Resultats de la cerca

Llicenciada en filologia hispànica i catedràtica d’ensenyament secundari, és coneguda amb el nom de Maite Coves La seva obra ha estat inclosa en les antologies poètiques Entranyes per a l’àugur 1980, Brossa nova 1981 i L’espai del vers jove Mostra poètica 85 Així mateix, ha collaborat en revistes com ara La Rella 1983 i Ellipsi 1985 Com a novellista, ha guanyat el premi Enric Valor 1997 amb l’obra Setembre

En 1971-81 dirigí l’escola, taller, galeria i editorial Grupo Quince a Madrid El 1981 s’incorporà a la Fundació Bancària “la Caixa”  com a directora d’arts plàstiques A partir del 1985 començà a formar la collecció d’art contemporani d’aquesta institució L’any 1991 fou nomenada directora del Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía  MNCARS de Madrid, càrrec que ocupà fins el setembre del 1994 L’any següent es reincorporà a la Fundació Bancària “la Caixa” com a directora de la collecció d’art contemporani i assessora d’arts plàstiques, càrrec que ocupà fins el 2002 Assessora de diferents…

Fou ordenat de prevere del bisbat de Girona el 1943 i bisbe de Sogorb-Castelló de la Plana el 1971 La seva consagració episcopal tingué lloc el 1972 Des del 1996 fou bisbe emèrit de l’esmentada diòcesi L’any 1969 fundà els Grups d’Oració i Amistat, que s’escamparen en diferents indrets de l’Estat espanyol, de França i de l’Amèrica del Sud L’any 1999 en formaven part 8000 persones, 6000 de les quals es trobaven a l’Estat espanyol Els membres d’aquests grups es comprometen a fer mitja hora de pregària al dia, a pregar diàriament pel grup i a intentar infondre l’oració allà on viuen A cada grup…

Llicenciada el 1987 i doctorada en filologia catalana el 1990 per la Universitat de València, la seva tesi Les oracions adversatives rebé el premi extraordinari de doctorat i el premi Pompeu Fabra de l’IEC 1991 Des del 1987 és professora del Departament de Filologia Catalana de la Universitat de València, i des del 2006 catedràtica Els anys 2002-07 fou vicerectora de recerca i de tercer cicle de la Universitat de València Ha estat professora visitant a les universitats de Venècia, Cambridge, Berkeley i Stanford, entre d’altres Membre de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana i…

Membre del cos jurídic militar durant la guerra civil del 1939, fou president de la Diputació de Barcelona 1939-43, degà del Collegi d’Advocats de Barcelona 1943-51 i alcalde 1951-57

Fou provincial dels escolapis de Catalunya 1978-85 i prepòsit general de la Congregació 1985-2003 Quan deixà aquest càrrec abandonà Roma i retornà a Catalunya, on dirigeix un ambiciós, per la magnitud, i innovador projecte d’Escola pels Pares que suposa un acompanyament integral per a les famílies des que els fills inicien el cicle escolar obligatori fins que l’acaben Aquesta actuació, basada en la pedagogia comunicativa-relacional, està concebuda per ser aplicada als vint collegis que els escolapis tenen a Catalunya Parallelament està impulsant un projecte de creació de biblioteques…

Realitzà els estudis de medicina a Barcelona, on es llicencià el 1918 Exercí de metge a Gandesa fins el 1925 i un any després esdevingué cap del servei de tisiologia a l’hospital de Santa Caterina Girona i fundà les infermeries Victòria Eugènia El 1927 inaugurà el dispensari antituberculós Sanatori Victòria Eugènia i hi introduí la vacuna antituberculosa BCG, juntament amb el doctor Lluís Sayé i Sempere Fou professor de clínica de tisiologia a l’hospital de Santa Caterina 1941 i director del dispensari del Patronat Nacional Antituberculós 1941 També exercí de diputat provincial i de director…

Estudià al Seminari dels Claretians a Solsona Monjo de Montserrat 1970, professà el 1975 i el 1981 fou ordenat de sacerdot En 1976-77 collaborà a l’Institut Ecumènic de Tantur Jerusalem, i al Pontifici Ateneu de Sant Anselm de Roma es llicencià en teologia sacramentària 1978-80 Visitador de la Província Hispànica de la Congregació de Subiaco des del 1996, a Montserrat ha estat mestre de novicis i prefecte de juniors, i professor a l’Escola Filosòfica i Teològica de l’Abadia de Montserrat, de la qual fou el prefecte durant set anys, i també a l’Institut de Litúrgia i al de Teologia Espiritual…

El 1916 dirigí la construcció de la base naval de Maó, i l’any següent en fou nomenat cap El 1920 fundà i dirigí l’Escola Aeronàutica Naval a Barcelona Cap de la divisió naval aeronàutica 1922, prengué part en accions aèries a la guerra d’Àfrica Deixà el servei actiu el 1931 Al començament de la guerra civil 15 d’agost de 1936 fou afusellat en territori republicà