Resultats de la cerca
Es mostren 9864 resultats
Antonio Machín
Antonio Machín
© Fototeca.cat
Música
Cantant popular cubà.
A 15 anys es donà a conèixer com a cantant Contractat el 1930 per l’orquestra de J Aspiazu, sovintejà actuacions de relleu als EUA, que més endavant repetí amb el seu Cuarteto Machín amb el qual actuà amb èxit per Europa El 1939, als EUA, una afecció a la gola li canvià la veu A l’inici de la Segona Guerra Mundial, s’establí a l’Estat espanyol El seu estil, la seva imatge i, sobretot, la seva professionalitat li aconseguiren una extraordinària popularitat des de mitjan anys quaranta Alternà l’enregistrament de discs amb l’actuació amb orquestres de ball i en pistes de cabaret i escenaris de…
Manuel Machado Ruiz
Literatura
Poeta andalús.
Germà d' Antonio Machado Ruiz , a París assimilà el simbolisme, que incorporà als seus primers reculls Alma , 1902 Caprichos, 1905 i, més tard, a Phoenix 1936 A Alma, museo y cantares 1907 trencà parcialment amb el simbolisme, emprà un llenguatge més colloquial —tendències accentuades a El mal poema 1909 i Canciones y dedicatorias 1915— i inicià la línia d’andalusisme folkloritzant Cante hondo , 1912 Sevilla y otros poemas , 1920 Escriví teatre en collaboració amb el seu germà Antonio Julianillo Valcárcel 1926, Juan de Mañara 1927 i La Lola se va a los puertos 1929, de caràcter popular, i…
Ignacio de Luzán
Història
Escriptor i erudit.
D’infant residí a Barcelona, i després passà a Mallorca i a Itàlia, on es doctorà en lleis Hi establí contactes amb els erudits i els salons de lletraferits de l’època A la darreria de la seva vida fou secretari d’ambaixada a París Escriví poemes en italià i castellà, un tractat d’ètica Dei principii della morale , el discurs acadèmic Rendimento di grazie a Nostro Signor Gesù Cristo i la seva obra més important, la Poética o reglas de la poesía en general y de sus principales especies 1737 L’obra recull els resultats de la seva tasca anterior, ja publicats parcialment a Itàlia el 1728…
Joan Luís i Pérez
Cristianisme
Eclesiàstic.
Estudià a Tortosa i a Roma Ordenat de sacerdot 1890, des del 1891 ocupà la càtedra de dret públic a la Universitat Pontifícia de Tarragona El 1903 passà com a canonge a Múrcia, on fundà i dirigí el diari La Verdad , i el 1907 a València, on dirigí el diari La Voz Ací esdevingué amic i collaborador de l’arquebisbe Guisasola, que el 1914 el cridà a Toledo, d’on fou consagrat bisbe auxiliar el 1915 El 1921 passà a regir la diòcesi d’Oviedo Pius IX el designà consiliari nacional d’Acció Catòlica el 1932 És autor d’obres de dret i d’escrits de caire social
Leopoldo de Luis
Literatura
Nom amb què és conegut el poeta i crític literari andalús Leopoldo Urrutia de Luis.
La seva poesia s’inscriu dins una lírica humana i intimista publicà, entre d’altres, els reculls La luz a nuestro lado 1964, Con los cinco sentidos 1970, Huésped de un tiempo sombrío 1948 El extraño 1955, De aquí no se va nadie 1968, premi Ausías March Entre cañones me miro 1981 Una muchacha mueve la cortina 1983 Los caminos cortados 1990 Generación del 98 1999 i Cuaderno de San Bernardo 2003 Com a crític és autor, entre altres treballs, de Vicente Aleixandre 1970, Antonio Machado, ejemplo y lección 1975 i La poesía aprendida 1975, recull d’articles sobre literatura castellana contemporània…
Lluís Lúcia i Mingarro
Cinematografia
Director cinematogràfic.
Fill del polític Lluís Lúcia i Lúcia Doctor en dret, des del 1939 fou assessor jurídic de l’empresa cinematogràfica CIFESA, fet que el decantà cap al cinema Guionista i director de producció d' El hombre que se quiso matar 1941, començà a dirigir films el 1943, sovint de tema folklòric Currito de la Cruz , 1948, pseudohistòric Jeromín , 1953, etc També intentà un cinema catòlic amb Cerca de la ciudad 1952 i Molokai 1959, i caigué sovint en la vulgaritat, com en El príncipe encadenado 1960, sobre La vida es sueño, de Calderón assolí èxits comercials, com La muralla 1958 i Pepa Doncel 1969
Germà Lorente i i Guarch
Cinematografia
Director cinematogràfic.
Llicenciat en dret, publicà la novella Luz en la distancia 1954 i fou crític cinematogràfic en les publicacions Imágenes 1954-61, Cine Mundo , Bages 1953-63, Arcinema 1956-60, Arte nuevo Revista cinematográfica 1958 i Otro Cine 1952-75 Després s’associà amb Enric Esteban per constituir la distribuïdora i productora Este Films Des del 1956 hi treballà com a productor executiu i coguionista d’ Un tesoro en el cielo 1956, Miquel Iglesias, A sangre fría 1959, Joan Bosch i No dispares contra mí 1961, José María Nunes, abans de rodar el seu primer llargmetratge, Antes de anochecer 1964, influït…
,
Eduard López de Ochoa i Portuondo
Història
Militar
Militar.
Lluità a Cuba i a l’Àfrica General de la brigada de l’arma d’infanteria 1918, donà suport des de Barcelona al cop d’estat de Primo de Rivera pel setembre del 1923 i es féu càrrec inicialment del govern militar de la ciutat S'enfrontà a la dictadura a partir del 1924 D’idees liberals, prorepublicà i francmaçó, fou empresonat 1925, i posteriorment hagué d’exiliar-se, a París, des d’on intervingué activament en la conspiració encapçalada per Sánchez Guerra en 1928-29, i intentà, sense èxit, de revoltar la guarnició del Principat El 14 d’abril de 1931 ocupà la capitania general de Catalunya i…
Pedro López de Lerena
Història
Política
Polític castellà.
Comte de Lerena, protegit de Moñino Secretari d’hisenda 1785, la seva gestió conservadora li valgué les antipaties dels reformadors radicals Jovellanos, Cabarrús, Arroya Secretari d’estat 1790, impulsà una política gairebé reaccionària Escriví Memoria del estado de la real Hacienda 1787 i Memoria sobre la naturaleza de las rentas públicas en España 1790
Adelardo López de Ayala y Herrera
Història
Política
Teatre
Polític i dramaturg.
Conservador, redactà el manifest de la revolució del 1868, fou ministre d’ultramar del primer govern de Serrano i d’Alfons XII i president del congrés durant el regnat d’aquest darrer El seu teatre comprèn una primera etapa romàntica, amb Los dos Guzmanes 1851 i Rioja 1854, drames històrics a la mateixa època estrenà també Un hombre de estado 1851 L’etapa de l’anomenada “alta comèdia” comprèn les peces d’ambientació burgesa i tendència moralitzadora El tejado de vidrio 1856, El tanto por ciento 1861, El nuevo don Juan 1863 i Consuelo 1870, entre altres Fou membre de l’Academia Española