Resultats de la cerca

Publicà teatre Nadal 1936, Mònica a Deyà 1957, estrenada el 1952, La seva setena vida 1958, etc, a més de poesia 180 tanka 1947 i Càntics d’Alforja 1965

Estudià geologia a la Universitat de Barcelona 1943, on també es doctorà el 1986 Estudià inicialment el Pliocè continental de l’Alt Empordà 1945, el Quaternari de la comarca del Maresme 1945, la geologia de les serralades bètiques segons les idees de PFallot 1948, i la sèrie del Plioplistocè de la costa NE de la Península 1950 Establert després als EUA, ensenyà a la Universitat de Harvard, on se li confià un estudi paleontològic de Nou Mèxic 1947 i s’especialitzà sobre els geòlegs angloparlants que havien estudiat la geologia peninsular des del s XVII Posteriorment ingressà a l’orde benedictí…

El seu estil correspon a un moderat classicisme Juntament amb M Mayol féu el Palau d’Agricultura de l’Exposició de Barcelona del 1929 Secretari del Collegi d’Arquitectes 1931 És autor de la Casa Piera del carrer de Mallorca a Barcelona, de la reforma del Banc Hispanocolonial a la Rambla de Catalunya 1932, de la casa Viladomiu 1927 i de la casa del Comú 1950 de Vilassar de Mar 1942

Es doctorà en farmàcia a Barcelona el 1846 i residí a Tarragona, on publicà el periòdic El Recuerdo 1845-46 Publicà diversos drames i comèdies en castellà i Episodio del sitio y toma por los franceses de la ciudad de Tarragona en 1811 1845

En 1937-40 combaté en la Guerra Civil Entre el 1940 i el 1942, entre altres feines, féu de mestre interí a Vallfogona de Riucorb L’any 1943 començà a treballar com a administratiu al Club Gimnàstic de Tarragona i el 1946 cofundà el Club d’Escacs Tarragona i participà en diversos torneigs entre el 1951 i el 1954 De formació autodidàctica, com a historiador s’especialitzà en demografia, economia, urbanisme i societat de Tarragona És autor, entre d'altres obres, d' El Corregimiento de Tarragona y su Junta en la Guerra de la Independencia 1958, La Revolución y Guerra de la Independencia en la…

Llicenciada en filosofia i lletres 1963 i doctora en història 1984 per la Universitat de Barcelona, el 1972 s’incorporà a la Institució Milà i Fontanals del Consell Superior d’Investigacions Científiques , de la qual fou nomenada d’Investigadora Científica 1989 i Professora d’Investigació 2002, organisme del qual fou directora del 1985 al 1994 Membre de la Secció Històrico-Arqueològica de l’ Institut d’Estudis Catalans  1992, també en fou presidenta del 2006 al 2014 Estudià especialment els aspectes econòmics i les relacions mercantils de Catalunya als segles XIV i XV i, darrerament, la…

Realista, les seves primeres novelles reflecteixen la seva experiència d’emigrant, amb un propòsit testimonial Emigrantes 1928 i A selva 1930, visió dramàtica de la vida dels treballadors de cautxú a l’Amazones Eternidade 1933, Terra fria 1934, A tempestade 1940, A missão 1957 i A lã e a neve 1947 denuncien les injustícies socials dins l’esquema teòric del realisme socialista, perceptible especialment a A curva da estrada 1950, l’acció de la qual es desenvolupa a Espanya, a la vigília de la guerra civil O instinto supremo 1968 i Os fragmentos publicada pòstumament el 1975 foren les seves…

De jove milità dins la branca més democràtica i catalanista del partit tradicionalista Contribuí a la fundació d’Unió Democràtica de Catalunya novembre del 1931, i fou candidat per la ciutat de Barcelona a les eleccions per al Parlament de Catalunya novembre del 1932 i membre del Consell Nacional del partit 1933 El 1934, per discrepància amb l’actitud adoptada pel partit en relació amb la llei de Contractes de Conreu, se'n donà de baixa i es retirà de la política activa Exercí de notari a Grañén Aragó en 1923-24, i a Barcelona, des del 1925 fins a la jubilació, el 1972 Especialista en dret…

Titulat l’any 1952, amb Enric Tous agençà les dependències del deganat i de la junta de govern del Collegi d’Arquitectes 1958-62, a Barcelona Ambdós construïren la casa Ballvé, al barri de  Pedralbes de Barcelona, 1960-61, les fàbriques Dallant, a Sant Feliu de Llobregat 1963, i Kas, a Vitòria, i també la central de Banca Catalana, al passeig de Gràcia de Barcelona 1968, l’edifici de la Diagonal 468, l’edifici Publi del passeig de Gràcia 1977, l’edifici del Banc Industrial de Catalunya 1980 i l’edifici Pastor, al passeig de Gràcia-Aragó, tots ells a Barcelona L’any 1994, amb el seu fill…

Collaborà en diversos diaris de Barcelona, on estrenà algunes peces de teatre, com Amor y astucia 1860 Anà a Madrid, on fundà 1865 un Centro de Correspondencias, agència de notícies telegràfiques anomenada més tard Agencia Fabra Fou corresponsal del Diario de Barcelona  a Madrid i a l’escenari de les guerres Austroprussiana 1866 i Francoprussiana 1870-71 Deixà escrits polítics, com Por los espacios imaginarios 1885, i novelles Balls-Park 1870, Presente y futuro 1897 El seu fill, Nil Fabra i Herrero Madrid 1882 - 1923, també fou periodista i escriptor