Resultats de la cerca

L’església de Santa Magdalena, unida a la leproseria de Santa Magdalena, situada originàriament a l’horta del Valira, fou donada al final del segle XVI al convent de Sant Agustí, que hi construí la nova església dedicada a sant Agustí Possiblement una prospecció arqueològica d’aquest edifici podria aportar informació sobre la primera construcció, de la qual, d’altra banda, no es tenen notícies documentals fins a arribar al 1347, en què, gràcies als estudis realitzats sobre els testaments d’aquest any, l’església de Santa Magdalena apareix com a beneficiària de nombrosos llegats…

L’església de Santa Maria de Lliors era sufragània de Sant Quirze d’Arbúcies, i, per tant, és esmentada en tots els documents, tant en l’acta de consagració com en les posteriors confirmacions, amb la denominació llatina de “ Sanctae Mariae de Lisans ”, mentre que en el Llibre verd de la catedral de Girona, del 1362, és anomenada “ Sanctae Mariae de Lusuris” A banda d’aquests documents, no se’n coneixen d’altres més específics Pel que fa a la construcció, cal dir que no en resta res de l’època romànica, a causa de les reformes dutes a terme als segles XVII i XVIII

L’església de “Sancti Felicis de Locustaria” apareix documentada l’any 855 entre les possessions del monestir de Santa Maria de la Grassa Durant la primera meitat del segle XI la comtessa Ermessenda, vídua del comte Ramon Borrell, la restituí al bisbe de Girona Berenguer, juntament amb altres possessions L’any 1103 la parròquia de Sant Feliu torna a aparèixer en la cessió d’un alou que el comte Ramon Berenguer III féu al monestir de Sant Feliu de Guíxols L’edifici actual és una construcció d’estil gòtic tardà, dels segles XV-XVI, amb una sola nau molt espaiosa i una portada de…

Aquesta capella, de construcció tardana, apareix esmentada l’any 1260, en un instrument de confirmació del document conegut com a fals III de Gerri , en el qual el comte Frèdol donava al monestir de Gerri, entre altres béns, l’església de Sant Romà d’Escós Potser es troba ja consignada aquesta església en la donació que l’any 1089 feren el comte Artau II i la seva muller Eslonça, Ot i l’abat Pere Ricoll de Gerri, a mestre Ramon, constructor de l’església de Gerri, de l’alou de Santa Maria a Sant Romà d’Estac, que caldria identificar amb la capella de Sant Romà d’Escós

Aquest edifici es troba dins el barri de Sant Just, al número 15 del carrer Lledó No es coneix, actualment, cap referència documental sobre la història d’aquest edifici Fou gairebé transformat del tot al final del segle XVIII o l’inici del segle XIX, quan la primitiva construcció medieval moderna fou substituïda per una casa de veïns de 5 pisos d’alçària Amb tot, resten vestigis al seu interior de pintures datades a la darreria del segle XIII o l’inici del XIV També es conserven de l’època medieval dos arcs que flanquegen la porta principal i es troben a la planta baixa de l’…

De la parròquia de Tiurana, no se’n tenen referències fins al segle XIV, en què es consigna entre les parròquies del bisbat d’Urgell que contribuïren a la dècima del 1391 Tanmateix, el seu origen ha de ser anterior i caldria relacionar-lo amb la fundació, el 1171, de la vila de Tiurana, dins el terme de Vilaplana, per iniciativa del bisbe Arnau de Preixens i Bertran de Vallferosa L’actual església parroquial de Tiurana és un edifici renaixentista, construït el 1545 i reformat posteriorment al segle XVIII Es veurà afectat per la construcció de l’embassament de Rialb, que negarà…

No coneixem l’època de construcció d’aquesta capella, avui desapareguda, però com a mínim ha de remuntar a mitjan segle XIII, moment en què s’esmenta per primer cop el castell de Caladroer, situat al poble del mateix nom, a l’E de Belestar, prop del límit entre el Rosselló i la Fenolleda La documentació la testimonia per primera vegada el 1390, quan la vídua de Berenguer Julià, de Caladroer, li feu un llegat de 5 sous Pertanyia a la parròquia de Sant Bertomiu de Jonquerolas En l’actualitat dins el castell de Caladroer hi ha una capella dedicada al Sagrat Cor que fou beneïda el…

Monjo benedictí Construí un orgue que, més tard, fou installat a la catedral de Bordeus El 1759 fou elegit membre de l’Acadèmia de Ciències d’aquesta ciutat i, poc després, de la de París Va ser assessor en la construcció de molts instruments de mitjan segle XVIII Amb tot, és més conegut pels seus escrits, particularment pel seu famós tractat L’art du facteur d’orgues Aquesta obra constitueix una àmplia i molt ben detallada descripció de l’orgue clàssic francès d’aquell segle Ha estat un dels punts de referència cabdal del moviment modern per a la renovació de l’estètica sonora…

A causa de l’orientació particular de l’eix de gir, el tub d’aquests aparells únicament es pot moure en el pla del meridià Aquest aparell, conegut també amb el nom de cercle meridià , serveix per a la determinació del moment en què passa pel meridià d’un lloc un astre determinat i la declinació d’aquest mateix astre en aquest moment Es tracta, per tant, d’un aparell indispensable per a la determinació del temps i per a la resolució de diversos tipus de problemes geodèsics El disseny i la construcció de les ulleres meridianes és una tasca molt complexa, perquè són uns instruments…

Les cordes vibren lliurement entre els dos punts de subjecció i són polsades generalment amb els dits Se subdivideixen en arpes obertes i amb marc, o tancades Reben el nom d’arpes obertes quan la part estructural és formada només per la caixa i el mànec, i el d’arpes amb marc, o tancades, si disposen d’una columna que forma amb la caixa i el mànec una construcció fixa que emmarca les cordes Les arpes obertes poden tenir el mànec corbat com un arc arpes arquejades o bé el mànec recte formant un angle amb la caixa igual o inferior a 90° arpes angulades