La immunització passiva consisteix en la inoculació de determinats anticossos —immunoglobulines—, elaborats per animals o éssers humans, que immunitzen o protegeixen l’organisme —durant dues o tres setmanes— de les infeccions causades pels microorganismes contra els quals aquests anticossos actuen.
La principal diferència entre la immunització activa i la immunització passiva és que la primera constitueix el mètode profilàctic a mitjà i llarg termini, mentre que la immunització passiva només és útil a curt termini, tant com una mesura profilàctica com terapèutica, ja que els anticossos, després d’haver estat inoculats en un organisme, només hi romanen actius uns 15 dies o 20.
D’altra banda, l’administració d’immunoglobulines també forma part del tractament després de la infecció per determinats microorganismes que elaboren toxines potents, com ho són els causants del tètan, el botulisme o la diftèria, o després de la picada de diverses espècies d’aranyes o serps verinoses.
Les immunoglobulines s’obtenen a partir de la sang d’animals o éssers humans que tenen anticossos específics contra una determinada malaltia infecciosa, ja sigui perquè hi havien estat prèviament vaccinats, o bé perquè ja havien estat en contacte amb el microorganisme causant o les toxines que elabora.
Les immunoglobulines heteròlogues, o de procedència animal, generalment obtingudes a partir de la sang de cavalls, s’empren quasi exclusivament per al tractament del botulisme, o després de picades d’aranyes o de serps verinoses. Actualment ja no s’empra aquesta mena de preparats per a altres malalties perquè poden de desencadenar un trastorn immunològic de repercussions importants: la malaltia del sèrum.
La immunoglobulina humana, també denominada gammaglobulina humana específica, s’empra bàsicament en la profilaxi a curt termini d’algunes virosis, com ara l’hepatitis B, la varicel·la-zòster, el xarampió o la rubèola; en la profilaxi a curt termini i el tractament d’algunes malalties infeccioses d’origen bacterià, com ara la diftèria i el tètan; i com a mètode profilàctic d’urgència contra la ràbia, després de la mossegada d’animals que possiblement o amb seguretat tenen la ràbia.
En algunes circumstàncies, la immunització passiva es realitza administrant gammaglobulina humana inespecífica, és a dir, immunoglobulines humanes que actuen contra determinats agents infecciosos, ja es tracti d’un mètode profilàctic, per a prevenir a curt termini algunes malalties infeccioses, com poden ésser l’hepatitis A o la rubèola, en persones particularment exposades al contagi, o ja sigui per a compensar el dèficit d’immunoglobulines que caracteritza diversos trastorns causats per alteracions genètiques que es transmeten de manera hereditària.