Resultats de la cerca
Es mostren 6407 resultats
Beat de Liébana
Cristianisme
Monjo i abat del monestir de Sant Martí de Turieno, actual monestir de Sant Toribi (Vall de Liébana, Cantàbria).
Se li atribueix l’autoria del Commentarium in Apocalypsin, redactat per primer cop l’any 776 i reeditat els anys 784 i 786, i que donarà lloc al grup de manuscrits miniats coneguts amb el nom genèric de Beatus Home erudit i amb una gran cultura teològica, el Beat de Lièbana intervingué en la controvèrsia de l’ adopcionisme , doctrina encapçalada a la península Ibèrica per l’arquebisbe Elipand de Toledo i el bisbe Fèlix d’Urgell L’esmentada doctrina, que considera que Jesucrist, en tant que home, és fill de Déu per adopció i no per natura, és contrària als principis del concili de Nicea 325…
Independents de la Llémena
Partit polític
Partit local de Sant Martí de Llémena inscrit a l’abril de 1999 i presidit per Jorge Javier Santaló.
Pertany a la federació Progrés Municipal de Catalunya En les eleccions municipals d’aquest any obtingué 127 vots 44,1% i 3 regidors
les Masies de Santa Maria de Corcó
Nom que adoptà el consell de pagesos de Santa Maria de Corcó, de Sant Julià de Cabrera i de Sant Martí Sescorts (Osona), en unir-se, vers 1818-24, a Sant Martí Sescorts i crear un municipi independent del poble de l’Esquirol.
El recurs fou denegat pel Consell de Castella
conferència de pau de Münster
Història
Conjunt de converses preliminars per a posar fi a la guerra dels Trenta Anys, celebrades a Münster (i, simultàniament, a Osnabrück).
Foren iniciades el 1643, però, per dilacions i per qüestions d’etiqueta, no foren efectives fins el 1645 El resultat d’aquestes converses fou, finalment, la pau de Münster, seguida dels tractats de Münster i d’Osnabrück, conjunt d’acords coneguts amb el nom de pau de Westfàlia 1648 En iniciar-se la conferència, Lluís XIII invità els consistoris de Barcelona a enviar-hi una persona que conegués bé les constitucions catalanes i les circumstàncies de la incorporació del Principat a França, per tal d’assessorar els representants francesos Fou elegit el regent de l’audiència, Josep de Fontanella…
Pere Mestres i Albet
Història
Política
Polític.
Perit electricista, fou professor a l’Escola Industrial de Vilanova Ingressà a la joventut del Centre Democràtic Federalista, fins a l’adveniment de la Segona República Aquesta entitat s’adherí, el 1930, a la Conferència d’Esquerres Catalanes, que més tard esdevingué Esquerra Republicana de Catalunya, en la qual milità Formà part de les comissions parlamentàries de pressuposts, treball, finances, cultura, economia, diputació permanent, governació i llei municipal A la Generalitat, cridat pel president Macià, ocupà la conselleria de governació del 4 d’octubre de 1933 al 3 de gener de 1934 i…
Santa Coloma de Centelles
Art romànic
Situada dins el terme del castell de Centelles Inicialment se la conegué amb el nom de Santa Coloma de Vinyoles o de Pujolric però quan els senyors de Centelles crearen una vila al seu redós el segle XV prengué el nom de Centelles Inicialment segle IX estigué vinculada a la parròquia de Sant Martí d’Aiguafreda o del Congost, però va independitzar-se molt aviat i va prendre les funcions de parròquia que conserva encara Les primeres notícies de l’església es troben l’any 898, quan fou consagrada l’església de Sant Martí del Congost o d’Aiguafreda, a la qual hom vinculà el terme de Centelles o…
Santa Maria de Vallformosa (Vilobí del Penedès)
Art romànic
L’actual església del fossar de Vilobí, ara en desús, és una obra del segle XVII, modificada al segle XVIII, però d’origen molt antic L’indret de Vallformosa, al Penedès, potser és documentat ja l’any 977, quan es va reconèixer als habitants del lloc les seves propietats Alguns autors creuen, això no obstant, que l’instrument esmentat fa referència a Vallformosa del Bages, municipi de Rajadell El primer document trobat fins ara que anomena l’església és de l’any 1087, en què Bonfill Odefind donà a Santa Maria de Solsona una peça de terra situada al comtat de Barcelona, al castell de Sant…
Arxiu Diocesà de Menorca
Historiografia catalana
Conjunt de la documentació anterior a l’any 1795 procedent de l’antiga cúria del vicari general de Menorca, la cúria del Sant Ofici i una part important dels fons d’arxius parroquials, en especial els llibres sacramentals.
Tanmateix, no conserva documentació medieval a causa de la cremadissa d’arxius arran de l’assalt turc de Ciutadella el 1558 Fou creat el 1795 en restaurar-se la diòcesi de Menorca, segregada de la de Mallorca, a la qual pertanyia des del 1290 Des d’aquesta data s’incorporà la documentació generada per la diòcesi de Menorca Durant la Guerra Civil Espanyola una part de la documentació fou destruïda, però el gruix de l’arxiu es pogué salvar gràcies a la intervenció del secretari del Jutjat de Ciutadella, Josep Bordas i Barrot El seu valor historiogràfic és essencial per a l’estudi de la història…
Castell de Miralles (Cava)
Art romànic
Situació Al cim mateix de la serra de Can Pubill, al lloc anomenat “el Tossal”, a 1 800 m d’altitud i més o menys equidistant dels pobles de Cava i del Quer Foradat, es troben les restes molt malmeses del que va ser el castell de Miralles Mapa 35-11254 Situació 31TCG869868 L’accés al castell no és fàcil, tot i que sembla que des del poble del Quer Foradat la pujada sigui més planera Hi ha un altre camí consistent a arribar al coll Eruga passant pel veïnat de Can Pubill si es ve de Cava o per la borda de Ganxat si el camí triat és el del Quer Foradat Un cop al coll, girant cap al N i seguint…
el Miquelet
Vista de València amb la catedral i el Miquelet, en primer terme, i Santa Caterina, al fons
© Fototeca.cat
Nom popular del campanar de la catedral de València, torre octagonal de 50,85 m d’alçària, equivalents al perímetre de la base.
Fou construït entre el 1381 i el 1418 En dirigiren les obres Andreu Julià, que el projectà, i Josep Franc Pere Balaguer feu 1414 la decoració del cos més alt i Martí Llobet projectà un coronament, que restà inacabat S’inspira, sembla, en el campanar de la seu de Lleida L’espadanya és del segle XVII Serví sovint de punt de guaita Ha esdevingut el monument simbòlic de la ciutat de València