Resultats de la cerca
Es mostren 64168 resultats
massís Galaic
Massís
Conjunt muntanyós del NW de la península Ibèrica que ocupa gairebé tota la comunitat autònoma de Galícia i que penetra pel S en terres lleoneses i portugueses.
De composició bàsicament granítica, alterna amb roques metamòrfiques i, més a l’E, amb gneis glandular i micacites A l’E de la Meseta de Lugo i al SE de la vall del Sil afloren materials paleozoics El massís Galaic constitueix un fragment de l’antic massís hercinià ibèric, rejovenit per l’acció tectònica alpina, que el fracturà en una sèrie de blocs, en direcció dominant NE-SW El bloc occidental, que s’estén entre la costa i la vall inferior del Miño, és poc elevat Cap a l’E s’aixeca el bloc comprès entre les valls del Miño i del Cávado, d’altitud mitjana, el qual és…
bacarà
Jocs
Joc de cartes d’origen italià o occità, difós pels francesos des de la darreria del s XV, actualment jugat als casinos.
Hom hi juga amb dues baralles de cinquanta-dos naips de valoració convencional, i guanya la partida el jugador que totalitza 9 punts o s’hi acosta més Hi juguen un banquer i fins a dotze jugadors La taula és dividida en dos taulers o compartiments a cada banda del banquer, el qual dóna cartes a cada tauler i a la banca En la varietat chemin de fer són banquers successivament tots els jugadors
el Mas de Balust
Despoblat
Despoblat (725 m alt.) del municipi de Salàs de Pallars (Pallars Jussà), situat en un coster en un contrafort S del puig de Lleràs.
L’església Sant Martí depenia de la de Santa Engràcia Tot i que només tenia dues cases, formà un municipi al s XIX
Ramon Nonat
Història
Personatge d’historicitat dubtosa, molt popular i venerat com a sant a Catalunya i arreu on s’estengué l’orde de la Mercè.
Hauria nascut al Portell Segarra al final del segle XII i mort al castell de Cardona el 1240 quan anava a Roma per ésser investit cardenal pel papa Gregori IX Una altra versió el faria mercedari entre el 1320 i el 1346 La seva suposada biografia diu que fou extret pel senyor de Cardona, parent seu, del ventre de la seva mare ja difunta, circumstància que li donà el renom i l’advocació tradicional de patró de les parteres Molt jove s’hauria fet mercedari i hauria fet diversos viatges a Àfrica per redimir captius, en un dels quals hauria estat empresonat i torturat Se’l representa…
Jújols

Municipi
Municipi del Conflent, a la vall de la Tet, que s’estén a la riba esquerra del riu fins als contraforts meridionals del massís de Madres (Montcoronat, 2 172 m).
El terreny, tot primari i azoic, ha donat el nom al de tota una àrea geològica sèrie de Jújols El bosc de Jújols , el d’Oleta i la pinosa de l’Airola cobreixen una bona part del sector més septentrional El terme és drenat pels còrrecs de Burguera i de Fontfreda aquest pren el nom de còrrec del Riel prop de Tuïr d’Évol D’economia essencialment agropecuària pastures, farratge, bestiar boví, la pèrdua demogràfica començà a la primeria del s XX i s’accentuà fins gairebé al despoblament, malgrat que d’ençà de la dècada del 1990 s’ha recuperat El poble 960 m…
Alcúdia

Municipi
Municipi situat al NE de l’illa de Mallorca, entre Pollença, al N, i sa Pobla i Muro al S.
Comprèn les planes situades al N i a l’E del puig de Son Fe 260 m i penetra a la mar per la península del cap d’es Pinar, que separa les badies de Pollença, al N, i d’Alcúdia, al S, i on es troba la màxima altura del municipi la talaia d’Alcúdia , 444 m Part del terme, la més muntanyosa, és ocupada pel bosc 475 ha pins i alzines i la garriga 779 ha o els pasturatges 437 ha, on es troben els béns propis del municipi 1 239 ha Dins el terme d’Alcúdia hi ha les 122 ha de l’albufera albufera d’Alcúdia La superfície conreada ocupa el 45% de l’extensió municipal Al secà un 92% del total…
Tarassó

Rec d’aspersió per a cereals, al Tarassó
© Fototeca.cat
Caseria
Caseria i antic terme del municipi d’Agramunt (Urgell), al S de la serra d’Almenara, a la plana, regada pel canal d’Urgell.
És extensa heretat que s’estén fins a la plana amb moltes terres de regadiu i que antigament havia tingut la categoria de terme
capità general
Història
Transports
Oficial de la marina reial catalanoaragonesa que seguia en categoria l’almirall, del qual era considerat lloctinent des del s XIV.
Gaudia de totes les atribucions de l’almirall quan aquest no prenia la direcció de l’armada La seva jurisdicció s’estenia, per tant, a tots els regnes de la corona, i els vicealmiralls li eren sotmesos Aquest càrrec, que requeia en membres de l’alta noblesa, era generalment temporal i lligat a la preparació i a les activitats d’una flota determinada, però en algun cas fou de duració illimitada i amb cert dret a succeir l’almirall, com en el nomenament de Gilabert de Cruïlles el 1273 Era de nomenament reial, o bé de les corts i el rei, o bé de la ciutat armadora i el rei…
categoria tipogràfica
Disseny i arts gràfiques
Cadascun dels grups en què s’apleguen les lletres tipogràfiques que presenten característiques afins des del punt de vista formal, històric o estètic.
Històricament, les lletres tipogràfiques de les escriptures llatines s’aplegaven en quatre classes tipogràfiques romana antiga, romana moderna, egípcia i pal sec Actualment, són també exemples de classes tipogràfiques, segons la classificació Vox-ATypl, la humanística, la garalda, la didona, la lineal o la grotesca, entre d’altres
Abū-l-Qāsim Muḥammad ibn Ismā‘īl ibn ‘Abbād
Història
Cadi de Sevilla, primer membre de la dinastia dels abbadites, que governà la taifa de Sevilla fins a la fi del s XI.
L’any 1023, aprofitant les lluites internes del califat de Còrdova, s’havia declarat independent a Sevilla Per tal de reforçar la seva posició politicoreligiosa fomentà la ficció del retorn del califa difunt Hišām II Atacà diverses vegades les taifes berbers, política continuada pel seu fill al-Mu'tadid