Resultats de la cerca
Es mostren 15849 resultats
oració
Religió
Cristianisme
Tota fórmula litúrgica pronunciada pel sacerdot en nom de l’assemblea i que acaba amb una clàusula que reclama l’amén de tots.
A la missa, ultra la collecta anomenada simplement oració o oració del dia , perquè hom hi sol acabar les hores de l’ofici diví, hi ha la secreta i la postcomunió En temps penitencials hom hi afegia l' oració sobre el poble, que era una antiga benedicció de l’assemblea abans del comiat
vidre
Mineralogia i petrografia
Matèria amorfa que no té una estructura cristal·lina i, per tant, amb les partícules que la formen ordenades a l’atzar.
Moltes vegades, amb el temps, aquestes substàncies adquireixen una certa ordenació interna, fenomen conegut amb el nom de desvitrificació Els vidres naturals més coneguts són l'obsidiana, les tectites tectita i la fulgurita Els vidres també poden ésser obtinguts artificialment, però es diferencien dels naturals perquè aquests sempre presenten un inici de cristallització
Jordi Riera Mitats
Alpinisme
Regatista i alpinista.
A bord d’un vaixell Ten-Ten construït per ell mateix, el 1976 es convertí en el navegant a vela dels temps moderns que ha arribat a la màxima latitud nord, en una expedició que tenia com a objectiu l’escalada d’unes muntanyes del nord de Grenlàndia només accessibles per mar
3 Hores de Moià
Motociclisme
Competició de motociclisme offshore celebrada anualment a Moià des del 1990.
Organitzada pel Motoclub Moianès al Circuit Verd de Moià, de 4,8 km, és puntuable per al Campionat de Catalunya de resistència en terra Hi participen equips de dos pilots, júniors o sèniors, que poden competir en la categoria de 125 cc, quatre temps o superior Jordi Arcarons guanyà dues edicions 1992, 1999
Evycsa
Motociclisme
Marca de motocicletes catalana.
Fabricà models esportius del 1953 al 1957 a Barcelona Es tractava de motocicletes de quatre temps de 175 cc, amb vàlvules superiors i amb un motor de la marca de Figueres Fita L’any 1958 fou absorbida per Fita, i continuà sota el nom de MAF a Figueres fins l’any 1965
Ramon Ariza Morera
Ciclisme
Dirigent esportiu vinculat al ciclisme.
L’any 1972 entrà a la junta directiva del Club Ciclista Rubí Entre el 1986 i el 1999 ocupà el càrrec d’adjunt a la presidència de la Federació Catalana de Ciclisme Durant aquest temps presidí el Comitè de Competició Formà part de l’assemblea de la Federació Espanyola de Ciclisme 1990-92
Perputxent
El castell de Perputxent (Orxa)
© Fototeca.cat
Castell
Antic castell del municipi de l’Orxa (Comtat), a l’esquerra del riu d’Alcoi, davant la vila.
En temps de la reconquesta de Jaume I havia pertangut a al-Azraq Al mateix s XIII passà als hospitalers per donació de Joan Llançol de Romaní, i després a l’orde de Montesa 1317, i fou centre de la comanda de Perputxent d’aquest orde Donà nom a la vall de Perputxent
pui d’Olivesa
Muntanya
Turó d’uns 1 000 m d’altitud que s’aixeca a la riba dreta de la Valira, davant la vila de Sant Julià de Lòria (Andorra), coronat per una vella casa (cal Bringuer), considerada com una de les més antigues de les Valls i on, segons la llegenda, prengué alberg Carlemany.
La denominació la Ceca , relativament moderna, ha fet suposar —sense cap prova fins ara— l’existència en temps llunyans d’una torre fortificada en aquell indret De l’esglesiola de Sant Mateu, encara en peu, en fa esment una donació de l’any 985-86 al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles
velacions
Cristianisme
Cerimònia que consisteix a cobrir amb un vel els cònjuges en la missa nupcial.
Abans de la reforma del conciliII del Vaticà, les velacions només es podien usar fora dels temps d’advent i de quaresma, i hom anomenava obrir o tancar velacions el fet de permetre, o no, l’esmentada cerimònia, la qual, d’altra banda, no ha estat mai pròpia de les diòcesis catalanes
drac alat
Història
Figura de drac, de mig cos de perfil, amb grans ales, que servia de cimera a l’elm dels reis catalans.
Atribuït a Jaume I de Catalunya-Aragó, sembla que hom no el començà a usar fins al temps de Pere III Hom el troba representat en els segells i també en els escuts reials El ratpenat de l’escut de València és una interpretació tardana a partir del s XVI d’aquesta figura