Resultats de la cerca
Es mostren 4804 resultats
Salvador Sunyer i Bover
Teatre
Gestor i productor teatral.
Fill de l’escriptor i activista Salvador Sunyer , inicialment estigué vinculat a la dinamització cultural de les comarques gironines, tot i que la seva activitat ha tingut un ressò molt més ampli El 1983 fundà Edicions El Pèl, i en fou responsable fins el 1987, any en què fou nomenat director del Centre Cultural la Mercè de Girona, càrrec que ocupà fins el 1992 Durant aquest temps fou també membre del plenari del Réseau Européen de Centres Culturals i director de les Sales Municipals d’Exposicions de Girona El 1992 fou guardonat amb el premi ACCA Associació Catalana de Crítics d’Art per la…
Arne Dekke Eide Naess
Filosofia
Filòsof, activista pel medi ambient i alpinista noruec.
Graduat el 1933 a la Universitat d’Oslo, amplià estudis a París i Viena, on entrà en contacte amb el neopositivisme del cercle de Viena i on es doctorà el 1936 Posteriorment fou professor de filosofia a la Universitat d’Oslo de 1939 a 1940 i hi fou el capdavanter d’un grup de filòsofs afí en interessos i mètodes a la filosofia analítica Des d’aquesta posició, el seu pensament evolucionà vers un escepticisme holístic influït per Baruch de Spinoza L’èmfasi en les interconnexions com a element constitutiu essencial de la realitat el portà a interessar-se per l’ ecologia i a desenvolupar el…
Cristina Narbona Ruiz
Política
Política castellana.
Doctora en ciències econòmiques per la Universitat de Roma, el 1982 entrà al govern andalús, on ocupà la viceconselleria d’Economia Posteriorment s’incorporà al govern espanyol presidit per Felipe González, el 1991 fou designada directora general per a l’Habitatge i Arquitectura, i dos anys després ascendí a secretària d’estat de Medi Ambient i Habitatge El 1993 s'afilià al PSOE Després de la derrota del PSOE en les generals del 1996, fou elegida diputada al Congrés, i el 1999 s’incorporà com a regidora socialista a l’Ajuntament de Madrid Membre de l’executiva federal del PSOE, amb l’accés…
Conselh Generau d’Aran
Òrgan de govern de la Vall d’Aran.
Rep el nom de l’antiga institució de govern de la Vall d’Aran vigent entre el 1313 i el 1834, any que fou suprimida per Pascual Madoz , i de la qual és la continuació, bé que amb les corresponents modificacions adaptades a la realitat actual Restituït per llei del Parlament de Catalunya de 13 de juliol de 1990, entrà en vigor l’1 de gener de 1991 Disposa de competències en els àmbits d’ensenyament, cultura, sanitat, serveis socials, turisme, ordenació del territori, medi ambient, transports i comunicacions, a més de les que pugui delegar-li la Generalitat El règim de finançament atorga al…
Procés de Barcelona
Nom que rep el conjunt d’acords adoptats i organismes creats des de la Conferència Euromediterrània celebrada el 1995 a Barcelona, fins el 2008.
Hi participaren els caps d’estat i de govern dels països riberencs de la Mediterrània que incloïen cinc estats de la UE, Algèria, Egipte, Israel, Jordània, el Líban, Malta, el Marroc, Síria, Tunísia, Turquia, Xipre i l’Autoritat Nacional Palestina, a més de la inclusió de la Lliga Àrab i la Unió del Magrib Àrab com a observadors amb l’objectiu de construir gradualment i mitjançant la cooperació un espai comú en matèria d’economia, intercanvis culturals i humans, seguretat i estabilitat política i collaboració institucional, plasmats en l’anomeada Declaració de Barcelona Fou creat un…
ànode
Electrònica i informàtica
Química
Elèctrode receptor de càrregues negatives en tots aquells dispositius a l’interior dels quals existeix un medi no metàl·lic (gas més o menys enrarit, electròlit o semiconductor) que esdevé conductor sota determinades condicions.
