Resultats de la cerca
Es mostren 2970 resultats
Valentí Montoliu
Art gòtic
Si es considera que la primera notícia de l’activitat professional del pintor tarragoní Valentí Montoliu data del 1433, que vers el 1439 ja estava casat, que el seu fill gran va néixer cap al 1440, i que la darrera notícia referent a ell és del 1469, es pot suposar que el pintor havia nascut vers el primer decenni del segle XV El seu destí quedà lligat a la població de Sant Mateu Baix Maestrat des del seu enllaç amb Caterina, que era filla d’un botiguer de Tarragona i d’Eulàlia Rossell, una dona originària de Sant Mateu i amb forts lligams familiars amb aquella població Nicolau Ros, oncle d’…
Antoni de Saiol i de Quarteroni, canonge de Barcelona (1686-1689)
El 22 de juliol de l’any 1686, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Antoni de Saiol i de Quarteroni Barcelona segle XVII – Barcelona 1705, canonge de Barcelona diputat militar Miquel de Masdovelles i de Salbà, donzell de Barcelona diputat reial Francesc Alaix, notari de Tortosa oïdor eclesiàstic Jeroni de Mora i Navarro, paborde de Sant Salvador de Breda oïdor militar Josep Sitges i Vidal, donzell de Barcelona oïdor reial Pau Corbera i Palau, ciutadà honrat de Barcelona Del diputat eclesiàstic Antoni de Saiol i de Quarteroni, se…
Sant Pere de Riudebitlles
Vista de Sant Pere de Riudebitlles
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Penedès, al N de la depressió penedesenca.
Situació i presentació El municipi de Sant Pere de Riudebitlles és situat a la vall mitjana de la riera de Mediona, o riu de Bitlles El municipi es troba al NE de la comarca de l’Alt Penedès, al límit amb l’Anoia Limita amb el terme de Cabrera d’Anoia al N, Terrassola i Lavit per llevant i migdia i, al NW, amb Sant Quintí de Mediona i amb Mediona La vila de Sant Pere de Riudebitlles, cap de municipi, es comunica per una carretera local amb la carretera comarcal de Vilafranca a Igualada, i dista respectivament d’aquestes dues poblacions 14 km i 25 km Per la carretera de Cantallops a Sant…
Sant Llorenç d’Hortons
Sant Llorenç d’Hortons
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Penedès.
Situació i presentació El municipi de Sant Llorenç d’Hortons té una extensió de 19,73 km 2 i limita, al N i a l’E, amb Sant Esteve Sesrovires Baix Llobregat, al S amb Gelida i Sant Sadurní d’Anoia i al NW amb Masquefa Anoia És situat a l’extrem nord-oriental de la comarca de l’Alt Penedès, al límit amb l’Anoia i el Baix Llobregat, emplaçat a la banda esquerra de l’Anoia, sobre terrenys miocènics fortament erosionats, que configuren un territori suaument ondulat Les cotes més altes 283 m corresponen a l’extrem més septentrional del terme, al límit amb Sant Esteve Sesrovires El terme és drenat…
Santa Maria d’Ovarra

Vista aèria de Santa Maria d’Ovarra amb la propera capella de Sant Pau
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Abadia
Antiga abadia benedictina (Santa Maria d’Ovarra) del municipi de Beranui, a la Ribagorça, situada a l’esquerra de l’Isàvena, a la sortida del congost d'Ovarra (es formà al seu voltant el petit nucli d’Ovarra, actualment despoblat).
La situació Sobre els espadats que fan de marc al monestir, a la banda de ponent, s’aixeca l’antic castell de Ribagorça Prop del monestir hi ha la capella romànica Sant Pau , que fou l’antiga parroquial dels súbdits laics que residien prop del monestir Aigua avall de l’Isàvena hi hagué la farga d’Ovarra , d’on sorgí el nucli de les Ferreries L’edifici Antiga església monacal molt restaurada i reconstruïda, sobretot al sector oest, si bé la seva part essencial correspon a la reedificació del monestir del segle XI És un edifici de planta basilical amb tres naus, separades per pilars cruciformes…
Vallclara

