Tipus de protozous

Segons el tipus d’estructura que els atorga mobilitat, les espècies de protozous paràsits de l’home es poden classificar en quatre grans classes, que per convenció reben una denominació en grec antic o llatí: Rhizopodea, o rizòpodes, Zoomastigophorea o flagel·lats, Ciliatea o ciliats, i Telosporea o esporulats.

Classificació dels principals protozous patògens i malalties que causen
classe gènere espècie malalties que causen
rizòpodes

Acanthamoeba

indefinida meningoencefalitis amebiàsica

Naegleria

N. fowleri ídem
Entamoeba E. histolytica amebiasi
flagel·lats

Trypanosoma

T. gambiense malaltia de la son
T. rhodesiense ídem
T. cruzi malaltia de Chagas

Leishmania

L donouani kala-azar
L tropica botó d’orient
L braziliensis espúndia
L mexicana bútia

Giardi

G. lamblia giardiasi
Trichomonas T. vaginalis vaginitis
Dientamoeba D. fragilis alteracions intestinals
ciliats esporulats

Balantidium

B. coli síndrome disentèrica
Isospora I. belli isosporidiasi
Toxoplasma T. gondii toxoplasmosi
Pneumocystis P. carinii pneumònia

Palsmodium

P. vivax paludisme
P. ovale ídem
P. malariae ídem
P. falciparum ídem

Cryptosporidiüm

C. parvum criptosporidiosi

Babesia

B. divergens babesiosi
B. bovis ídem
B. microti ídem

Els rizòpodes es caracteritzen pel fet que tenen un nombre variable de pseudopodis, unes estructures primes, allargades i molt flexibles que, com si fossin peus, els permeten de desplaçar-se i incorporar diverses partícules del medi extern. D’altra banda, la membrana cel·lular dels rizòpodes és extremament prima. Pel seu aspecte semblant al de les amebes, els rizòpodes també es classifiquen com a amèbids.

Els flagel·lats es caracteritzen per presentar nombrosos apèndixs llargs i ondulats que, com els dels bacteris, s’anomenen flagels i són molt mòbils.

Els ciliats es caracteritzen perquè tenen nombrosos apèndixs prims i curts, anomenats cilis, que els serveixen per a desplaçar-se i nodrir-se.

Els esporulats es caracteritzen perquè no tenen pseudopodis, ni flagels, ni cilis i, per tant, no tenen mobilitat pròpia. Una altra característica important dels esporulats és que el seu cicle vital i reproductiu passa per una gran varietat de formes i hostes, i que els trofozous, o formes adultes, necessiten obligatòriament, per a reproduir-se, establir-se a l’interior d’una cèl·lula viva, és a dir que són paràsits intracel·lulars estrictes, com els virus. Cada classe de protozous es compon de diversos gèneres, que al seu torn, inclouen diverses espècies.