica compresos entre 1 i 10, la raó de la qual és
, n essent, generalment, 5, 10, 20 o 40.
La més corrent és l’obtinguda amb n = 10, amb la qual cosa la raó val =1,26 Els termes d’aquesta sèrie són 1 1,25 1,6 2 2,5 3,15 4,5 6,3 8 10 Aquesta sèrie, ideada el 1879 per l’enginyer Charles Renard Damblaim 1847 — Meudon 1905, té aplicació en diversos camps industrials
hexàgon de Willis
Anatomia animal
Anastomosi arterial, de figura més o menys hexagonal, formada a la base del cervell per la caròtide interna, les cerebrals anterior i posterior i les comunicants posteriors.
monestir de Valldonzella

El monestir de Valldonzella
© Josep Bracons
Monestir
Monestir de monges cistercenques, dedicat a Santa Maria, situat a la ciutat de Barcelona, a Sant Gervasi de Cassoles, prop de l’indret on hi hagué l’antiga residència reial de Bellesguard.
El monestir fou fundat inicialment a la torre de Santa Margarida de Santa Creu d’Olorda Barcelonès Amb anterioritat al monestir cistercenc sembla que hi havia hagut una petita comunitat femenina de donades, amb una església dedicada a Santa Maria de Valldonzella, coneguda des del 1175 El 1226 el bisbe Berenguer de Palou cedí el lloc al monestir de Santes Creus perquè hi patrocinés l’erecció canònica d’un monestir de monges cistercenques, que hi començaren a residir el 1237 La primera comunitat era formada per Berenguera de Cervera amb 11 monges El 1263, amb l’autorització de Jaume I,…
vall d’Àneu

Vista del paisatge muntanyós de la Vall d’Àneu
© Fototeca.cat
Alta conca de la Noguera Pallaresa, al Pallars Sobirà, situada al sud de la línia de crestes que separa el Pallars de Comenge (només comunicats a través dels ports d’Aulà i de Salau), entre la Vall d’Aran, la vall de Boí i la vall de Cardós, i comprèn els termes municipals de València d’Àneu, Esterri d’Àneu, la Guingueta d’Àneu i Espot.
La geografia La vall d’Àneu anomenada antigament les valls d’Àneu és formada per un grup de valls la vall de la Noguera, a uns 900 m d’altitud mitjana i sobreexcavada per la glacera quaternària que la solcava, que és dividida en tres sectors, anomenats ribera d’Alós, ribera d’Esterri i ribera d’Escaló la capçalera, amb el pla de Beret i la vall de Montgarri, pertany a la Vall d’Aran la vall suspesa de la Bonaigua per on passa la carretera que condueix a la Vall d’Aran pel port de la Bonaigua o de Pedresblanques, dit també port d’Àneu , el qual protegien els castells de Portaran i de València…
castell monestir d’Escornalbou
Vista del monestir i castell d’Escornalbou, sota el turó de Santa Bàrbara
© Fototeca.cat
Castell
Monestir
Antiga canònica augustiniana (Sant Miquel d’Escornalbou); se situa en un replà enlairat del turó triàsic de Santa Bàrbara (del nom de l’ermita que el corona) o de la Mola (muntanya d’Escornalbou, 649 m alt.), contrafort oriental de la serra de l’Argentera, al municipi de Riudecanyes, al límit amb els de Vilanova d’Escornalbou i l’Argentera (Baix Camp).
L’edifici De l’antic monestir només es conserva, d’època romànica, l’església canonical, l’àmbit del claustre i una part de les estructures de l’ala est del claustre, on hi ha la sagristia i la sala capitular La resta de les construccions corresponen a les obres que a l’inici del segle XX hi va dur a terme Eduard Toda, les quals donen al conjunt un aspecte certament fantasiós Interior de l’església del monestir d’Escornalbou © Alberto González Rovira L’edificació més notable és l’església, formada per una sola nau coberta amb volta de canó de perfil apuntat i tancada a l’est per un absis…
Elegies de Bierville
Conjunt de dotze poemes escrits per Carles Riba.
Aplega les elegies o composicions escrites durant els temps del seu exili a França 1939-42, com a conseqüència de la caiguda de Catalunya després de l’ofensiva de les tropes franquistes Immergit en un medi estrany i en les hostils circumstàncies de la Segona Guerra Mundial, l’autor descriu en els seus poemes l’experiència del recolliment i de l’acarament amb si mateix com un camí que el porta a trobar les arrels de l’ésser i a retornar ala seva pròpia realitat profunda Talment davant la mort, examina el que ha estat i és encara la seva vida, a partir del precepte contingut en la màxima…
,
arc

Parts d’un arc
Arquitectura
Estructura arquitectònica que mitjançant l’ús de formes corbades serveix per a cobrir un espai.
Els arcs són construïts mitjançant la disposició adequada de peces rígides d’una certa mida talment que en conjunt cobreixen una longitud més gran que la de cada una d’aquestes peces la construcció d’arcs és, per tant, una de les solucions per a cobrir un edifici amb elements constructius de mida inferior a llur llum Com que el tret més característic d’una construcció és la manera de resoldre la coberta, l’aparició de l’arc, en els seus diferents tipus, defineix etapes molt marcades en l’evolució de l’art de construir Gràcies a la seva forma, l’arc desvia les càrregues verticals que graviten…