Resultats de la cerca
Es mostren 5541 resultats
Borbó
Nom de diferents dinasties sortides de la casa ducal de Borbó i que han fornit de sobirans les cases reials de França (1589-1792, 1814-30), d’Espanya (1700-1868, 1874-1931, i des del 1975) i de les Dues Sicílies (1735-1860), i la ducal de Parma (1731-1860) i la gran ducal de Luxemburg (des del 1964).
Erròniament, al conjunt de les dites dinasties, amb personalitat pròpia i independent cadascuna llevat de la de Parma, que depenia en certs aspectes de la d’Espanya, ha estat donat l’apellatiu de casa de Borbó o casa de França Aquesta denominació, emprada també pels mateixos interessats, fou fomentada per raons i interessos polítics dels sobirans francesos, principalment arran de l’entronització del primer Borbó a Espanya, pels pactes de Família i també per motius d’ordre tàctic i diplomàtic arran de la caiguda de la monarquia a França Dinastia dels Borbó de la casa reial de…
Mare de Déu de l’Arbull (Tremp)
Art romànic
Situació Conjunt de l’antiga fortalesa i l’església, aquesta d’estructura romànica exteriorment, però amb transformacions d’època barroca a l’interior ECSA - J A Adell L’església de la Mare de Déu és situada 100 m al sud del castell de l’Arbull, construït arran de cingle Mapa 32-12289 Situació 31TCG172665 L’itinerari per a arribar a l’església és el mateix que mena al castell JAA Història Tot i que el terme de l’Arbull és citat documentalment des de l’any 1077, no hi ha referències històriques escrites d’aquesta església, que probablement era la capella castellera de la propera fortificació…
Josep Mestres i Cabanes
Música
Pintor i escenògraf català.
Vida Nascut en una família amb precedents en el món de la pintura mural i l’escenografia, el 1911 ingressà a l’Escola d’Arts i Oficis de Manresa, al mateix temps que entrava com a aprenent al taller de pintura mural de B Corrons, on romangué fins que el 1918 acabà els estudis L’any següent anà a Barcelona, on es matriculà a la Llotja i començà a treballar al taller que Salvador Alarma tenia al Teatre Circ Barcelonès Treballar al taller d’Alarma, un dels escenògrafs més grans del moment, li permeté contactar amb altres mestres, com ara M Vilomara i O Junyent, que influïren notablement en el…
Santi Arisa
Música
Cantant, bateria i compositor.
Vida Estudià solfeig, contrabaix i trombó al Conservatori de Manresa, i es formà de manera autodidàctica en la percussió A tretze anys entrà a formar part d’un grup de rock com a vocalista i posteriorment formà part de diverses orquestres com la Maravella, Club San Remo o Orquesta Club Virginia Creà diversos grups, en els quals tocava la bateria Amb Jordi i Manel Camp i Martí Brunet fundà el grup de rock progressiu Fusioon 1971 i amb Rafael Escoté, Josep Mas Kitflus i Max Sunyer el grup Pegasus 1982, que fou un dels primers grups catalans a utilitzar els ordinadors en la seva música i que el…
,
Trastorns de la dona durant l’embaràs
Patologia humana
Durant l’embaràs es produeixen diverses modificacions en l’organisme de la dona, tant a causa de l’efecte derivat del creixement del fetus a l’interior de l’úter com per l’acció de les hormones secretades per la placenta i els ovaris Pel que fa als canvis que s’originen en l’organisme matern a causa del desenvolupament del fetus i les estructures que l’acompanyen, els principals són el creixement progressiu de l’abdomen i l’increment de pes de l’embarassada, que ja s’han descrit en l’article que tracta dels controls mèdics durant la gestació Quant a la secreció hormonal pròpia de…
Tipus de protozous
Patologia humana
Segons el tipus d’estructura que els atorga mobilitat, les espècies de protozous paràsits de l’home es poden classificar en quatre grans classes, que per convenció reben una denominació en grec antic o llatí Rhizopodea , o rizòpodes, Zoomastigophorea o flagellats, Ciliatea o ciliats, i Telosporea o esporulats Classificació dels principals protozous patògens i malalties que causen classe gènere espècie malalties que causen rizòpodes Acanthamoeba indefinida meningoencefalitis amebiàsica Naegleria N fowleri ídem Entamoeba E histolytica amebiasi flagellats Trypanosoma T gambiense malaltia de la…
El que cal saber dels traumatismes i cossos estranys a la laringe
Patologia humana
Són anomenats traumatismes laringis els trastorns causats per un impacte violent sobre el coll que lesioni les estructures de la laringe És anomenat cos estrany a la laringe qualsevol mena d’objecte o substància que no pertanyi a l’estructura pròpia de l’organisme i hi penetri per aspiració accidental Tant els traumatismes com els cossos estranys a la laringe poden provocar alteracions molt greus, ja que de vegades originen una obstrucció de la via aèria que, sense tractament immediat, pot produir una aturada respiratòria irreversible Cal evitar que els infants s’introdueixin…
El que cal saber de les fractures òssies
Patologia humana
La fractura òssia consisteix en el trencament, total o parcial, d*un os o més Quan hom sospita que s’ha produït una fractura, s’ha de procurar de no moure la part lesionada o, fins i tot, de no moure en absolut la persona afectada El que no s’ha de fer mai és intentar de recompondre l’os trencat, ja que en desplaçar un segment ossi es pot danyar un nervi, un vas sanguini o un òrgan intern, talment que la situació adquireix una gravetat que la fractura mateixa no tenia Mai no s’ha de córrer el risc de fer empitjorar la situació per l’afany de millorar-la El guix no s’ha de treure fins que el…
Arxiu Històric de Maó
Historiografia catalana
Dipòsit documental que té el seu origen en l’Arxiu Municipal de Maó que, al seu torn, fou l’hereu de l’antiga Universitat de Maó.
L’interès historiogràfic de l’Arxiu Històric de Maó és fonamental per a l’estudi de la història de Menorca, ja que inclou tant la documentació pròpia de la ciutat de Maó com els fons dipositats corresponents a altres institucions de l’illa Això no obstant, i tal com succeeix amb la resta d’arxius menorquins, són molt escassos els documents anteriors al 1558 i, en especial, els anteriors al 1500 Al llarg del s XIX l’arxiu rebé els fons de les extintes institucions de l’Antic Règim, com ara la Reial Governació i el Reial Patrimoni L’any 1910 l’Ajuntament de Maó contractà l’…
coda
Música
Secció o passatge de caràcter conclusiu que s’afegeix al final d’una peça amb l’objectiu de reforçar la sensació d’acabament.
La coda 'cua' pot tenir dimensions variables des de la repetició de l’última frase amb un increment de la dinàmica o del tempo fins a, en el cas d’una forma sonata, una secció de proporcions semblants a les del desenvolupament En parallel, la coda pot ser un simple apèndix, més o menys superflu, o una part constitutiva de l’obra, imprescindible per al seu equilibri intern De manera general, com més extensa sigui l’obra, més necessària es revela la presència de la coda , la qual tindrà més entitat La coda s’utilitza en formes que no inclouen en el seu esquema intern una secció conclusiva -com…