Resultats de la cerca

Estudià amb J Calace i B Bettirelli al Conservatori de Milà, on obtingué els premis de piano i composició Més tard, els anys 1956, 1958 i 1960 obtingué el primer premi en els concursos internacionals de composició celebrats a Darmstadt i Bolzano Aviat s’erigí com un intèrpret especialitzat en música contemporània Ha combinat la seva activitat pianística amb la de clavecinista, bé interpretant en solitari bé en conjunts simfònics i de cambra Ha tocat amb Salvatore Accardo i amb Itzhak Perlman i ha format part del Trio de Milà Amb Cathy Berberian formà un duet amb el qual oferí recitals…

Vida Estudià piano, composició i música de cambra al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona Home de jazz , debutà al Jamboree Jazz Cava el 1960 i tocà amb músics com Tete Montoliu i Pedro Iturralde L’any 1977 inicià la seva irregular trajectòria com a compositor amb la banda sonora de Cambio de sexo Vicente Aranda També compongué la música de Cara de acelga 1986, José Sacristán Bearn o la sala de les nines 1983 i Las bicicletas son para el verano 1984, ambdós de Jaime Chávarri També escriví música per a la televisió, de la qual destaca l’episodi "El caso del…

Llicenciat en dret per la Universitat d’Alacant 1997 Membre del Partido Popular des del 1992, fou nomenat per Eduardo Zaplana director de l’Institut Valencià de la Joventut IVAJ 1995-2003 i Francesc Camps el nomenà director general de Comerç i Consum 2003-07 Del 2007 al 2011 fou regidor a l’Ajuntament de Catral Baix Segura i diputat de la Diputació d’Alacant, organisme en el qual assumí la vicepresidència d’Obres Públiques 2007-09 Durant aquesta etapa fou imputat en el “cas Brugal” pel presumpte finançament illegal de la fundació de l’Hèrcules CF Director gerent a la Cambra de…

Germà del pintor i dissenyador Jordi Fornas , era fill d’un militar de l’exèrcit republicà durant la Guerra Civil que fou amnistiat després d’estar internat en un camp de concentració Afiliat a Unió Democràtica de Catalunya 1957, fou molt actiu en la resistència política i cultural durant el franquisme L’any 1963 fundà l’ Editorial Pòrtic i posteriorment, havent-se afiliat a Esquerra Republicana de Catalunya  1976, es convertí en l’enllaç a Catalunya del president exiliat Josep Tarradellas , que el nomenà delegat personal i, el 1977, membre de l’Organisme Consultiu de la Presidència de la…

Era format per persones de l’Asociación Católica Nacional de Propagandistas, del carlisme notablement del Partido Católico Tradicionalista o mellista, del Partit Maurista i del Grupo de la Democracia Cristiana El Debate n’era el diari proper Es proposava de posar fi al sistema polític de la Restauració i d’actuar políticament segons les doctrines del catolicisme social El seu líder fou Ángel Ossorio y Gallardo En foren secretaris generals Genaro Poza i Santiago Fuentes Pila El grup promotor a Catalunya, on tingué una presència reduïda, era format per Francisco Aizcorbe Oriol i Ramon Bassols…

Al maig van tenir lloc eleccions parlamentàries al Líban, en les quals van resultar guanyadors els grups Hezbollà, Amal i els seus aliats d’Aun en detriment del bloc liderat per Saad al-Harirí Van ser les primeres eleccions en nou anys i sota la nova llei electoral del 2017, que atorga un sistema de representació proporcional als grups polítics per primera vegada en la història del país Hezbollà va obtenir el 15,85% dels vots, Amal el 11,54% i el Moviment Lliure Patriòtic de Michel Aoun el 15,26% el Partit Socialista Popular de Walid Junblat va aconseguir el 4,56% dels vots En l’altra banda…

L’any va continuar caracteritzat per la inestabilitat del procés polític i la pervivència del fantasma del conflicte armat, encara recent, que va obligar que una força internacional armada sota lideratge australià, la RAMSI, intervingués En relació amb aquest tema, al febrer, el Govern va publicar un polèmic informe que acusava la RAMSI d’haver conspirat amb la judicatura i l’oposició per derrocar el Govern del Consell Nacional per l’Avenç Rural, del qual es va haver de retractar per manca de proves La política interna va estar marcada per un constant moviment de polítics que va alterar el…

En les eleccions presidencials del 7 de febrer va guanyar Laura Chinchilla, candidata del Partido Liberación Nacional PLN, amb el 46,8% dels vots, mentre que el candidat del Partido de Acción Ciudadana PAC, Ottón Solís, va obtenir el 25,2% El candidat opositor va anunciar que, després de perdre tres eleccions consecutives, no es tornarà a presentar Respecte a les eleccions legislatives, el PLN va obtenir 23 escons, seguit del PAC amb 12, del Movimiento Libertario ML amb 9 i del Partido de Unidad Social Cristiana PUSC amb 6, mentre que quatre partits minoritaris es van repartir els 7 escons…

Al començament d’any va entrar en vigor la nova constitució, que té com a principals punts els nous procediments per a la reelecció presidencial i una ampliació del nombre de diputats i senadors Un cop establert el nou marc legal, al maig hi van haver eleccions legislatives i municipals, que va guanyar àmpliament el governant Partido de Liberación Nacional PLN, i a la vegada es va confirmar la tendència al bipartidisme En la cambra de diputats, el PLN va obtenir 105 escons, seguit pel Partido Revolucionario Dominicano PRD amb 75, mentre que al Senat el PLN va aconseguir 31 dels…

L'any polític va començar amb la presentació d'una reforma constitucional amb la qual es pretén substituir l'actual càrrec de primer ministre pel de president amb poders executius, entre d'altres, el de la formació de govern El règim parlamentari seguirà vigent i els membres de la Cambra de Representants escolliran el president També està previst ampliar el nombre d'escons al Senat i es traslladarà la màxima instància d'apellació des del Privy Council de Londres al Tribunal de Justícia del Carib, un òrgan depenent de la CARICOM Aquesta iniciativa de reforma pretén que la ciutadania recuperi…