Resultats de la cerca

És documentada al final del segle X prop dels indrets d’Auro Invento i Parietes Delicatas , en el terme de Sant Martí de Provençals De l’any 1028 tenim una venda on apareix l’expressió “ in territorio Barchinone, in locum que dicunt ad ipsa turre Alba ” Probablement, es tractava d’una torre de defensa que custodiava els camps de conreu i les vies de comunicació de la contrada

Mapa dels castells i les esglésies del Capcir anteriors al 1300 J Salvadó Els Angles Sant Salvador dels Angles Santa Maria de Vallsera Font-rabiosa Sant Sebastià de Font-rabiosa Formiguera Santa Maria de Formiguera La Llaguna Sant Vicenç de la Llaguna Sant Valentí d’Espona Matamala Sant Pere de Matamala Puigbalador Sant Joan Baptista de Puigbalador abans Sant Salvador Sant Martí de Riutort Ral Sant Romà de Ral

Es desconeix on era emplaçada aquesta capella, que era situada als afores d’Aler N’hi ha notícia l’any 1122, quan el cavaller Berenguer Bernat, abans de marxar a la host de Lleida, deixà en testament a l’església de Santa Cristina d’Aler la quantitat de 5 sous Als voltants d’Aler hi ha actualment les ermites de Sant Martí i de Sant Pere, que semblen d’època moderna

Fruit de la collaboració entre Televisió de Catalunya i la Secretaria General de l’Esport, tenia per objectiu fomentar l’esport femení a través del testimoni d’esportistes catalanes El 2010 s’emeteren dotze capítols, d’uns sis minuts de durada cadascun, pel Canal 33 amb una periodicitat setmanal Mireia Belmonte, Marta Fernández, Eva Ledesma, Paula Martí, Gisela Pulido, Laia Sanz i Maria Vasco foren algunes de les protagonistes més destacades

Doctor en ambdós drets 1546 El 1567 fou nomenat assessor del justícia de València És autor dels versos posats als arcs triomfals collocats amb motiu de l’entrada de Felip II a la ciutat 1564 També escrigué diverses poesies de circumstàncies per als preliminars d’obres d’Andreu Sentpere, Joan Ferrandis d’Herèdia i Martí de Viciana, i per a altres llibres publicats a València entre el 1560 i el 1564

Autodidacte, va rebre lliçons de Martí i Alsina Pintà la capella de l’Hospital Clínic de Barcelona i feu diversos retrats de catedràtics Dibuixà a les revistes La Ilustració Catalana i L’Esquella de la Torratxa Feu una collecció molt difosa de cromos sobre el Quixot i també dibuixà auques Destacà pels seus dibuixos al carbó de paisatges catalans Tingué un gran virtuosisme en els jocs de llum i ombra

Celebrà dues temporades teatrals al Teatre Eldorado 1911-12, per a la qual comptà amb una subvenció de 30 000 pessetes de l’ajuntament, i al Teatre Espanyol 1912-13 Estrenà, entre altres obres, El gran Aleix , de Puig i Ferreter, L’estiuet de Sant Martí , d’Apelles Mestres, Senyora àvia vol marit , de Pous i Pagès Malgrat el seu èxit econòmic, fou dissolt a causa de dissensions internes

De caràcter neosolidari, la seva finalitat era la d’agrupar entorn de la qüestió nacional els diversos sectors del valencianisme, superant les divisions polítiques Durant una segona època 24 de març a 15 de setembre de 1923 es convertí, en canvi, en portaveu de nuclis valencianistes catalanitzants i prorepublicans Hi collaboraren també escriptors socialistes, com Escandell i Buil Els seus inspiradors principals foren Tomàs i Martí, Pizcueta i Almela i Vives

En la seva comissió d’actuació política figuraren J Lluhí i Vallescà, Antoni Xirau i Palau, Martí Feced, Josep Tarradelles, etc Constituïren un apreciable quadre de dirigents polítics però no pogueren reunir una audiència de masses Pel desembre del 1935 participaren en el govern Companys i pel maig del 1936, després d’haver participat en el Front d’Esquerres pel febrer del 1936 amb Lluhí, reingressaren a l’ERC

Germà de Conrad Saló i Ramell Estudià música a l’Escolania de Montserrat 1913-14 i amb el seu pare, el concertista i cornetista Martí Saló i Parals En 1923-61 fou trompeta de La Principal de la Bisbal i en 1947-61 visqué fora de l’Estat espanyol Escriví obres simfòniques amb llenguatge dodecafònic i nombroses sardanes, entre les quals El bruel de Pals , Tramuntanada , A saltar , Pastoral i Tardorenca