Resultats de la cerca
Es mostren 12922 resultats
varànids

dragó de Komodo
© Xevi Varela
Herpetologia
Família de rèptils de l’ordre dels escatosos, del subordre dels saures, semblants a sargantanes grosses, de cos allargat, morro punxegut, potes fortes i cua llarga i, en les formes aquàtiques, comprimida lateralment.
De longitud total entre 20 cm Varanus brevicaudata i 3,5 m dragó de Komodo, colonitzen tots els medis deserts, boscs humits, sabanes, i hi ha representants aquàtics i representants arborícoles Carnívors i grans depredadors, s’alimenten de tota mena de vertebrats Són ovípars, però no incuben els ous Algunes formes, com Vgriseus , són apreciades per la carn i per la pell La família és representada per un sol gènere, Varanus , i diverses espècies, distribuïdes per Austràlia, Àfrica i Àsia, entre les quals cal esmentar Vniloticus varà del Nil i Vkomodoensis dragó de Komodo
calafat
Oficis manuals
Menestral que calafatava naus.
Els calafats de València reberen ordinacions de Jaume II el 1306 A Barcelona, on formaven també una confraria, el 1710 el Consell de Cent els agrupà en una sola corporació amb els mestres d'aixa A vegades llur activitat s’estenia a tasques afins, com les de descarregador del port Eren importants a les drassanes dels grans ports i també a les petites viles litorals Blanes, Tossa, Canet, Arenys Foren sotmesos a les ordinacions de matrícula de la mar 1737 i 1751 L’activitat gremial dels calafats desaparegué a partir del 1824
blanca coronada
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda medieval catalana encunyada en temps de Joan I arran de la invasió del mercat per blanques estrangeres i amb la intenció de substituir els croats de plata, de poca rendibilitat.
Joan I les féu batre de llei cinc diners i equivalència a quatre diners de tern, designant-les amb el nom de coronats Martí I baixà lallei a 4 diners i 18 grans i l’anomenà blanques coronades Els consellers de Barcelona s’oposaren a aquests bastiments fets a Perpinyà i a Girona, taxaren la moneda per sota de les blanques franceses i acceptaren de prendre a càrrec seu el cost de l’encunyació de croats, que reprengué ja amb Martí I, i fou definitivament abandonada la fabricació de blanques
garbell
Química
Màquina emprada en el garbellament de sòlids granulats.
Consisteix en un sedàs o en uns quants muntats en uns marcs metàllics o bé de forma cilíndrica, als quals hom transmet un moviment vibratori o oscillant de rotació en el cas de garbells cilíndrics per tal de facilitar el pas del garbellat a través del sedàs i per a fer circular el rebuig cap a la sortida del garbell En el cas de sòlids de grans dimensions, hom pot substituir el sedàs per unes barres metàlliques collocades a intervals regulars, per entre les quals han de passar els trossos més petits
símfils
Zoologia
Subclasse de miriàpodes de cos petit (pocs mil·límetres de longitud) i color blanc pàl·lid, aspecte i costums semblants als centcames, i cap amb dos parells de maxil·les (les del segon, atrofiades, constitueixen el llavi inferior), amb un parell d’espiracles i sense ulls.
El tronc té 13 segments i 12 parells d’apèndixs locomotors, 15 o més tergites i un parell de fileres terminals Tenen un sol parell de tràquees ramificades, amb estigmes o espiracles cefàlics, un sol vas circulatori dorsal i gonoporus a l’extrem anterior del tronc Són de desenvolupament anamòrfic les cries neixen amb 6 o 7 parells de potes Habiten en sòls humits, sota les pedres i entre detrits de tota mena, dels quals s’alimenten L’espècie Scutigerella immaculata és comuna a tot Europa i ocasiona grans danys a moltes plantes agrícoles
tinamiformes
Ornitologia
Ordre d’ocells, de 18 a 60 cm, que tenen l’estern amb quilla i els músculs pectorals ben desenvolupats, però són d’ales reduïdes, volen malament i durant distàncies curtes, no tenen pigostil, les rectrius són molt curtes o bé hi manquen, el bec és prim i les potes són fortes.
Llur plomatge és críptic, de tons bruns terrosos o grisos, amb fines ratlles, franges o taques, i gairebé no presenten dimorfisme sexual Hom els coneix amb el nom general de tinamús Són de costums terrestres, s’alimenten de grans, fruites i insectes, fan el niu a terra i els polls són nidífugs Comprèn una sola família, la dels tinàmids, amb 45 espècies, que pertanyen a 9 gèneres, els més importants dels quals són Tinamus , Rhynchotus , Eudromia , Crypturellus i Nothura Habiten a Amèrica, des del sud de Mèxic fins a la Patagònia
cama-sec

Cama-secs
© Lord Mayonnaise
Micologia
Bolet, de la família de les tricolomatàcies, de barret de color de crema, rosadenc quan és humit, i més pàl·lid quan és eixut.
De primer campanulat i després estès, té un bony més fosc al centre amb solcs irregulars al marge, de 2 a 4 cm de diàmetre, làmines gruixudes i espaiades i la cama alta i tenaç La carn fa una olor suau, agradable, i en cru té gust d’avellana Creix típicament als prats, on sol formar grans erols o carreretes Comestible de gran qualitat, s’asseca fàcilment En aquesta forma és emprat com a condiment i és més conegut amb el nom de “moixernó”, que estrictament hauria d’ésser reservat a Tricholoma gambosa
antipataris
Zoologia
Ordre de zoantaris, format per pòlips petits, amb sis tentacles, que viuen en colònies.
Aquestes són constituïdes per un esquelet axial corni, ramificat, que en algunes espècies és llis i en altres porta espines sempre és de colors foscs i brillants i és utilitzat en joieria Les colònies poden atènyer grans dimensions, i solen ésser arborescents, d’aspecte semblant a les gorgònies Els antipataris habiten en aigües profundes Són freqüents als oceans Índic, Pacífic i Atlàntic, i hom en troba també en altres mars Algunes espècies són abundants a la Mediterrània Els representants d’aquest grup reben el nom de corall negre cnidaris
Fundació Apel·les Fenosa

Jardins de la Fundació Apel·les Fenosa
© Fundació Apel·les Fenosa
Escultura
Nom de l’entitat cultural i de l’equipament museístic obert al públic l’any 2002 al Vendrell, on s’exposa el fons del taller de l’escultor Apel·les Fenosa.
És emplaçada en una casa del segle XVI que l’artista i la seva dona compraren l’any 1958 i on residiren durant llargues temporades L’edifici acull el llegat de l’artista, amb un fons de prop de 1150 escultures, de les quals s’exposen unes 700 En la primera fase del nou centre museístic s’enllestiren la planta baixa de l’edifici i el jardí d’escultures Els visitants poden descobrir-hi els grans temes de l’obra de l’escultor la dona, la mitologia i el retrat
premis Tirant
Cinematografia
Premis dedicats a la indústria audiovisual valenciana, organitzats pel Club Diario Levante i l’Aiffa (Agència d’informació, formació i foment de l’audiovisual).
Creat el 1998, poden concórrer al concurs totes les obres audiovisuals valencianes en les categories de tv-movie , llargmetratge, curtmetratge, sèrie, animació, documental, videocreació, videoclip, anunci publicitari i producció de doblatge al català Així mateix, els llargmetratges opten també a les habituals categories de premis de cinema millor director, actor, etc Tant pels seus patrocinadors públics i privats, institucions i grans empreses com per la seva projecció social, han esdevingut els màxims guardons de l’audiovisual valencià, amb la característica que són els mateixos…