Resultats de la cerca

Començà publicant poemes al periòdic La Ignorància de Palma Mallorca i guanyà un primer premi amb El jovent català als Jocs Florals d’Olot El seu reconeixement públic arribà amb l’obtenció de nombrosos premis en certàmens literaris locals, cosa que el dugué a exercir de secretari del consistori en els Jocs Florals de Barcelona del 1912 També cultivà el gènere teatral, faceta en la qual destaquen dues peces breus Lo noi de bordo 1904 i Lluita social La defensa de l’autonomia de Catalunya fou un dels motius principals de la seva tasca periodística, amb articles d’opinió a La Illustració…

Estudià a la Universitat de València, d’on fou professor 1946-48 i on es doctorà 1948 Posteriorment exercí la docència a la Universitat de Madrid 1948-59, i s’especialitzà en antropologia, cultura i història americanes Catedràtic d’arqueologia americana de la Universitat de Sevilla 1959, el 1967 passà a la Complutense de Madrid, on restà fins a la jubilació 1987 i de la qual fou vicerector 1976-83 Des del 1951, que dugué a terme una exhaustiva investigació de les colleccions del Museu Nacional d’Antropologia de Mèxic, féu nombroses estades a Llatinoamèrica, on realitzà diverses…

Membre del Servei d’Investigació Prehistòrica de València, participà en excavacions de jaciments valencians i publicà treballs sobre prehistòria del País Valencià, especialment sobre l’edat del bronze

Participà, com a paisatgista, en exposicions 1896-98 Pintà, també, alguns retrats

Fou coronel de voluntaris reialistes Nomenat ministre de la guerra 1824, dirigí una repressió política antiliberal tan dura que li valgué la destitució 1825 a la fi del període més violent de la dècada absoluta de Ferran VII Capità general de les Balears 1828-33, intervingué en una conspiració carlina 1834 Confinat a Mallorca per desafecte a Isabel II, fou assassinat per un grup de progressistes emmascarats

Destacà en les guerres contra França, especialment en la defensa de Girona, a la Cerdanya i al Ripollès General d’artilleria, tingué un paper important a Barcelona contra les tropes del general Vendôme Fou governador de la plaça de Ceuta

Consignatari de vaixells, amb la collaboració dels germans francesos Fournier, inicià, entre el 1870 i el 1873, l’exportació de taronges vers la Gran Bretanya a través del port de Liverpool, comerç que pràcticament dominà i amplià durant diversos lustres Introduí l’embalatge en caixes, l’embolicament amb paper ceba i l’estampació de la marca Inicià igualment l’exportació de cebes, tomàquets, melons, etc Com a comerciant i consignatari treballà normalment amb Francesc Sagristà i Coll Gràcies a les seves iniciatives, adquirí un gran prestigi que el portà a ésser conseller suplent del Banc d’…

De formació autodidàctica, collaborà en diverses publicacions periòdiques com ara La Barretina , La Creu del Montseny , Lo Pensament Català , Cu-cut i Bon Seny , entre d’altres És autor de peces teatrals moralitzadores que es representaren en societats catòliques, amb repartiment exclusivament masculí Destaquen Furor pessebrista 1897, estr 1896, el monòleg en prosa L’home roig 1913, estr 1910, L’hostal de la serena s d, inclosa en la collecció “Lectura Popular”, la comèdia de costums La mort de l’avi 1898, estr 1897 i els drames Lo roure centenari 1897, El castell de Montsoliu 1898, Cadena…

Estudià teologia i psicologia analítica a Suïssa, on exercí molts anys de capellà d’emigrants, i literatura a Costança Alemanya Collaborà, entre d’altres, en les revistes Recull , Poble Andorrà , Buho  i Plançó Publicà el recull Joc d’arrels i d’estels 1965 i Antologia de sacerdots poetes 1975, en la qual ell mateix és representat, i fou inclòs a Lleida, vuit poetes 1968

Partí d’un eclecticisme palès als seus projectes de cases per a la reconstrucció dels pobles afectats pels terratrèmols de Màlaga i de Granada 1885 Establert a Madrid, hi construí l’edifici La Equitativa 1891, actual Banco Español de Crédito, on l’escultura aplicada té una funció estructural Féu altres obres a Madrid com el famós monument a Alfons XII, d’El Retiro i a Zestoa tanmateix, la seva aportació principal fou el palauet Longoria 1902, únic edifici estructuralment modernista de Madrid Dedicà els darrers anys de vida a un ambiciós projecte urbanístic per a Madrid