Segons el tipus d’estructura que els atorga mobilitat, les espècies de protozous paràsits de l’home es poden classificar en quatre grans classes, que per convenció reben una denominació en grec antic o llatí: Rhizopodea, o rizòpodes, Zoomastigophorea o flagel·lats, Ciliatea o ciliats, i Telosporea o esporulats.
classe | gènere | espècie | malalties que causen |
---|---|---|---|
rizòpodes |
Acanthamoeba |
indefinida | meningoencefalitis amebiàsica |
Naegleria |
N. fowleri | ídem | |
Entamoeba | E. histolytica | amebiasi | |
flagel·lats |
Trypanosoma |
T. gambiense | malaltia de la son |
T. rhodesiense | ídem | ||
T. cruzi | malaltia de Chagas | ||
Leishmania |
L donouani | kala-azar | |
L tropica | botó d’orient | ||
L braziliensis | espúndia | ||
L mexicana | bútia | ||
Giardi |
G. lamblia | giardiasi | |
Trichomonas | T. vaginalis | vaginitis | |
Dientamoeba | D. fragilis | alteracions intestinals | |
ciliats esporulats |
Balantidium |
B. coli | síndrome disentèrica |
Isospora | I. belli | isosporidiasi | |
Toxoplasma | T. gondii | toxoplasmosi | |
Pneumocystis | P. carinii | pneumònia | |
Palsmodium |
P. vivax | paludisme | |
P. ovale | ídem | ||
P. malariae | ídem | ||
P. falciparum | ídem | ||
Cryptosporidiüm |
C. parvum | criptosporidiosi | |
Babesia |
B. divergens | babesiosi | |
B. bovis | ídem | ||
B. microti | ídem |
Els rizòpodes es caracteritzen pel fet que tenen un nombre variable de pseudopodis, unes estructures primes, allargades i molt flexibles que, com si fossin peus, els permeten de desplaçar-se i incorporar diverses partícules del medi extern. D’altra banda, la membrana cel·lular dels rizòpodes és extremament prima. Pel seu aspecte semblant al de les amebes, els rizòpodes també es classifiquen com a amèbids.
Els flagel·lats es caracteritzen per presentar nombrosos apèndixs llargs i ondulats que, com els dels bacteris, s’anomenen flagels i són molt mòbils.
Els ciliats es caracteritzen perquè tenen nombrosos apèndixs prims i curts, anomenats cilis, que els serveixen per a desplaçar-se i nodrir-se.
Els esporulats es caracteritzen perquè no tenen pseudopodis, ni flagels, ni cilis i, per tant, no tenen mobilitat pròpia. Una altra característica important dels esporulats és que el seu cicle vital i reproductiu passa per una gran varietat de formes i hostes, i que els trofozous, o formes adultes, necessiten obligatòriament, per a reproduir-se, establir-se a l’interior d’una cèl·lula viva, és a dir que són paràsits intracel·lulars estrictes, com els virus. Cada classe de protozous es compon de diversos gèneres, que al seu torn, inclouen diverses espècies.