Resultats de la cerca

Situació i presentació Abans del 1988 pertanyia a la comarca de la Noguera Per damunt de la partida de la Serra termeneja a llevant amb Linyola i el Poal, pel camí de Vallfogona de Balaguer a Mollerussa, i a migdia confronta amb els de Bell-lloc d’Urgell i el Palau d’Anglesola A ponent limita amb Térmens Noguera, en part pel Riu Corb i en part per la Séquia Tercera, per sobre del puig de Barretpicat 236 m, i amb Vilanova de la Barca Segrià Comprèn part de la vall baixa del Riu Corb i és regat també per la Séquia Tercera del canal d’Urgell El terme comprèn, a més de la vila de Bellvís, el…

Situació i presentació El terme de Tivissa, d’una extensió de 209,37 km 2 , ocupa una àmplia superfície a l’extrem meridional de la comarca, al límit amb el Priorat municipis dels Guiamets i Capçanes a tramuntana, el Baix Camp Colldejou, al NE, Pratdip i Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant al sector de llevant i el Baix Ebre l’Ametlla de Mar i el Perelló a migdia A ponent, limita, de S a N, amb els municipis de Rasquera, Ginestar, Benissanet, Móra d’Ebre, Móra la Nova NW, i a tramuntana, a més dels municipis del Priorat ja citats, amb Garcia A més de la vila de Tivissa, el municipi comprèn…

Centre agrícola i comercial d’una fèrtil àrea vitícola amb diverses indústries tèxtils sederes, de bicicletes, de llumins Antic centre ligur i després colònia romana anomenada Hasta Pompeia, la ciutat es convertí durant el s VI en feu d’un comtat longobard Al s XII s’erigí en municipi lliure Sotmesa als Visconti de Milà s XIV, formà part del dot de Valentina Visconti muller de Lluís I d’Orleans i restà en poder de França fins el 1529, quan fou cedida a l’emperador Carles V pel tractat de Cambrai Incorporada a Savoia el 1575

Jesús Gil y Gil, alcalde de Marbella i president de l’Atlético de Madrid, ingressa al centre penitenciari d’Alhaurín de la Torre Màlaga sota les acusacions de malversació de fons, prevaricació i falsedat en documents públics El 1996 el PSOE va presentar una denúncia contra Gil per haver desviat diners del municipi de Marbella en favor de l’Atlético de Madrid, i segons el fiscal anticorrupció va concertar un crèdit fictici de 450 milions de pessetes que es va fer servir per a pagar els contractes de publicitat de l’Ajuntament de Marbella amb el club que presideix Gil

Dins l’administració espanyola hom distingeix, segons la dependència més o menys directa de l’autoritat central, una divisió administrativa major la comunitat autònoma, una de mitjana la província i una de menor el municipi A França, els equivalents respectius són el departament i la comuna En circumstàncies específiques, en funció de l’extensió territorial de l’estat o en funció d’un cert moment històric, les divisions poden assolir grans dimensions així, a l’antic Pakistan, abans de la independència de Bangladesh, les divisions tenien una mitjana d’uns 50000 km 2 d’extensió i d…

En la segona volta de les eleccions municipals franceses l’extrema dreta aconsegueix la majoria a l’ajuntament de Perpinyà Louis Aliot, del Rassemblement National fins al 2018 Front National obté el 54% dels vots superant el 47% de l’anterior alcalde, el republicà Jean-Marc Pujol Perpinyà és el primer municipi de més de 100000 habitants controlat per l’extrema dreta des del 1995 En el conjunt de l’estat francès destaca el fort retrocés de La République en Marche, el partit del president Macron, i l’ascens dels ecologistes A París la socialista Anne Hidalgo reté l’alcaldia

Gregori VII els protegí contra el bisbe Guido de Velate Amenaçà el govern de Milà 1071 i fins les mateixes relacions entre el papat i l’imperi Minvà a la mort d’Erlembald 1075, bisbe simoníac, no sense abans reduir l’autonomia de l’església milanesa i aconseguir una victòria del lliure municipi enfront del feudalisme milanès El nom de patarí , d’origen dialectal milanès, significava, originàriament, ‘drapaire’ Als s XII i XIII els càtars italians, que tenien llur centre a Milà, se n'atribuïren el nom, talment que esdevingué sinònim d’heretge i especialment de càtar

Aquesta església parroquial és situada al centre de la vall de Santa Creu, a l’extrem sud-est del municipi d’Osor La vall i l’església de Santa Creu són esmentades des del 902 Consta com a parròquia independent de Santa Cruce entre el 1050 i el 1150 L’any 1332 tenia ja el cotitular de Sant Jaume, que acabà essent el principal de l’església i, a causa del despoblament, passà a ésser sufragània d’Osor, fins al 1878 L’edificació actual es va refer al segle XVIII i no conserva vestigis visibles de l’època romànica

Església parroquial que ha donat nom al poble i municipi homònim, situat al sector septentrional de les Gavarres L’edifici actual és gòtic tardà, amb un campanar goticitzant i una façana renaixentista, que duu la data de 1597 i acaba amb una galeria d’arquets semblant a la d’un palau o edifici civil És esmentada el 1035 en el testament de Gilabert de Cruïlles com “Sancti Martini qui dicunt Vetulo” , i del 1229 en endavant com “Sancti Martini Veteris” Fou sempre una parròquia rural escassament poblada, amb un nucli de menys d’un centenar d’habitants

Aquesta capella s’aixeca en una caseria del municipi anomenada la Llacuneta Tot i que hi ha poques notícies sobre els seus orígens, és molt possible que fos bastida abans del segle XIV El lloc d’ ipsa lacuna ja és documentat l’any 1023 com un dels límits del terme de Castellví de la Marca Probablement la primera referència a la capella es remunta a l’any 1298 en el testament de Saurina de Cort, que llegà dotze diners a Sancto Antonino L’església de la Llacuneta es troba actualment agregada a la parròquia de l’Arboç