Resultats de la cerca
Es mostren 6013 resultats
hipotiroïdisme infantil
Patologia humana
Hipotiroïdisme causat per una absència congènita de glàndula tiroide (atireosi), per defectes congènits en la síntesi d’hormona o per manca endèmica de iode.
Determina retard mental i del creixement nanisme hipotiroïdeu trastorns de la dentició pell gruixuda, freda, groguenca i arrugada la boca roman entreoberta, amb la llengua grossa i prominent, els llavis gruixuts i la salivació constant la cara és ampla, el nas curt, el front arrugat i les mans i els peus estan inflats El nen es mostra apàtic i menja malament Pel seu aspecte general, hom l’anomena també cretinisme Si el procés es manifesta en nens més grans —habitualment per causa d’una tiroïditis— els trastorns són més lleus
guru
Guru envoltat de serps
© X. Pintanel
Hinduisme
Mestre espiritual.
En el Vedānta, Déu, guru i atman són considerats una sola i mateixa cosa, i tota la pedagogia del mestre s’encamina a revelar al deixeble aquesta veritat final En altres escoles, el guru és una manifestació visible de l' ādiguru , o mestre diví original, del qual el guru terrenal deriva a través d’una successió ininterrompuda de mestres Entre els sikhs, el terme guru té unes connotacions especials als deu primers caps de la secta En la llengua malaia, aquest terme és aplicat als mestres d’escola
Fèlix Quer i Cassart
Lingüística i sociolingüística
Literatura catalana
Eclesiàstic, llatinista i literat.
Estudià als seminaris de Barcelona i València, on es llicencià en teologia 1887 Fou catedràtic de llatí 1898 i de preceptiva literària 1913 al seminari de Barcelona Viatjà molt i estigué en contacte amb els principals erudits del seu temps Escriví manuals de gramàtica i filologia llatina i un Diccionari de la rima de la llengua catalana 1921, molt estimat en el seu temps És també autor d’obres poètiques de tema marià, compostes a imitació de Verdaguer Verger devot 1914, Flors místiques 1918, Flors de tardor 1919 i Flors i poncelles 1920
,
Jaume Pujol
Literatura catalana
Poeta i autor dramàtic.
Doctor en ambdós drets Poeta en català, no es conserven les seves composicions Deixà inèdita una Lloa per una comèdia de sant Joan Batista o Entremès d’es tres Joans , representada a Porreres, i publicà el poema narratiu Las fiestas que hizo Baltasar Pardo Palma, 1677, relació de les festes convocades pel virrei Bibliografia Reus i Belmar, S 1998 “Una lloa de Jaume Pujol s XVII”, dins Massot i Muntaner, J ed Estudis de llengua i literatura en honor de Joan Veny Barcelona, Universitat de Barcelona / PAM, vol II, p 77-90
,
Petar Preradović
Literatura
Poeta croat.
General de l’exèrcit imperial austríac, començà primer a escriure en alemany, però a partir del 1844 prengué consciència de la seva llengua i el seu país, influït pel naixent nacionalisme croat, i esdevingué amb la seva poesia lírica Prvijenci , ‘Primícies’, 1846 Nove pjesme, 'Cants nous’, 1851, amb les obres èpiques Pvrvi ljudi , ‘Els primers homes’, poema filosòfic i religiós i les obres dramàtiques Marko Kraljević, 1851, on glorifica l’heroi llegendari serbi, un dels més eminents poetes croats, que destacà entre els seus contemporanis per la riquesa de sentiments i la…
Pere de Llemotges
Cristianisme
Teòleg d’origen francès o occità.
Degà dels mestres parisencs de medicina, orador de qui es conserven fragments en llengua vulgar, actuà principalment a París i a Llemotges Canonge d’Évreux, declinà dues vegades la dignitat episcopal A París havia estat deixeble de Ramon Llull Poc abans de morir, el 1306 llegà a la Sorbona la seva biblioteca de més de cent vint volums, entre els quals figuren obres de Llull i la versió francesa del Blanquerna , que possiblement promogué o féu Tingué una gran difusió el seu tractat De oculo morali , de base científica i intenció mística
Anton Villar Ponte
Història
Política
Periodista i polític gallec.
Fundà 1916 les Irmandades da Fala per reivindicar la llengua gallega amb ple significat cultural i social, i féu de la qüestió lingüística l’eix del seu pensament polític Fundà el setmanari ‘A Nosa Terra'', portaveu de les Irmandades, i fou cofundador de l’ORGA Fou diputat a corts pel Partido Galleguista 1936 i collaborà, amb el seu germà Ramon, en els estudis Doctrina Nazonalista 1921 i Breviario da Autonomia 1933 Conreà també el teatre La seva obra periodística en gallec ha estat recollida, en part, a Pensamento e Sementeira 1971
Discours de la méthode
Obra de René Descartes el títol sencer de la qual és Discours de la méthode pour bien conduire sa raison et chercher la vérité dans les sciences (1637).
Fou publicada sense nom d’autor, amb tres opuscles científics presentats com a assaigs del mètode La Dioptrique , Les Météores i La Géométrie N'hi ha traducció catalana de Joaquim Xirau Primer llibre pròpiament filosòfic escrit en llengua francesa, té alhora el caràcter d’autobiografia intellectual i de manifest de l’esperit racionalista modern Consta de sis parts crítica de la formació rebuda, regles del mètode que han de regir qualsevol recerca intellectual evidència, anàlisi, síntesi, enumeració, regles de “moral provisional”, esbós de la metafísica cartesiana, concepcions…
clavariàcies

Peu de rata
© Xevi Varela
Micologia
Família de fongs del grup dels afil·loforats, de carpòfors més o menys carnosos, erectes, en forma de porra, o poc o molt ramificats, revestits per l’himeni, que és llis.
Comprèn principalment fongs humícoles Ramaria comprèn espècies carnoses i molt ramificades peus de rata, Clavulina , formes més petites i menys ramificades, i Clavariadelphus , espècies poc o no gens ramificades, grosses, en forma de porra bosses Sparassis recorda una Ramaria de ramificacions laminars i sinuoses Clavariàcies més destacades Clavariadelphus pistillaris bossa , meta de burra, figa, llengua de gos Ramaria sp peu de rata , pota de rata, ratapeus, gratapeus, manetes Ramaria aurea peu de rata groc, coliflor Ramaria flava peu de rata blanc, coliflor Ramaria formosa peu…
Maria-Lourdes Soler i Marcet
Literatura
Poetessa i assagista.
Estudià Filosofia i Lletres i s’especialitzà en Filologia Moderna S’ha dedicat, sobretot, a l’estudi de les relacions entre la cultura alemanya i la catalana, sobre les quals ha publicat els assaigs Si Goethe fos català i altres assaigs 1996, Alemanya-lieder , Contes catalans moderns = Moderne katalanische Erzählungen eine original sprachige Textauswahl 1939-87 1992 Ha collaborat en revistes especialitzades com Reduccions i Revista de Catalunya , i en colloquis sobre literatura i llengua També ha escrit poesia Minorisa aeterna 1990, Les Bases Pinacoteca poètica d’estampes d’una…