Vista parcial de Vallclara, on destaca el campanar de l’església de Sant Joan
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Conca de Barberà.
Situació i presentació És situat a la banda sud-occidental de la comarca, a la vall del barranc de Vallclara, o riu de Milans, capçalera del Francolí Confronta amb els termes de Vimbodí NE, E i SE, Prades, al Baix Camp S, Vilanova de Prades SW, el Vilosell W i amb un petit sector de Vinaixa N, els dos últims municipis de les Garrigues El municipi és accidentat, d’una banda, pels vessants orientals de la serra de la Llena, on els cims entre 650 i 900 m fan de partió amb els termes de Vilanova de Prades al S i el Vilosell a l’W d’altra banda, és accidentat pels vessants septentrionals de les…
Vallbona d’Anoia

Vallbona d’Anoia, amb Montserrat al fons
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Anoia.
Situació i presentació El terme municipal de Vallbona d’Anoia, de 6,45 km 2 , s’estén a l’esquerra de l’Anoia que el separa del de Cabrera d’anoia, a la seva sortida del congost de Capellades Limita a l’E i al SE amb Piera, al SW amb Cabrera d’Anoia, a l’W amb Capellades i al NW amb la Pobla de Claramunt El curs del riu segueix a partir de Vallbona una falla en direcció NW-SE perpendicular a la Serralada Prelitoral i deixa enrere la Conca d’Òdena i la Depressió Central per solcar la plana penedesenca Aquest sector de la vall de Vallbona és accidentat al N pels vessants de la serra de Miramar…
Camós

Camós
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Pla de l’Estany, situat al S del pla de Banyoles.
Situació i presentació El terme és drenat per la riera de Matamors, afluent per la dreta del Terri, com ho és el Revardit, que fa de límit S amb el terme de Canet d’Adri Gironès A llevant limita amb els municipis de Cornellà del Terri i Palol de Revardit, límit que coincideix en gran part amb la capçalera del torrent de Comanell i el seu aiguabarreig amb el torrent de Sorda, que desguassa al Terri dintre del terme de Cornellà del Terri El límit septentrional amb Porqueres passa pel serrat de Vilarnau i pel Clot del Llop, sota el camí antic d’Olot a Banyoles, ja fora del terme de Camós La part…
el Far d’Empordà

Vista general del Far d’Empordà
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà, estès a la dreta del riu Manol.
Situació i presentació El municipi del Far té una extensió de 8,98 km 2 El límit a ponent i al N és el curs del riu Manol, que el separa del terme de Figueres De la riba dreta del Manol surt el rec del Molí d’en Dorra, que travessa el sector meridional del terme A l’E limita amb els municipis de Vila-sacra i Fortià, al S amb el de Vilamalla i al SW un punt el posa en contacte amb els de Santa Llogaia d’Àlguema i Vilafant El poble és situat 3 km a llevant de la ciutat de Figueres, emplaçat al cim d’un pujol plioplistocènic que emergeix al mig de la plana alluvial Aquesta situació és ben…
Ramon Berenguer I de Barcelona
Ramon Berenguer I de Barcelona, en una miniatura de la Genealogia dels reis d’Aragó (segle XV)
© Arxiu Fototeca.cat
Història
Comte de Barcelona (1035-76), fill de Berenguer Ramon I i de la seva primera muller, Sança de Castella.
Començà el seu govern sota la tutela de la seva àvia Ermessenda de Carcassona , aconsellada pel jutge Ponç Bonfill Marc, preceptor del jove comte, pel seu germà Pere de Carcassona, bisbe de Girona, per l’abat i bisbe Oliba, per Gombau de Besora i per Amat Eldric d’Orís Àvia i net assistiren a les consagracions de les seus de Vic i Girona 1038 El comte es casà amb Elisabet, potser filla d’un comte de Sardenya o d’un vescomte de Zuberoa o neboda del vescomte Berenguer de Narbona, el 1039, a Sant Cugat del Vallès En aquest temps entre el 1035 i el 1044 Muǧāhid al-Muwaffaq, rei de…