Per l’ànode entra el corrent al dispositiu i, per tant, en surten els electrons cap al circuit exterior L’ànode és, doncs, l’elèctrode positiu en els dispositius alimentats per una font exterior de tensió i l’elèctrode negatiu en els dispositius generadors, piles o acumuladors En els tubs electrònics l’ànode, dit també placa , rep els electrons procedents del càtode gràcies a la tensió existent entre ambdós elèctrodes En un electròlit, l’ànode rep els anions de la solució, els quals són neutralitzats elèctricament, de forma que els electrons alliberats surten cap al circuit…
almoina
Història
Institució de beneficència de diversos bisbats, que arrenca de l’edat mitjana.
A Barcelona, aquesta institució, anomenada Pia Almoina, començà al s XI El bisbe Arnau de Gurb i el capítol de la catedral li donaren forma jurídica nomenaren dos canonges per tal d’administrar i de regir aquesta institució, l’edifici de la qual era contigu a la catedral El papa Honori III n'aprovà la fundació el 1217 Aquesta institució barcelonina, dedicada a procurar ajut a pobres i a malalts i a donar algunes subvencions a estudiants, fou tan popular que moltes famílies li deixaren considerables rendes Assolí una gran esplendor al s XV Amb la persistència de les guerres i la crisi…
vers alexandrí
Literatura
Vers polirítmic format per dos hemistiquis que, segons les lleis de la mètrica catalana, francesa i anglesa, és de 12 síl·labes, mentre que segons les de la castellana i la italiana resulta de 14.
Per exemple En llemosí sonà/lo meu primer vagit Bonaventura Carles Aribau Apareix per primera vegada en la cançó de gesta francesa Le Pèlerinage de Charlemagne segle XII, bé que, segons sembla, prengué el nom del Roman d’Alexandre segle XII Després de conèixer un període d’esplendor, en el qual participaren pràcticament totes les literatures romàniques a la catalana fou usat entre d’altres, per Cerverí de Girona, Ramon Llull i Ramon Muntaner, entrà en declivi amb els darrers poetes medievals Ressuscitat al segle XVI Ronsard, etc, esdevingué, més tard, el metre francès clàssic per excellència…
Carles I de Valois
Història
Comte de Valois (1285-1325), d’Alençon (1293), de Perche (1293) i de Chartres (1325), senyor de Florència (1301-02), comte d’Anjou i del Maine per matrimoni (1290) amb Margarida d’Anjou (morta el 1299).
Fill segon de Felip III de França i d’Elisabet d’Aragó El seu besoncle Carles I de Nàpols assolí amb intrigues que el papa Martí IV li fes donació, a Roma, dels estats de Pere II de Catalunya-Aragó i l’en coronés rei 1284 d’altra banda, incità el seu pare Felip III contra Pere II Al costat del seu pare entrà a Catalunya amb la fracassada expedició del 1285, l’anomenada croada contra Catalunya A França i a Llers fou de nou coronat sobirà de la corona catalanoaragonesa irònicament, Desclot i Muntaner l’anomenaren “rei del xapeu” Renuncià definitivament a les seves pretensions pel tractat d’…
Bartolomé de Las Casas

Fray Bartolomé de las Casas
© Fototeca.cat
Cristianisme
Eclesiàstic.
Després d’haver residit com a encomendero i ensems com a missioner a les illes de Santo Domingo i de Cuba, el 1514 abandonà l’usdefruit dels indis i se’n constituí defensor 1515 Entrà en l’orde dominicà 1522, dins el qual continuà, fins a la mort, defensant llur causa, i promogué projectes d’evangelització i colonització pacífica 1535-40 Residí a la península Ibèrica 1540-44, on impulsà les Leyes Nuevas del 1542, que intentaven suprimir l’ encomienda Fet bisbe de Chiapas, combaté els abusos colonialistes i l’incompliment de les Leyes Nuevas passà a Mèxic 1546, on difongué Avisos y reglas…