Resultats de la cerca

Gran partidari de la teoria wegeneriana, s’esforçà a fer explícita la gènesi dels relleus alpins dins el marc general de la teoria de la deriva dels continents Així, estudià la tectònica dels Alps Les nappes de recouvrement des Alpes occidentales, 1911 i Sur l’arc des Alpes occidentales , 1916 i la interpretà com a efecte de la compressió d’un geosinclinal mediterrani entre el sòcol d’Euràsia i el sòcol africà que deriva vers el nord-oest En l’obra Tectonique de l’Asie 1922 esbossà una interpretació parallela dels grans relleus alpins asiàtics

A la mort d’aquest governà Frígia i altres territoris de l’Àsia Menor Sota la regència de l’imperi per Antípater, fou nomenat general en cap de l’exèrcit d’Àsia i es preparà per dominar tot l’imperi fent la guerra a Seleuc I , sàtrapa de Babilònia, i a una coalició de generals L’any 311 aC, la fi de la guerra donà a Antígon tota l’Àsia Menor i Síria, així com bona part de Mesopotàmia Intervingué després en la Grècia continental però fou vençut a Ipsos, ciutat de Frígia

A les files del Reus Deportiu, l’any 1952 fou campió d’Espanya del Frente de Juventudes en 400 m tanques, subcampió en 4×400 m i bronze en 400 m, així com campió de Catalunya en 4×800 m Un cop retirat, es vinculà al bàsquet Fou president de la delegació territorial a Tarragona 1985-2002 de la federació catalana, de la qual era directiu des del 1962 Presidí també l’associació Hesperia destinada a la promoció del bàsquet de base Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 2003

Fou quatre vegades campiona de Catalunya de 400 m 1975, 1982, 1986, 1987 i una de 800 m 1976 Així mateix, fou dos cops subcampiona d’Espanya, en 400 m i 800 m Amb una selecció de Barcelona, on també hi havia la seva germana bessona, Maria Isabel, establí el rècord català de relleus 4 × 400 m 1973, que molts anys després millorà tres vegades més amb la selecció catalana 1988 Fou sis cops internacional amb la selecció espanyola i també participà en competicions amb la selecció catalana els anys vuitanta

Fou campiona de Catalunya de 200 m 1975, 400 m 1974, 400 m tanques 1977 i 400 m en pista coberta 1973, 1975, 1977, 1978 Tingué els rècords d’Espanya de 200 m 1975, 400 m tanques 1977 i 300 m en pista coberta 1974, així com el de relleus de 4 × 400 m També feu diverses vegades els rècords de Catalunya de 300 m, 400 m, 600 m, 4 × 100 m i 4 × 400 m Fou 15 vegades internacional amb la selecció espanyola Es retirà als 22 anys

Destacà com a organitzador de torneigs en l’àmbit internacional, com el de Palma de Mallorca, que, a la segona meitat dels anys seixanta, fou un dels més importants del món, així com torneigs femenins a Platja d’Aro i campionats de la selecció catalana Dirigí el Butlletí d’Escacs Fundà l’Institut d’Escacs de Catalunya, i creà l’Òscar dels Escacs , premi atorgat pels periodistes especialitzats al millor jugador i jugadora de cada any Rebé la insígnia de plata 1974 de la Federació Catalana d’Escacs

De ben petita marxà a viure a Barcelona amb la seva família Migfondista, pertanyé al FC Barcelona des del 1969 i al Centre Gimnàstic Barcelonès Fou campiona de Catalunya de 800 m 1970, 1971, de 1500 m 1970, 1971 i de cros individual i per equips 1971 Així mateix, tingué els rècords catalans de 800 m, de 1500 m, de 4 × 800 m amb el FC Barcelona, que també fou rècord d’Espanya i de 1500 m en pista coberta, entre els anys 1970 i 1971 Es retirà de la competició esportiva el 1973

S’inicià en el Club Natació Barcelona l’any 1957 i durant tretze temporades formà part de la davantera de l’equip del CNB, habitualment com a tercera línia Es proclamà campió d’Espanya 1963 Fou un dels integrants de la selecció d’Andorra en el debut internacional d’aquest país, davant Tunis Així mateix, també jugà amb la selecció espanyola sub-23 i nombroses vegades amb la catalana Com a veterà, ha realitzat gires per Sud-àfrica, Nova Zelanda i Austràlia Presidí la Federació Catalana de Rugby 1988-92

S’inicià, durant la Guerra Civil Espanyola, fent d’enllaç motociclista per a l’exèrcit republicà Durant la dècada dels quaranta començà a treballar com a distribuïdor de motocicletes Montesa Fou pilot oficial de Montesa i de Ducson Guanyà la Pujada als Àngels i les 24 Hores de Montjuïc categoria pilot no experts Fou pioner al país del motocròs Fou guardonat amb la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1993, així com la medalla d’or al mèrit esportiu de la Federació Catalana de Motociclisme i la de bronze de l’espanyola

Reputat aviador, assumí la direcció de l’escola de pilotatge de l’Aeroclub de Sabadell 1948-51 Participà en el ressorgir de l’aviació catalana i collaborà en l’organització de diferents torneigs, entre d’altres, el Festival Aeri de Sabadell 1949 Participà en el Festival Aeri Internacional de Barcelona 1960, així com en molts altres festivals aeris d’Espanya Fou l’entrenador de l’equip espanyol que guanyà el Campionat Mundial d’acrobàcia 1964 Creà també l’actual sistema aerocriptogràfic d’avaluació de maniobres d’acrobàcia aèria 1961