Resultats de la cerca

Cofundador i màxim dirigent de la democràcia cristiana salvadorenca la dècada dels seixanta, fou el candidat de l’oposició a les eleccions presidencials del 1972, i després organitzà un cop d’estat que fracassà i s’hagué d’exiliar 1972 Retornà a El Salvador després del cop d’estat del 1979 i formà part de la junta de govern civicomilitar des del 1980, la qual presidí fins el 1982 A les eleccions del 1984 fou elegit president del país i es mantingué en el càrrec fins el 1988

Milità en el partit democràtic, i participà en les bullangues barcelonines com a seguidor d’Abdó Terrades 1840-42 El 1842 fou nomenat comandant d’un batalló de la milícia nacional el mateix any s’hagué d’exiliar a França amb Narcís Monturiol En tornar-ne fou deportat a Andalusia i després a Eivissa per les seves campanyes periodístiques, de to republicà L’any 1849 li fou possible de retornar a Barcelona, on poc temps després fou assassinat per la brigada de policia anomenada la Ronda d’En Tarrés

Destacà com a juvenil al RCD Espanyol i debutà a la màxima categoria amb el Caldes Després tornà a l’Espanyol, a primera divisió, jugà al CE Noia sub-23 i el Claret de Sevilla, i la temporada 1979-80 fitxà pel CP Tordera, amb el qual fou subcampió de Lliga Després passà al CP Mollet 1980-83, el Reus Deportiu 1983-84, 1987-88, el Noia 1984-87, amb el qual fou subcampió de la Copa de la CERS 1987, i el CP Vilafranca 1988-90, equip en què es retirà

Migcampista i defensa, es formà al planter del Club Esportiu Europa i del Futbol Club Barcelona Després de passar pel Barcelona B ingressà a la plantilla del primer equip en la temporada 2008-09 Disputà 23 partits i marcà dos gols Guanyà la Lliga de Campions, la Lliga i la Copa Després fou cedit al Xerez 2009-10 i al Getafe 2010-11 En la temporada 2011-12 fitxà pel Neuchâtel suís i en la següent pel Reial Club Deportiu Espanyol Jugà una vegada amb la selecció catalana

Es formà al Club Esportiu Noia, amb el qual debutà en la màxima categoria el 1981 Aquell any fou subcampió de Lliga amb el Noia i campió d’Europa júnior amb la selecció espanyola El 1987, després de ser subcampió de la Copa de la CERS, marxà a l’Igualada Hoquei Club, on jugà durant tres temporades i formà part de l’equip que guanyà la primera Lliga de la seva història 1989 Després, fitxà pel Piera 1990-91 i tornà al Noia per acabar la seva trajectòria esportiva la temporada 1991-92

Començà a jugar a l’Escola Virolai de Barcelona i després ho feu al CP Sitges i el CT Barcino La temporada 1994-95 deixà els patins per dedicar-se a entrenar Començà en el Virolai, després anà als Maristes de Sants i la temporada 1997-98 s’incorporà a l’hoquei de base del CP Vic, en el qual estigué set temporades La temporada 2007-08 marxà al CP Tenerife, amb el qual debutà en una banqueta de l’OK Lliga i guanyà la Copa de la CERS

Començà a practicar el trampolí al Gimnàs Guinardó i després passà a l’escola Nostre Temps Fou medalla de plata per equips en el Campionat d’Europa júnior 1984 Es retirà a vint-i-un anys i es dedicà a entrenar Després de quatre anys a Madrid, obrí a Barcelona l’escola de trampolí de l’Associació Sant Martí Esport, que dirigí 1992-96 Posteriorment, obrí l’escola de trampolí del Collectiu Esport per a Tothom 10 Entre els gimnastes que entrenà destaquen els internacionals Iván Ontiveros, Cristina Hernández, Marc Piñol i Alejandro Milán

Començà en el Lleida i després jugà amb l’Espanyol 1932-34, amb el qual guanyà el Campionat de Catalunya 1933 A continuació fitxà pel FC Barcelona 1934-44, amb el qual arribà a ser capità Jugava de migcampista i s’arrenglerà en 84 partits amb la samarreta blaugrana, en els quals marcà un gol Fou una vegada campió de Copa del Generalísimo 1942 i tres del Campionat de Catalunya 1935, 1936, 1937 En retirar-se entrenà el Lleida Disputà quatre partits amb la selecció catalana, un abans de la guerra i tres després

La immunització passiva consisteix en la inoculació de determinats anticossos —immunoglobulines—, elaborats per animals o éssers humans, que immunitzen o protegeixen l’organisme —durant dues o tres setmanes— de les infeccions causades pels microorganismes contra els quals aquests anticossos actuen La principal diferència entre la immunització activa i la immunització passiva és que la primera constitueix el mètode profilàctic a mitjà i llarg termini, mentre que la immunització passiva només és útil a curt termini, tant com una mesura profilàctica com terapèutica, ja que els anticossos,…

L’església fou erigida per Guillem Bernat d’Òdena, senyor del veí castell d’Arraona, el qual la feu consagrar l’any 1076 i la cedí tot seguit a la canonja catedralícia de Barcelona poc després el fundador o el seu fill la donà al monestir de Santa Maria de l’Estany, igual com havia fet amb Sant Pere dels Arquells Segarra L’Estany, després de certes qüestions amb el bisbe de Barcelona resoltes el 1185, hi fundà un priorat o prepositura que ja es trobava en funcionament el 1192 La vila de Sabadell nasqué i es desenvolupà entorn d’aquest priorat de Sant Salvador per això s’hi traslladà el 1373…